Peter Pan i Wendy

Joan Barbero ens ha deixat aquesta lectura al nostre prestatge:

He elegido este libro porque desde que me empecé a aficionar de muy pequeño a la lectura la literatura infantil y juvenil anglosajona, especialmente la inglesa, me han entusiasmado y lo continúan haciendo. Las primeras lecturas que recuerdo fueron cómics (entonces los llamábamos tebeos). Leía de todo tipo: Mortadelo y Filemón, Tintín, Asterix, el Capitán Trueno y otros muchos de dibujantes como Escobar o Vázquez que igual ni os suenan (Anacleto, agente secreto; las hermanas Gilda… ).

En general, prefería los tebeos de aventuras y los cómicos, pero más tarde empecé a aficionarme a los de superhéroes y de otras temáticas: es la época en que leía cómics de la Marvel, como la Patrulla X (X-Men) o Spiderman o de editoriales inglesas, como Zarpa de acero. También me encantaban las adaptaciones de obras literarias que se hacían en cómic, como las Joyas literarias juveniles (que se han reeditado y os recomiendo) pues eran una forma fácil y entretenida de conocer clásicos de la literatura, sobre todo dirigidos a un público juvenil. En la actualidad me siguen encantando estos comics (de algunos de ellos soy coleccionista) y he ampliado mi interés hacia comics más “adultos” como los de Tardi (Adele Blansec, La guerra de trincheras… ) o Alan Moore (From Hell, V de vendetta…).

Después empecé a leer libros y los primeros que cayeron en mis manos fueron los de la escritora inglesa Enid Blyton (Los Cinco, Los Siete secretos) y los protagonizados por William Brown (Guillermo el proscrito) de la también inglesa Richmal Crompton. Son libros que aún ahora colecciono y releo (sobre todo los de William Brown, que son muy divertidos y os recomiendo; los de Enid Blyton son de aventuras y entretenidos pero los encuentro peor conseguidos). Desde entonces soy un forofo de la literatura infantil y juvenil inglesa (que os recomiendo en general y sobre la que os puedo orientar). La saga de Harry Potter es una de las últimas páginas de la gloriosa historia de esta literatura.

He escogido Peter Pan i Wendy por diferentes motivos. Uno de ellos es porque es una de mis obras favoritas de este tipo de literatura pues recuerda, con nostalgia y con cierta tristeza, pero también con alegría, el mundo de la infancia. Vosotros aún la tenéis muy cercana y, tal vez, no la añoráis, pero, al ser adulto, a veces se echa de menos la inocencia y libertad de esos años. Otro motivo es que nuestra biblioteca dispone de un ejemplar precioso, editado en 1935, con traducción catalana de Marià Manent y unas preciosas ilustraciones de Mabel Lucie Attwell. Además de la belleza del texto podréis disfrutar de la belleza del objeto, del libro. Yo, por desgracia, la primera vez lo leí en una edición mucho menos bonita, pero lo he vuelta a disfrutar con esta estupenda edición.

En resumen, os animo a conocer esta obra y otras de este tipo. Si necesitáis orientación en este tipo de literatura os la puedo facilitar encantado. Saludos y animaos a leer.

Share

DESCOBRIM LLIBRES Y LECTURES

foto-0001

“Hay libros que te llegan en la oscuridad y te llevan a la luz. Y a veces no son libros; son trozos de papel, poemas, un capítulo prescindible de la historia del arte, una frase perdida, como una palabra dentro de una botella, los que refulgen en medio del ruido en que se convierte la vida […] Leer no es solo una voluntad, es también un azar, en medio de la coincidencia se producen muchas veces los descubrimientos verdaderos” (Juan Cruz).

Amb aquestes paraules de Juan Cruz obrim a la Biblioteca del nostre Institut un petit espai per a descobrir llibres i comunicar lectures.

El professorat que estem fent L’hora de la lectura ens hem engrescat a presentar una lectura especial i estimada. La rescatem de la nostra memòria emocional, l’ acompanyem d’ unes paraules i la deixem al petit prestatge de la biblioteca que des d’aleshores es converteix, per la màgia de la lectura, en un espai de trobada i de descobriment.

La primera presentació ens l’ofereix en Llorenç Ferrer, que ens parla de com va arribar fins a ell el llibre de Marc Twain.

Aquestes són les seves paraules:

Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain va ser, si no el primer, un dels primers llibres que vaig llegir en català. Evidentment no ho vaig poder fer ni a l’escola –on el català estava reservat als moments més importants del dia: el pati i la sortida- ni a casa.

