Sigue el tablero La caputxeta vermella de Biblioteca en Pinterest.
Ja tenim preparat el nostre viatge iniciàtic de la mà de la Caputxeta Vermella. Les pròximes setmanes podreu llegir els exemplars que us presentem al tauler de Pinterest. I com no podia ser d’una altra manera, els trobareu dins una cistella a la biblioteca.
Amb els llibres també hi ha una proposta de treball, de fer camí i superar obstacles.
PROPOSTA 1: Concurs de microrrelats
La Caputxeta Vermella en un màxim de 5 línies ( versió lliure). Participació a través dels comentaris d’aquest article. Convocatòria oberta fins al dia 21 d’octubre. Publicació del guanyador/a i lliurament del premi dia 23 d’octubre a l’hora del pati.
PROPOSTA 2: Tira còmica
Versió humorística i àcida del conte tradicional.
PROPOSTA 3: Quin era el pastís que portava la Caputxeta? Tastet de pastissos
Us proposem un tastet literàri a L’hora de lectura; per un dia serà possible degustar el pastís que heu preparat per als companys i acompanyar-lo d’un bon llibre.
PROPOSTA 4: Escena pop up de la Caputxeta Vermella
Com imageneu el bosc , la trobada de la Caputxeta o l’àvia amb el llop? Ara podeu materialitzar l’escena i presentar-la en l’exposició que farem a la biblioteca.
La Caputxeta Vermella
PROPOSTA 5: El rap de la caputxeta
Envieu-nos un arxiu mp3 o wav i el publicarem.
Però també podeu fer la competència a l’Orquesta Mondragón, “Caperucita feroz”.
La caputxeta vermella va anar a casa de l’ àvia i, a mig camí, és va trobar amb el llop que la va enredar perquè anés pel camí llarg i ell va agafar el curt i en arribar a casa de l’àvia se la va menjar, tot seguit va arribar la caputxeta i també se la va cruspir, amb la pressa, però, el llop se les va menjar sense mastegar i, encara amb vida, van començar a cridar, just per allà va passar un caçador i les va rescatar i per omplir la panxa del llop va posar-hi pedres.
La caputxeta vermella, vivia en una casa al mig del poble, la seva àvia, vivia a les a fores, i per arribar-hi tenia que travessar un bosc, on s’hi deia que hi habitava un llop. Un dia, l’àvia estava malalta i la caputxeta li va anar a portar un cistell amb menjar, es va creuar al llop i la va seguir fins a casa l’àvia on se la va voler menjar, però no va poder perquè el caçador es va alertar i va matar al llop abans que es llancés a ella per menjar-se-la.
MICRORELAT
La mare de la caputxeta li va encarregar que li portés pastís a l’àvia. Li va dir que anés amb molt de compte, que era un camí molt llarg. La caputxeta tota decidida va sortir, pel camí es va trobar un llop salvatge: -on vas caputxeta? – a casa l’avia que no es troba bé, per què no li portes un ram de flors i així es trobarà millor. El llop aprofitant que tenia la caputxeta entretinguda va anar a casa de l’àvia… Hola àvia diu la caputxeta, -apropa’ t caputxeta,- què passa, avia? La caputxeta en veure el rostre del llop va fer un crit i va alertar el caçador, el gos del caçador va anar corrent i va mossegar la panxa del llop i van sortir la caputxeta i l’àvia
LA CAPUTXETA VERMELLA
La Caputxeta Vermella és una nena que un dia la seva mare li va demanar un encàrrec per portar-li a la seva àvia. Un dia pel camí es va trobar un llop que li va enganyar mentre tant el llop va arribar a casa de la seva àvia i es va disfressar d’ella quan la caputxeta va arribar li va fer una sèrie de preguntes però al final el llop es va llençar a ella i va voler menjar-se-la però al final no ho va aconseguir i un caçador el va matar.
MICRORRELAT:
Pel bosc saltant i ballant en mitg de flors, papallones i moltes il•lusions (el contrari del que deia la mare) però allò era el paradís, un llop al mig del camí que impresionava, tot rumiant va dir…ves pel camí, per aquest camí i hi aniràs més rápid, quan aribà a casa de l’àvia trobà una àvia diferent, després d’un gran interrogatori l’àvia resultà ser el llop i per sort un caçador de per allà disparà a la béstia salvatge i amb l’àvia celebraren una festa.
