He trobat molt interessant aquesta entrevista al jove d’Amposta Joan Antoni Forcadell, qui després d’obtenir Matrícula d’Honor en un institut públic, va obtenir un 13, 280 a la selectivitat i fa Humanitats a la Universitat Autònoma. I a més es dedica a l’òpera!!!
«Facis el que facis, t’has d’entregar al màxim» ( El Periodico, 21/9/16)
L’institut dedica enguany aquesta jornada a la literatura de l’exili com a homenatge i lligam amb tots els refugiats sirians que han hagut de fugir del seu país a causa de la guerra. Llegirem poemes que ens mostren els sentiments d’aquells que s’han vist obligats a allunyar-se de la seva terra: l’enyorança, les dificultats d’adaptació, la tristor pel record i l’enyorança, l’esperança de trobar una vida millor… També alguns alumnes han escrit poemes o històries a l’entorn d’aquestes temàtiques, alguns del quals rebran els premis que els departaments de llengües atorguem. Us desitjo un bon Sant Jordi.
L’INSTITUT BELLVITGE AMB ELS REFUGIATS SIRIANS (powerpoint )
I una bona notícia per al català : La lectura d
e llibres en català segueix creixent. El 87% dels lectors llegeix en alguna ocasió en llengua catalana, però només és la llengua habitual per al 26% ( enfront del 71% de lectors per als quals la llengua més habitual és el castellà).
Aquestes dades les proporciona un estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya presentat avui pel conseller de Cultura Santi Vila en companyia dels presidents dels gremis el d’editors i llibreters, Antoni Daura i Patrici Ticsis.
Podeu llegir l’article de El Periodico ( 19 d’abril) on es comenten àmpliament totes les dades de l’estudi.
PER SANT JORDI,
UN LLIBRE I UNA ROSA. 
Informació sobre l’autora a l’AELC
DONES és un conjunt de 17 relats protagonitzats per tot tipus de dones. Pretén desmitificar molts dels tòpics sobre les dones, tant els que les incapaciten com els que els atribueixen qualitats típiques femenines com ara la intuïció la sensibilitat…
Característiques del conte com a gènere literari. Es defineix com una narració en prosa d’extensió breu amb regles pròpies i diferents a les de la novel·la. Els seus antecedents són els mites, les llegendes. Podem distingir entre el conte popular ( de transmissió oral, localització temporal i geogràfica indefinida i normalment molt fantàstic i anònim) i el conte literari ( escrit per autors coneguts que dominen els recursos expressius. Alguns d’ells són novel·les embrionàries)
L’economia de mitjans obliga l’autor a centrar els fets – a penes hi ha plantejament- a prescindir de detalls i a esquematitzar la presentació de personatges. El desenllaç sol ser sobtat per tal de crear en el lector un efecte sorpresa o fer-lo reflexionar. Predominen les el·lipsis narratives, per tant el lector es veu obligat a imaginar i participar activament en el joc literari.
Com s’han de treballar els relats:
A la sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rebutja que la llengua de comunicació entre el personal hagi de ser la catalana en les reunions de treball i que totes les converses s’hagin d’iniciar en aquest idioma. També acorda anul·lar l’article que estableix que “la llengua de comunicació entre el personal ha de ser la catalana, tant presencialment com per telèfon, en la megafonia, en les reunions de treball, etc, especialment davant terceres persones: usuaris i els seus familiars, i personal sanitari o laboral extern”.
Es tracta d’una sentència ferma en no haver estat recorreguda per la Generalitat i el seu origen va ser una demanda interposada per un dels professionals sanitaris de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Fonts del Govern català han relativitzat les conseqüències d’aquesta sentència perquè es tracta d’un document de “recomanacions” als funcionaris. En canvi Impuls Ciutadà, associació que ha assessorat el demandant, ha valorat positivament el contingut de la sentència i ha lamentat que l’actuació de la Generalitat obligui els ciutadans “a reclamar el que és obvi: la llibertat d’elecció de llengua en les relacions amb les administracions públiques”. (Impuls ciutadà és un lobby no nacionalista creat pel diputat al Parlament José Domingo ex de C’s )
El LAPAO deixa de ser el nom de la llegua que es parla a la Franja de l’Aragó. La polèmica Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental d’Aragó –nom que va escollir el PP – només ha durat dos anys.
Les Corts de l’Aragó van aprovar ahir, 28 de gener, les lleis de pressupostos i de mesures fiscals i administratives amb una esmena que reconeix el castellà, l’aragonès i el català com a llengües pròpies d’Aragó a la Llei de patrimoni cultural. La iniciativa va tenir el suport de PSOE, Podemos, Chunta i Izquierda Unida.
Dilluns 18 de gener ens visita l’escriptor JORDI ORTIZ Té una obra molt àmplia que abasta tota mena de gèneres i s’adreça a públics ben diferents ja que ha escrit per a infants, adolescents i adults. Ha rebut nombrosos premis i guardons.
Una de les seves darreres novel·les, DOBLE IDENTITAT, ha estat guanyadora del 45è premi Ciutat d’Olot de novel·la juvenil.
Els i les alumnes de 2n d’ESO hem llegit el relat ELÀDIA ESMÍRNIA, del seu llibre NIGRA.
Recordem la història de la selenita Elàdia
Per conèixer una mica més l’autor i la seva obra podem visitar les adreces: AELC
Algunes fotografies de la visita:
Aquesta activitat va ser possible gràcies al programa AUTORS A LES AULES del DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.
Adreces per acompanyar la lectura:
GUIA VISUAL ( Referències del llibre: cites, lletres de cançons, al·lusió a llibres o personatges de llibres…)
Guia de lectura (a proposta de La Campana amb materials dd’Àlex Gimeno)
PÀGINA DE L’EDITORIAL LA CAMPANA ( sobre l’autora i els seus llibres) Hi ha un enllaç a la PÀGINA DE L’AUTORA ( en anglès)
ENTREVISTA A L’AUTORA A EL PERIODICO (31 juliol 2013)
GUIA DE LECTURA ( edu365/ESO)
LLORENÇ VILLALONGA ( Palma, 1897-1980)
Bearn o la sala de les nines ( 1961)
a Mallorca.GUIA DE LECTURA ( El gust per la lectura)
😆
Aquesta cita és d’OVIDI MOTLLOR, poeta, cantant i actor nascut a Alcoi el 1942 i mort a Barcelona el 1995, ara fa 20 anys. Des dels seus primers anys va manifestar una intensa consciència reivindicativa tant del seu país com de l’art.
Dos llibres apleguen la seva obra literària i gràfica: Poemes i cançons, (1978), amb pròleg de Joan Fuster i epíleg de Montserrat Roig, i el recull Poemes i dibuixos (1985)
