LLENGUA I LITERATURA CATALANES

Manifestació històrica en defensa de la llengua i l’educació a les Illes

Més de 80.000 persones s’han manifestat pel centre de Palma, segons la Societat Balear de Matemàtiques. El manifest en defensa del català com a llengua vehicular i la negativa a la implantació del TIL per decret s’ha hagut de llegir 39 cops. La pancarta que encapçala la protesta diu: “Contra la imposició, defensem l’educació”. Un total de 110 persones, la majoria docents i alumnes, formen part del servei de seguretat de la manifestació. La Delegació del govern espanyol eleva la xifra que havia donat de 50.000 participants a 70.000, en una segona estimació.

A banda de la de Palma, també s’han convocat protestes a la mateixa hora a Menorca, Eivissa i Formentera, així com a Barcelona. A Maó, segons la guardia urbana s’han aplegat unes 10 mil persones.

La comunitat educativa en bloc s’ha oposat al pla de Bauzá perquè considera que s’aplica a la seva esquena, en contra de l’escola en català, de manera precipitada, i sense els mitjans materials i humans necessaris. A la implantació d’aquest decret s’hi sumen les retallades que ha patit l’ensenyament públic i que n’afecten la qualitat.

Ara, Diario de Mallorca, El Periodico,

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va reivindicar ahir la creació d’“eines d’estat” per aconseguir que la llengua catalana rebi el reconeixement internacional que li pertoca i es pugui considerar normalitzada definitivament. Ho va reclamar a la Franja, en una conferència feta en el marc de la segona jornada sobre Llengua i Societat als Territoris de Parla Catalana celebrada a Calaceit (Matarranya), en la qual va vindicar i va agrair els esforços fets des de la societat civil en defensa del català i d’una comunitat lingüística “que ha aconseguit el petit miracle d’arribar fins aquí”. “La història del català  és avui, malgrat tot, la història d’un gran èxit col·lectiu. Tot i les coses que les lleis tracten d’embolicar a la Franja, tot i les dificultats de la comunitat educativa a les Illes, tot i les traves que l’estat tracta d’imposar permanentment a la immersió a Catalunya.” Mascarell considera que el principal problema del català no és lingüístic, sinó polític, i per això va subratllar la necessitat de tenir un estat propi. ( Avui, 22 setembre)

Aquesta decisió de la sala del  Contenciós  Administratiu suposa que el TIL no podrà començar a aplicar-se el proper  curs  escolar, que s’inicia divendres 12.

Però hores després, el Govern  balear  aprova  un nou decret llei per tal que s’apliqui tal com estava previst als cursos de primària i 1r d’ESO enguany. Aquesta és  una opció  excepcional que no exigeix debat parlamentari i  entra en vigor tot just sortir publicat al butlletí  oficial electrònic. A   més, no pot ser impugnat davant els  tribunals ordinaris, només és apel·lable davant  el Tribunal Constitucional, amb l’aval de 50 parlamentaris nacionals.

Els sindicats mantenen la convocatòria de vaga per al dia 16.

El País / Diario de Ibiza (7 de setembre)

Diversos sindicats  de les illes han presentat un recurs  demanant la suspensió cautelar del calendari d’aplicació del decret de Tractament Integrat de llengües  ( TIL) que implica a la pràctica una supressió de la immersió en català i que ha estat àmpliament rebutjat per nombrosos professors ( fins i tot han estat suspesos de càrrec, funció docent i sou tres directors de Menorca per fer públic el rebuig per part dels seus claustres del rebuig a l’aplicació del decret )  Segons fonts del TSJIB, els  magistrats tenen previst  dictar la corresponent  resolució  abans  que comenci el proper  curs  escolar el 13 de setembre, data a  partir de la qual hi ha  convocada vaga en el sector por part dels sindicats STEI-i  i CCOO.

Votació aclaparadora dels mestres de les Illes: 95% a favor de la vaga indefinida. L’Assemblea de Docents aconsegueix el suport a la protesta  complint tots els requisits legals. Aquest dijous es registrarà la convocatòria oficial.

Ara.cat ( 5 setembre)

Mig centenar d’alcaldes i regidors, vint-i-vuit ajuntaments i tres consells comarcals van elaborar ahir una nova Declaració de Mequinensa en defensa del català a la Franja. L’acte l’havia convocat l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Gòdia, per canalitzar el rebuig que ha generat als municipis catalanoparlants la nova llei lingüística del govern aragonès del PP i PAR, que elimina el nom del català i passa a anomenar-la Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental, un llarg circumloqui que forma la sigla Lapao.

La primera Declaració de Mequinensa, el febrer de 1984, va reunir 17 alcaldes i es va convertir en una fita històrica pel que fa al reconeixement de la llengua. A partir de llavors es va introduir el català com a assignatura optativa a les escoles i instituts de la Franja. Ahir, s’hi van reunir 53 alcaldes i regidors, i s’hi van adherir 28 de la seixantena de municipis catalanoparlants d’administració aragonesa.

El català és assignatura optativa a la Franja

Avui (2 de juny)

Els alumnes de Literatura Catalana de 2n de Batxillerat han de llegir el llibre de Maria Àngels Anglada El quadern d’Aram que donà a conèixer el genocidi patit pels armenis de Turquia que va ocasionar sobre un milió i mig de morts l’any 1915 i va provocar la diàspora d’aquest poble.  El llibre d’Anglada es basa en un dietari del personatge que dóna títol al relat, Aram el qual va poder fugir de la matança junt amb la seva mare Maryck. L’autora expressà el seu reconeixement a Maria Ohannesian, una jove armènia i hel·lenista instal·lada a Catalunya. Maria, junt amb d’altres armènies va fundar la casa armènia a Barcelona on, entre d’altres coses,  mantenen viva la seva llengua i lluiten contra el negacionisme del genocidi.

Podem llegir l’entrevista que Xavier Moret els va fer el 21 d’abril de 2013 ara que es compleixen 98 anys del genocidi que Espanya, entre d’altres països, encara no ha reconegut. Armènia amb accent català (El Periodico)

Wert obligarà el Govern a pagar l’escola privada a qui vulgui castellà

L’ Estat ho pagarà amb una partida de 5 milions d’euros, sobre un càlcul de 1.000 peticions, i després ho descomptarà de les transferències a la Generalitat.

La llei imposa el model lingüístic a les escoles i s’atorga la potestat per decidir el contingut de les principals assignatures.

També el nou  text  estableix  que les alternatives a l’assignatura de Religió  (Valors Culturals i  Socials a Primària i Valors Ètics a  Secundària) puguin ser oferides com optatives per tal que els alumnes que triïn Religió  no es vegin discriminats.

Por altra banda es manté la derogació  d’ Educació de la Ciutadania, els continguts de la qual aniran a la resta d’altres matèries com Llengua i Història.

Es blinda la possibilitat  que els col·legis amb  separació per sexes rebin finançament públic i es contemplen els itineraris amb dos vies ( una per al Batxillerat i l’altra per a FP ) i les revàlides a la finalització d’etapa.

La Plataforma per l’Escola Pública, que uneix associacions de pares i  la majoria de sindicats, ha anunciat  que augmentaran les mobilitzacions contra  una llei  que qualifiquen d’ “exercici  d’autoritarisme, aïllat  políticament i socialment”.

El Punt/Avui – Ara