La caputxeta vermella, aquella doneta petita que es va parar al bosc per parlar amb un llop. No un llop normal, un llop que camina dret i que parla. Ella no s’extranya de res, pero el llop se la vol menjar. Aquell llop és llest i decideix disfressar-se com l’àvia de la caputxeta ja que aquesta anava a casa de l’àvia. La caputxeta li va fer preguntes al llop, aquest se la va menjar. Sort que allà hi havia un caçador, “Bang” “bang”!!!! I la caputxeta i l’àvia es van salvar.
Microrelat de la caputxeta vermella
Havia una vegada una noia que era molt bonica i molt simpàtica i tenia una àvia que estava malaltona, la seva mare li va dir que anés a portar-li el dinar i ella va anar-hi. Pel camí es va trobar un llop i la va enganyar perquè anés pel camí llarg i ell es va menjar la seva àvia, quan va arribar li va fer preguntes i el llop se la va menjar.
Conte: Era un zoologic on hi havia una familia d’animals, ells volien anar a visitar al seu avi que viva tot sol al bosc, van decidir que el més petit, en Joy hi aniria. Tothom l’alertava de coses i de fets que havien passat, pero sobretot de la caputxeta vermella. Quan va anar a visitar el seu avi, el Joy va agafar i se’n va anar als camps, on va trobar flors de xuxes, se les va menjar i va resultar que era droga i quan va tornar a casa dels seus pares li van dir, que t’ha fet la caputxeta? i ell li va dir: hip hip, res…
La caputxeta vermella va a portar el berenar a la seva avia i li sorgeix una cosa, es troba a un llop que li va enganyant, un com la caputxeta truca a la porta de casa la seva àvia es troba que al llit es una persona que no es ella, i li va fent preguntes : per què tens les dents tan grans… i el llop volia menjar-se la caputxeta. En anar a fer la migdiada a la vora del llac va passar un caçador per allà i li va demanar ajuda.
Hi havia una vegada una nena que tenia una àvia que estava molt malalta. Mentre que la Caputxeta no era present a casa de l’àvia un llop se la va cruspir i es va disfressar d’ella. La Caputxeta va cercar ajuda per salvar a l’àvia i just va passar un caçador per allà i va aconseguir treure l’àvia de la seva panxa.
La Caputxeta vermella
Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta vermella. Un dia la seva mare li va dir que anés al bosc a donar- li un pastís a la seva àvia. En el bosc hi havia tots d’animals, des de girafes fins a elefants, un dels animals era un llop. El llop li va dir: On vas caputxeta vermella? I ella va dir: Vaig a la casa de la meva àvia a donar-li aquest pastís. El llop va decidir acompanyar-la fins a la casa de la seva avia. Allà es van menjar el pastís entre tots.
Miquel Buscà
MICRORELAT
La caputxeta anava a portar-li un serró a l’àvia ple de menjar, però pel camí trepitja un llop, el llop l’enganya, ell va pel camí curt i la petita Caputxeta pel camí llarg.
El llop arriba a casa de l’àvia, li pren la roba i la tanca en l’ armari. La Caputxeta arriba a casa la vella i troba a la àvia rara, i li comença a preguntar coses, fins que el llop que estava vestit de avia salta sobre de la caputxeta. La caputxeta mai va tornar a casa, ni el sarró ni tampoc el menjar.
Un dia la caputxeta vermella va anar a portar-li un cistell a la seva avia, pel camí es va trobar al llop i el llop li va dir un camí que era és llarg, el llop va arribar abans a casa l’àvia és va menjar l’àvia i es va disfressar d’ella , més tard el llop és va voler menjar l’àvia i un caçador el va matar.
Hi havia una vegada una nena molt vaga. Aquesta nena es deia Caputxeta Vermella. Un dia, la seva mare li va dir que anès a portar-li a la seva àvia un menú del Burger King però, a la Caputxeta li feia mandra.
La seva mare li va dir que usés el teletransport del pis de dalt perquè així aniria més ràpida.
La Caputxeta es va dirigir cap el pis de dalt i va usar el teletransport. Va tardar 3 segons en arribar a la casa de la seva àvia. Li va donar el menú del Burger King i se’l va menjar; dins hi havia un joc amb forma de llop.
La caputxeta vermella un dia va decidir anar a casa de la seva àvia a portar-li un cistell
amb galetes i dolços. Quan anava pel bosc va trobar un llop que volia despistar a la
caputxeta vermella per arribar abans a casa de l’àvia i menjarse-la. Quan el llop va
arribar, en comptes de menjar-se l’àvia la va ficar a un armari i el llop es va vestir
d’àvia per enganyar la caputxeta vermella. Finalment la policia va detenir el llop.
La mare de la caputxeta vermella li diu que ha de portar-li el berenar a l’avia. La caputxeta va començar a caminar i a mig camí es va trobar un llop.
La caputxeta li va preguntar al llop:
– senyor llop, em podria dir quin es el camí més ràpid per arribar a casa la meva avia?. I el llop li va respondre:
-es cap allà!.
La caputxeta va arribar a casa l’avia però en realitat esta al llit el llop i se la va intentar menjar, però va arribar un caçador que es va carregar el llop, i van poder treure l’àvia de la panxa del llop.
Microrrelat
Havia una vegada una mare que li va dir a la seva filla, que tothom coneixia com a caputxeta vermella: -Porta menjar a l’àvia perquè està malalta de tant menjar pastilles i a més a més té sida i càncer. La caputxeta vermella abans de marxar va agafar un punyal, i va prendre viatge.
Un cop al bosc es va trobar el llop. Just se’l va trobar, el va apunyalar sense parar, fins que es va dessagnar i després el va llançar al riu . Un cop va arribar a casa de l’àvia, va entrar, sense trucar i es va trobar l’àvia medicant-se sense parar. Es veien caixes de pastilles buides pertot arreu. La caputxeta li va dir cridant: -ets una àvia drogata!!!!! Li va tirar el cistell i li va robar la dentadura i se’n va anar corrents ….. FI
Hi havia una vegada una noia que sempre portava la seva caputxa de color vermell. Un dia va anar a veure la seva àvia però un llop la va entretenir pel camí. El llop va arribar abans a casa de l’àvia i es va posar al seu llit. La caputxeta es va adonar que era el llop i va venir un llenyataire que li va donar amb la destral al cap del llop.
Marc Navarro Rodríguez 1rC
Hi havia una vegada una nena molt feliç que anava a portar-li un pastís a la seva àvia. La Caputxeta Vermella va tenir un problema:
-Ostres! Hi ha dos camins! Què faig ara?
La caputxeta molt desconfiada va anar pel camí curt,estava tot ple d’arbustos. Arribant a casa de l’àvia,va veure un llop que es dirigia cap a la casa de la iaia de la Caputxeta. La nena va començar a corre i… va caure a terra! Es va fer una miqueta de sang. Arribant a casa de l’àvia, la caputxeta li va dir que havia un llop que es dirigia cap a la casa. La nena va notar la seva iaia molt estranya:
-Caputxeta apropa’t una mica filla meva.
La Caputxeta es va apropar una mica i va veure que era el llop!La nena va anar a avisar al veï,el veï és caçador, va agafar l’escopeta i va disparar al cul del llop. El llop se’n va anar corrents. Mentre buscaven a la iaia,van sentir crits de l’armari,estava dins. Quant el llop va marxar, van dinar tot junts.
Microrrelat
La mare de la Caputxeta li va donar unes pomes i un martell:les pomes eren per a l’àvià, que estava malalta, i el martell per si es trobava el llop.
Anant pel bosc la Caputxeta es va trobar el llop i li va donar amb el martell al cap i el va tirar al riu, on se’l van menjar els óssos. Després va anar a casa de la seva àvia i li va donar les pomes.
Hi havia una vegada una noia que li deien…CAPUTXETA VERMELLA. Un bon matí va anar a porta-li un pastís a la seva àvia. Però pel camí una molt bona sorpresa va tenir, un llop va intentar-la enganyar i ella es va deixar. El llop va arribar a casa de l’àvia, i d’àvia es va disfressar. La caputxeta va arribar, i un gran espant es va donar, sort que un caçador la va salvar.
La caputxeta anava pel bosc per anar a casa de la seva àvia, i es va trobar un llop que la va enredar perquè volia arribar ell primer a la casa de l’àvia. Quan el llop va arribar va amagar a l’àvia i es va disfressar d’ella. Quan va arribar la caputxeta, li va fer unes preguntes al llop disfressat i el llop se la va intentar menjar però no va poder i llavors el van matar i van viure feliços.
Hi havia una vegada la caputxeta vermella.Va anar a buscar a la seva àvia,per el camí va agafar un bonic ram de flors.Tot seguit va arribar, li va dir a l’àvia que havien d’anar a dinar amb els pares. Van marxar les dues juntes per el camí més curt (el bosc).Les dues anaven molt tranquil·les observant el paisatge fins que la caputxeta perd a l’àvia.L’avi no s’enadonà. Tot seguit apareix el llop i espanta a la caputxeta. La caputxeta corre i corre fins que troba a l’àvia. Aquesta sense saver que fer agafa a la néta amb molta por.De sobte arribà un caçador,aquest mata el llop,elles l’agraeixen.
Aquesta es la història realista d’una noia amb una caputxeta vermella ben mona tota ella, que anava pel bosc quan es va trobar a un llop que caminava a dues potes, que la menteix. La fa anar per un altre lloc, per així poder menjar-se la seva àvia. I, doncs, amb tota la felicitat del món, se la va menjar. L’ adorable Caputxeta, al veure un llop tan gros, al principi pensà que era el client d’or del KFC, però se n’ adona que és autor de la mort de la seva àvia. Resumint, tot molt comú.
Omar
1rC
Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta Vermella que va haver d’anar a casa de la seva àvia. Pel camí es va trobar un llop que li va indicar el camí més curt. Ell llop, en arribar a casa de la àvia la va lligar i el llop es va fer passar el ella. La caputxeta va arribar i va veure que era el llop!! Se la volia menjar!! Va venir el caçador i el va matar, van treure a l’àvia i ho van celebrar
Microrrelats
La Capuxeta vermella va a veure la seva àvia perquè li porta uns pastissets de xocolata, i l’ataca un llop. El llop se’n va a casa de la seva àvia i se la menja. Quan se la menja, ve la capuxeta vermella i el llop es disfressa de l’àvia i ve la caputxeta i li diu que per què ets tant diferent i després el llop se la menjar. Ve un caçador i li obre la panxa al llop amb un gavinet. La capuxeta vermella i la seva àvia surten de la panxa del llop i li donen les gràcies al caçador.
Hi havia una vegada una nena que li deien Caputxeta Vermella, un dia la seva mare li va dir que portés el berenar a casa l’ àvia. Pel camí es va trobar un llop que li va dir que anés per l’altre camí, l’altre camí era més llarg. Quan va arribar a casa l’àvia li va fer unes quantes preguntes perquè l’àvia estava rara. Desprès van trucar al boletaire i li va fer menjar bolets verinosos.
Albert Piñol Esplà
1r C
LA CAPUTXETA VERMELLA
Una vegada, en un poble molt llunyà, vivia una noia anomenada Caputxeta Vermella. Un dia la Caputxeta va anar a casa de la seva àvia a portar-li el berenar perquè estava malalta. La Caputxeta odiava amb tota la seva ànima l’àvia. Quan anava caminant es va trobar amb el llop, que estimava molt la Caputxeta; la Caputxeta i el llop van anar junts a casa de l’àvia. Quan van arribar la Caputxeta li va dir:
– Odio la meva àvia i la vull matar.
El llop, que estimava molt l’àvia, no va dir res. Quan van trucar a la porta l’àvia va sortir armada per matar la Caputxeta. Ella va reaccionar ràpid i també va treure la seva arma. Les dues van disparar a la vegada i van morir. El llop s’havia quedat sorprès; al cap de 30 segons va venir el llenyataire que li va preguntar:
– Tu has matat l’àvia i la Caputxeta?