El vaig llegir a la biblioteca del meu poble, en un temps que la gent encara vivia en blanc i negre. Probablement suggerit per la bibliotecària, una dona estricta i seriosa que responia amb un sssssssssxxxxxxttt! quan algú gosava vulnerar el silenci absolut del seu tabernacle amb un insuls Bona tarda!

Potser cansada de veure’m amorrat un dia sí i un altre també a Las Aventuras de Tintín, inacabable col·lecció de còmics –patufets d’ aleshores- amb unes il·lustracions força engrescadores i una acció trepidant, em va deixar un llibret damunt la taula: Les Aventures de Tom Sawyer de Mark Twain.

– Mira aviam si t’agrada!, em va dir. Evidentment desconeixia qui era Mark Twain i encara menys en Tom Sawyer; però que fossin aventures ja m’estava bé.

La lectura del llibre no va ser fàcil i va exigir un gran esforç per assimilar el meu català de casa i carrer al català imposant que anava descobrint línia a línia. Al llarg dels dies em vaig anar familiaritzant amb aquella colla de trapelles i no hi vaig faltar cap tarda –als nois no ens deixaven endur els llibres a casa- fins acabar-lo.

El  llibret em va obrir els ulls a un català, força més complicat que no pas el que fèiem servir al carrer, però que servia per explicar aventures i móns diferents: part dels quals intuíem per mitjà del cinema de tots els diumenges.

A més de familiaritzar-me amb un autor, Mark Twain, al qual vaig anar llegint tant com vaig poder, probablement aquest llibret em va encomanar una malaltia a la qual, afortunadament, no he trobat remei: una passió incondicional per la lectura i l’addicció a l’ olor de la lletra impresa.

Molts anys més tard –ja vivíem en colors- un diumenge al matí, remenant piles de llibres vells al mercat de Sant Antoni, vaig trobar un exemplar idèntic al que havia llegit feia tant de temps.

Llavors coneixia perfectament qui era Mark Twain i la seva obra i el responsable d’aquell enravenat català amb el qual m’hi vaig estar barallant durant tants de dies. Aquell diumenge vaig endur-me a casa, dins d’una butxaca, trenta anys de memòria en blanc i negre.

I aquest és el nostre desig, entre l’atzar i la coincidència, comunicar i gaudir de la lectura.

Share

El gran diseño

Aquesta diada de Sant Jordi he gaudit de l’oportunitat de comprar i llegir el llibre del  Stephen Hawking i el Leonard Mlodinow El Gran diseño. És un text divulgatiu que presenta al lector una nova imatge de l’univers, i del nostre lloc en ell, molt diferent de la tradicional. Ha estat precedit a tots els mitjans de comunicació d’una certa polèmica sobre les seves conclusions: que tant el nostre univers com els altres molts universos possibles van sorgir del no-res, perquè la seva creació no requereix la intervenció de cap Déu o ésser sobrenatural, sinó que tots els universos procedeixen naturalment de les lleis físiques.

Tracta alguns aspectes de la física quàntica i alguns lectors tindran la sensació de no entendre res, o de tenir gairebé la sensació que els estan aixecant la camisa en les explicacions, ja que semblen entrar en contradicció directa amb allò que som capaços d’observar. Per això potser  en més d’una ocasió caldrà llegir dues o més vegades algunes seccions però resulta altament estimulant.  El lector quedarà perplex davant la possibilitat que no es pot parlar d’un únic univers o, dit d’una altra manera, l’univers no té una única història, sinó totes les històries possibles, cadascuna amb la seva pròpia probabilitat. Alhora, la nostra observació de l’estat actual afecta al passat i determina les diferents històries de l’univers.

I de quants possibles universos parlem? De 10500, cadascun dels quals amb les seves pròpies lleis físiques. Aleshores, apareix una de les preguntes bàsiques. Per quina raó s’ha produït al nostre univers un miracle aparent que ha portat a la vida? Quina explicació hi ha per explicar que disposem d’un planeta per viure i que sembla ser el lloc ideal per a la vida?

Víctor Curcó

Share

Temps de roses

Des de la Biblioteca us invitem a la lectura en aquest mes d’ Abril.
En un abril de roses, una petita pluja de cites literàries ens recorden Jocs florals d’ altres diades de Sant Jordi celebrades al nostre Institut.

Escriptors com:

Antonio Machado, Montserrat Roig, Blas de Otero, Joan Brossa, Camilo José Cela, Miquel Martí i Pol, Rosa Montero, Joan Lluís Bozzo, Maruja Torres, Josep Pla, Mariano José de Larra, Víctor Català, Pablo Neruda, Joan Fuster, Suso de Toro, Jacint Verdaguer, Almudena Grandes, Maria Mercè Marçal… van ser llegits i festejats.

