LLENGUA I LITERATURA CATALANES

L’any Espriu arrenca el 23 de gener al Palau de la Música amb una reivindicació nacional. (La Vanguardia, 16 de gener)

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) és un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català.

Abans de la guerra publicà les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions: Aspectes (1934),  Ariadna al laberint grotesc (1935),  Miratge a Citerea (1935) i Letízia i altres proses (1937), obres que l’acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. Amb la desfeta es passà  ala poesia:  Cementiri de Sinera (1946),  Les hores i Mrs. Death (1952),  El caminant i el mur (1954),  Final del laberint (1955),  Les cançons d’Ariadna (1949),  La pell de brau (1960),  Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971).  Va escriure també les obres de teatre: Antígona, Primera història d’Esther i  Una altra Fedra si us plau. Ha estat traduït a nombroses llengües, i  el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 fou distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rebé  la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. Fou  nomenat Doctor Honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l’any 1982 rebutjà la Creu d’Alfons X el Savi.  Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, d’on s’ha tret aquesta informació.

De moment llegim l’article  d’ANTONI PUIGVERD TORNAR A ESPRIU ( La Vanguardia, 21 de gener)

El ministre d’Educació, Cultura i esport José Ignacio Wert, ha admès, durant la sessió de control al congrés, que l’interès del Govern  central és espanyolitzar els alumnes catalans:  “La consellera Irene Rigau va dir l’altre dia que el nostre interès era espanyolitzar els alumnes catalans. Doncs sí, el nostre interès és aquest, per tal que se sentin tan orgullosos de ser catalans com espanyols i tinguin una vivència equilibrada de aquestes dues identitats que els enriqueixen”

Les seves paraules han causat una reacció massiva a les xarxes socials.  A Twitter, el hashtag #EspañolizarEs es  converteix  en el tema més comentat del dia a  tot el país.

La Vanguardia (1o d’octubre)

L’equip directiu del centre està d’acord amb la idea dels alumnes de mantenir-lo obert durant el dia de la hispanitat. No s’hi farà classe ordinària, sinó activitats com projeccions de documentals.

Els alumnes de l’institut La Llauna, de Badalona, han decidit que el proper 12 d’octubre no faran festa.

Ara (27 de setembre)

El canvi de llengua s’activarà canviant la configuració del compte.

La companyia anuncia que ha traduït la xarxa social a cinc idiomes més, basc, afrikaans, txec, grec i ucraïnès.

Fa mesos es va iniciar la campanya per aconseguir el #twitterencatalà.

Els ajuntaments de la Franja de Ponent a l’Aragó s’han unit per defensar el català i per aquest motiu tenen la intenció de presentar una moció contra l’avantprojecte de la nova llei de llengües de l’Aragó que es va fer públic fa unes setmanes. Els alcaldes no estan d’acord amb la modificació que planteja el text formulat pel govern del PP on s’elimina el terme ”català” per referir-se a la llengua que es parla a les seves terres i s’opta per la denominació ”aragonès oriental”.  Aquesta llei de llengües aragonesa és vista com  un nou intent de dinamitar la unitat de la llengua catalana.

A la fotografia veiem una pintada a favor del català.   ( ara.cat)

L’Hospitalet lluita contra les retallades de línies de batxillerat i primària,  la supressió de llocs de treball de  interins i substituts   i el desplaçament de companys i companyes dels seus centres de treball.

A la manifestació d’avui pel centre de Barcelona hi  havia molta gent ( no entrarem en la guerra de xifres)