L’HORTA MEDITERRÀNIA I LES SEVES HORTALISSES

En el nostre hort podem trobar una gran varietat d’espècies mediterrànies i d’altres que poden ser de diferent origen. Per començar parlarem de les principals famílies que hi ha a l’horta mediterrània, moltes de les quals les podem trobar al nostre hort.

En primer lloc trobem la família de les Solanàcies. Tenen un gran valor per a l’home gràcies a les seves propietats alimentàries i com a ornamentació. Tenen les fulles alternes, enteres o finament lobades, sense estípules. La seva tija és enfiladissa o tombades. La seva flor té una simetria radial, generalment en forma de copa o de campana, agrupades en cimes o solitàries. El seu fruit té forma de capsula o baia. A l’horta mediterrània trobem representades: les patates, els tomàquets, els pebrots, les albergínies i els pebres. D’aquesta família al nostre hort només trobem els tomàquets, els pebrots i les albergínies, que són les més rendibles de plantar.

En segon lloc trobem la família de les Lleguminoses, també anomenades Papilionàcies o fabàcies. És caracteritzen per tenir fulles generalment compostes amb estípules molt marcades. Sovint les fulles acaben en filaments o circells. Tenen el calze amb cinc pètals units del qual el superior s’anomena estendard, els dos pètals laterals que envolten els òrgans sexuals anomenats ales i el conjunt de dos pètals inferiors s’anomenen carena. El seu fruit és el llegum. A l’horta mediterrània trobem:els pèsols, els cigrons, les faves, les mongetes, la soja i els cacauets. Al nostre hort trobem els pèsols i les faves.

En tercer lloc trobem la família de les Compostes, es diferencien per ser la família més evolucionada de les dicotiledònies. la majoria són herbes encara que també podem trobar arbustos. És caracteritzen per tenir fulles simples o compostes i alternes o verticil·lades. La seva tija generalment recorda a una herba. La flor es troba agrupada en capítols, que ens recorden a una única flor, però que en realitat construeixen una inflorescència. Els capítols estan formats per una base on es col·loquen les flors anomenada receptacle la qual envolta el capítol que forma un conjunt de bràctees, que recorden al calze i que juntes formen l’involucre. Hi ha dos tipus de corol·la: la corol·la en forma de campana que acaba en 5 dents i una corol·la en forma de tub que s’obre ràpidament en forma plana acabada en 5 dents. El fruit és un fruit sec amb una sola llavor no soldada al pericarpi. D’aquesta varietat a l’horta mediterrània trobem: els enciams, les escaroles, els cards, les carxofes i les nyàmeres. En el nostre hort trobem únicament els enciams.

En quart lloc trobem la família de les Umbel·líferes, es coneixen per el seu condiment o per els seus valors medicinals, degut a la gran quantitat d’olis essencials que conté. Les seves fulles són compostes, alternes i amb beina abraçadora de la tija. Les tiges són fistuloses, generalment herbacis i amb grans entrenusos. Les flors es troben agrupades per umbel·les formades per les umbel·les principals i les secundàries. En aquestes últimes es troben les flors. el seu fruit és diaqueni que està format per dos aquenis. Les plantes que trobem a l’horta mediterrània són: les pastanagues, l’api, l’api-rave, el fonoll i el julivert, del quan nosaltres plantem l’api i el julivert.

En cinquè lloc trobem la família de les Liliàcies , són plantes herbàcies, perennes i anuals. Tenen una varietat molt gran de fulles, tenen les flors generalment grans i vistoses. Consten de sis tèpals de diferents colors. El seu fruit és en forma de càpsula. La majoria de liliàcies creixen en prats o camps de conreu. Tenen diferents usos però els més comuns són: l’alimentació i l’ornamentació. Es poden trobar a qualsevol zona del planeta menys a l’àrtic.
Trobem a l’horta mediterrània diferents varietats com: la ceba, el porro, l’all i l’espàrrec. Al nostre hort només trobem alls i cebes.

En sisè lloc trobem la família de les Quenopodiàcies. És una família generalment d’herbes i arbustos. Es troben en zones temperades i subtropicals. Tenen una importància econòmica en l’alimentació. Tenen una arrel penetrant amb fulles alternes, simples i sense estípules, algunes contenen fulles carnoses. El seu fruit té forma d’aqueni o en forma d’utricle. A l’horta mediterrània es troben la remolatxa, els espinacs i les bledes. En el nostre hort trobem els espinacs, les bledes i les remolatxes.

En setè lloc trobem la família de les Cucurbitàcies. És una família de plantes amb flor, la majoria són anuals i enfiladisses. Tenen el fruit en forma de pepònide, és a dir, un fruit carnós, d’una sola cel·la i moltes llavors. Aquesta família té un interès agrícola molt important, especialment per els seus fruits comestibles. Normalment habita en els boscos tropicals i subtropicals d’Amèrica, d’Àsia i d’Àfrica, també es poden trobar en alguns llocs secs i semideserts. En l’horta mediterrània es troben el cogombre, el carbassó, la carbassa, el meló i la síndria. De les quals no trobem representades al nostre hort.

Per acabar amb les famílies, trobem en vuitè lloc la família de les Crucíferes. És una família de plantes dicotiledònies. Tenen fulles alternes, flors agrupades, la corol·la formada per quatre pètals en forma de creu i el fruit en síliqua. Són de poca altura i poden ser anuals, bianuals o perennes. En l’horta mediterrània podem trobar: la col, la col llombarda, la col xinesa, la col de Brussel·les, la col-i-flor, el bròquil, el nap i el rave. Al nostre hort podem trobar el bròquil, la col-i-flor, la col i el rave.

A propòsit dels aliments podem dir que els que resulten més productius al nostre hort són: les faves, les cebes, les bledes, l’api, els bròquils i els pèsols.
A l’hivern els aliments que creixen millor a l’hort són: l’api, les faves, el bròquil, les cebes, les maduixes i les herbes aromàtiques, que es fan servir al centre per al seu estudi més que per l’alimentació.

En els comerços i establiments la oferta en la varietat d’hortalisses és més reduïda perquè són més cares i hi ha una petita producció generalment de mida petita.

En resum, a l’horta mediterrània trobem molta varietat d’aliments que podem plantar amb facilitat a qualsevol hort urbà.

Agraïm la col·laboració de l’Alicia Garcia i d’en Victor Escarré.

 

 Irene M. , David M. , Aitana L. i Rita O 

REPORTERS DE L’HORT

CATALÀ 2n ESO

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *