“Hay libros que te llegan en la oscuridad y te llevan a la luz. Y a veces no son libros; son trozos de papel, poemas, un capítulo prescindible de la historia del arte, una frase perdida, como una palabra dentro de una botella, los que refulgen en medio del ruido en que se convierte la vida […] Leer no es solo una voluntad, es también un azar, en medio de la coincidencia se producen muchas veces los descubrimientos verdaderos” (Juan Cruz).

Amb aquestes paraules de Juan Cruz obrim a la Biblioteca del nostre Institut un petit espai per a descobrir llibres i comunicar lectures.

El professorat que estem fent L’hora de la lectura ens hem engrescat a presentar una lectura especial i estimada. La rescatem de la nostra memòria emocional, l’ acompanyem d’ unes paraules i la deixem al petit prestatge de la biblioteca que des d’aleshores es converteix, per la màgia de la lectura, en un espai de trobada i de descobriment.

La primera presentació ens l’ofereix en Llorenç Ferrer, que ens parla de com va arribar fins a ell el llibre de Marc Twain.

Aquestes són les seves paraules:

Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain va ser, si no el primer, un dels primers llibres que vaig llegir en català. Evidentment no ho vaig poder fer ni a l’escola –on el català estava reservat als moments més importants del dia: el pati i la sortida- ni a casa.

El vaig llegir a la biblioteca del meu poble, en un temps que la gent encara vivia en blanc i negre. Probablement suggerit per la bibliotecària, una dona estricta i seriosa que responia amb un sssssssssxxxxxxttt! quan algú gosava vulnerar el silenci absolut del seu tabernacle amb un insuls Bona tarda!

Potser cansada de veure’m amorrat un dia sí i un altre també a Las Aventuras de Tintín, inacabable col·lecció de còmics –patufets d’ aleshores- amb unes il·lustracions força engrescadores i una acció trepidant, em va deixar un llibret damunt la taula: Les Aventures de Tom Sawyer de Mark Twain.

– Mira aviam si t’agrada!, em va dir. Evidentment desconeixia qui era Mark Twain i encara menys en Tom Sawyer; però que fossin aventures ja m’estava bé.

La lectura del llibre no va ser fàcil i va exigir un gran esforç per assimilar el meu català de casa i carrer al català imposant que anava descobrint línia a línia. Al llarg dels dies em vaig anar familiaritzant amb aquella colla de trapelles i no hi vaig faltar cap tarda –als nois no ens deixaven endur els llibres a casa- fins acabar-lo.

El  llibret em va obrir els ulls a un català, força més complicat que no pas el que fèiem servir al carrer, però que servia per explicar aventures i móns diferents: part dels quals intuíem per mitjà del cinema de tots els diumenges.

A més de familiaritzar-me amb un autor, Mark Twain, al qual vaig anar llegint tant com vaig poder, probablement aquest llibret em va encomanar una malaltia a la qual, afortunadament, no he trobat remei: una passió incondicional per la lectura i l’addicció a l’ olor de la lletra impresa.

Molts anys més tard –ja vivíem en colors- un diumenge al matí, remenant piles de llibres vells al mercat de Sant Antoni, vaig trobar un exemplar idèntic al que havia llegit feia tant de temps.

Llavors coneixia perfectament qui era Mark Twain i la seva obra i el responsable d’aquell enravenat català amb el qual m’hi vaig estar barallant durant tants de dies. Aquell diumenge vaig endur-me a casa, dins d’una butxaca, trenta anys de memòria en blanc i negre.

I aquest és el nostre desig, entre l’atzar i la coincidència, comunicar i gaudir de la lectura.