Juntament amb les seves paraules us deixem alguns llibres dels autors que protagonitzen i donen nom als Jocs florals d’ enguany:

Vargas Llosa, Jaume Cabré, Màrius Torres, Santiago Rusiñol, Augusto Monterroso, Rosalía de Castro,  Cormac McCarthy, Joan Maragall…

Feliç lectura!  Feliç Diada de Sant Jordi!
A reveure!

El sueño del celta, Les veus de Pamano, Com un foc invisible, L’ Alegria que passa, La oveja negra y otras fábulas, En las orillas del Sar, Visions &  Cants, Elogio de la lectura y la ficción…

Share

IV FIRA DEL LLIBRE DE SEGONA MÀ

img016

La Biblioteca de l’institut us convida a participar en la

4ª fira del llibre de segona mà .

Porta’ns  a la biblioteca els llibres, CD´s,  DVD, vídeos que vols bescanviar i et donarem un val  per cada exemplar. Els dies 13 ,14 i 15 d’abril, a l’hora del pati, podràs remenar, triar i emportar-te els que més t’agradin.

Pòster realitzat per Mariona Guinaliu, alumna de 3r.A de l’ESO

Share

La casa del propòsit especial – John Boyne

Títol: La casa del propòsit especial

Autor: John Boyne

Editorial: salamandra

Resum: Mentre acompanya a la seva esposa Zoya en un hospital de Londres, Georgi Danilovich Yáchmenev rememora la vida que han compartit durant seixanta-cinc anys. Els records s’amunteguen en una successió d’imatges inesborrables, a partir d’aquell llunyà dia en què Georgi va abandonar el seu miserable poble natal per formar part de la guàrdia personal d’Alexis Romanov, l’únic fill home del tsar Nicolau II. Així, la fastuosa vida al Palau d’Hivern, les intimitats de la família imperial, els fets que van precedir a la revolució bolxevic i, finalment, la reclusió i posterior execució dels Romanov es barregen amb el dur exili a París i Londres.

Opinió: Aquesta novel·la manté el interès del lector fins a les últimes pàgines, en la que el inesperat desenllaç sorprèn.

M’ha agradat molt perquè les novel·les que mes m’atrauen i que m’interesan són les de història, les que no només expliquen un fet, sinó que narren una forma de vida, de ser, de pensar…

M’ha agradat i sorprès la forma en que està escrit. Jonh Boyne va intercalant el passat amb el futur fins que arriba un punt que totes dues coses s’ajunten en el esperat desenllaç.

Share

Recomanació del llibre: El fantasma de la biblioteca

Judith Méndez

Fitxa tècnica

Títol: El fantasma de la biblioteca

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Editorial: Cruïlla

Col·lecció El vaixell de vapor

Breu resum de la història:

Aquesta història tracta d’ una classe del CEIP Pilar Mestres que vol fer una obra de teatre. Un dia fan una visita a la biblioteca municipal i en un passadís parlen amb un fantasma que els explica la raó de per què és un fantasma, i els i demana per sortir a l’obra de teatre i representar la història. Ell vol ser el fantasma de l’obra, però els alumnes no ho volen…

Opinió personal i recomanació:

Aquest llibre m’ha agradat molt, és molt entretingut i divertit.

El fantasma és molt simpàtic.

Jo recomano aquest llibre. És un llibre que l’autor l’ha fet amb els noms de la nostra classe, així que no sé si hi és en una llibreria amb altres noms

Share

Què és la vida?

queesvidaQuè és la vida es va publicar per primer cop el 1944 i va aixecar una gran polèmica en el seu moment entre científics i pensadors. És considerat un clàssic de la matèria on Schröedinger -famós per ser un dels que varen fonamentar la mecànica quàntica- aplica la seva visió de físic al mon biològic. Demostra que les cèl·lules que es divideixen en un organisme han de transmetre a les seves filles instruccions per construir una màquina cel·lular interna i no només parts amb la qual cosa avança els descobriments posteriors de l’estructura de l’ADN i el codi genètic. En el llibre Schröedinger també exposa amb una gran claredat que principis bàsics de la física condueixen inevitablement a la conclusió que l’autoreplicació i el funcionament de les cèl·lules individuals tenen que estar dirigides per una única molècula (o un parell) en cada cèl·lula i no poden ocupar un espai més gran que 30 nanòmetres cúbics (aproximadament una mil·lionèssima part del volum d’una cèl·lula).

Share