Ell va contestar que no i el llenyataire el va matar a ell també. El llenyataire va ser més intel•ligent i, perquè no sospitessin d’ell, se’ls va emportar amagats al cotxe i se’ls va menjar per sopar.
FI
Javier Camacho Dominguez
-La mare de la caputxeta vermella li va dir que anés a portar uns pastissos a la sevaàvia. Quant estava pel camí es va trobar a un llop davant seu . El llop va menjar a la caputxeta i el llop es va fer passar per la caputxeta vermella. Quant el llop va arribar a casa de l’àvia, l’avia de la caputxeta vermella li va dir al llop “si que hascrescut!”, pensant que era la caputxeta vermella. El llop es va menjar a l’avia de lacaputxeta i es va menjar els pastissos.
La mare de la caputxeta vermella li va dir que li portés un cistell, mentre baixava es va trobar un llop que li va dir que baixés per un altre lloc, quan va arribà la caputxeta va dir: quines dents més grosses, quines orelles tan grosses i quins ulls més grans i, quan va acabar de dir l’última frase va sortir l’avià i va cridar el caçador i el llop va sortir corrents.
La caputxeta Vermella va portar un cistell ple de coses per la seva avia, que estava malalta. Quan anava pel bosc la caputxeta es va trobar amb el llop, el llop va anar a casa de l’avia, se la va menjar, quan va arribar la caputxeta el llop també se la va menjar, va arribar el caçador, va obrir la panxa al llop, va treure a la àvia i a la Caputxeta Vermella i després el va matar.
La Caputxeta va decidir anar a portar-li menjar a la seva iaia , de camí cap allà es va trobar un llop li va dir:
-Fem una carrera fins a casa de la teva àvia i a veure qui guanya.
El llop va arribar abans i va posar a la àvia a l’armari mentre ell es vestia d’àvia. Quant va arribar la Caputxeta va donar-li el menjar i la nena no la va trobar com sempre, finalment la nena va trucar a un caçador i el llop va morir
Microrrelat del conte de la caputxeta vermella:
L’àvia de la Caputxeta no es troba bé i truca a la Caputxeta, li diu que li portí un pastís i 10 donetes per engreixar-se. Quan va pel camí es troba un mono i l’amenaça amb un pltan. La Caputxeta li pregunta quin és el camí mes curt i l’enganya i el mono arriba a casa de la iaia i li clava el plàtan i la mata.
Una vegada una nena que es deia Caputxeta Taronja una mare psicòpata i una àvia suïcida.
La mare, en un cistell, va posar magdalenes enverinades perquè l’àvia es morís i es quedés l’herència. La Caputxeta va anar a portar-li el cistell, però pel camí es va trobar e llop. El llop, ansiós, li va demanar una de les seves magdalenes, i ella educadament li va donar. Quant va arribar a casa de l’àvia ella no hi era, i la Caputxeta es va menjar les magdalenes
Caputxeta era una nena que estimava molt la seva àvia, i un dia la seva mare li va donar una cistella plena de menjar perquè portés el berenar a l’àvia, que vivia en una casa al bosc. Quan ja era al bosc, es va trobar amb el llop, qui li va preguntar cap a on anava. Caputxeta li va contestar que a casa de la seva àvia, que estava malalta, a portar un berenar; i li va dir tot el que portava a la cistella. Quan el llop va saber què hi havia li va venir gana i la caputxeta li oferí una mica de tot.
FI
Microrrelats
Hi havia una vegada una nena que es deia Caputxeta vermella. Un dia la seva mare li va encarregar anar ha portar una cistella a la seva àvia. La Caputxeta es va enfadar perquè no volia anar-hi va obrir la cistella i es va menjar tot el pastís. De cop hi volta va aparèixer el llop va veure la cistella i li va dir: -què hi tens? allà la caputxeta tan confiada va dir un pastís. El llop va anar corrents a la Caputxeta Vermella i li va dir ens mengem el pastís els dos? i quan van acabar el llop la va portar a un lloc.I la caputxeta i el llop no van tornar mai.