Aquesta diada de Sant Jordi he gaudit de l’oportunitat de comprar i llegir el llibre del  Stephen Hawking i el Leonard Mlodinow El Gran diseño. És un text divulgatiu que presenta al lector una nova imatge de l’univers, i del nostre lloc en ell, molt diferent de la tradicional. Ha estat precedit a tots els mitjans de comunicació d’una certa polèmica sobre les seves conclusions: que tant el nostre univers com els altres molts universos possibles van sorgir del no-res, perquè la seva creació no requereix la intervenció de cap Déu o ésser sobrenatural, sinó que tots els universos procedeixen naturalment de les lleis físiques.

Tracta alguns aspectes de la física quàntica i alguns lectors tindran la sensació de no entendre res, o de tenir gairebé la sensació que els estan aixecant la camisa en les explicacions, ja que semblen entrar en contradicció directa amb allò que som capaços d’observar. Per això potser  en més d’una ocasió caldrà llegir dues o més vegades algunes seccions però resulta altament estimulant.  El lector quedarà perplex davant la possibilitat que no es pot parlar d’un únic univers o, dit d’una altra manera, l’univers no té una única història, sinó totes les històries possibles, cadascuna amb la seva pròpia probabilitat. Alhora, la nostra observació de l’estat actual afecta al passat i determina les diferents històries de l’univers.

I de quants possibles universos parlem? De 10⁵⁰⁰, cadascun dels quals amb les seves pròpies lleis físiques. Aleshores, apareix una de les preguntes bàsiques. Per quina raó s’ha produït al nostre univers un miracle aparent que ha portat a la vida? Quina explicació hi ha per explicar que disposem d’un planeta per viure i que sembla ser el lloc ideal per a la vida?

Víctor Curcó

Què és la vida es va publicar per primer cop el 1944 i va aixecar una gran polèmica en el seu moment entre científics i pensadors. És considerat un clàssic de la matèria on Schröedinger -famós per ser un dels que varen fonamentar la mecànica quàntica- aplica la seva visió de físic al mon biològic. Demostra que les cèl·lules que es divideixen en un organisme han de transmetre a les seves filles instruccions per construir una màquina cel·lular interna i no només parts amb la qual cosa avança els descobriments posteriors de l’estructura de l’ADN i el codi genètic. En el llibre Schröedinger també exposa amb una gran claredat que principis bàsics de la física condueixen inevitablement a la conclusió que l’autoreplicació i el funcionament de les cèl·lules individuals tenen que estar dirigides per una única molècula (o un parell) en cada cèl·lula i no poden ocupar un espai més gran que 30 nanòmetres cúbics (aproximadament una mil·lionèssima part del volum d’una cèl·lula).