Va ser publicat la tardor del 1976. El títol fa referència al vent que bufa en aquesta època de l’any i també a la mateixa tardor de la vida, en què comença la decadència i fragilitat física i també la plenitud intel·lectual, creativa i moral. Ja en un poema dels anys 50 havia utilitzat l’expressió “tot d’una el vent d’aram de la tardor tremola sobre les muntanyes”. [aram és el coure treballat en forma de xapa o fil. És de color ocre; per això es diu que la tardor és del color de l’aram, hi predomini de botànica ocre i rogenca
Temes: la natura, l’amor, la mort ( “Tots ho sabem”, “El que en diem morir” , “El silenci dels morts”, “Pietà”…), l’obsessió pel pas del temps i els seus efectes ( “Temps perdut”, “Hora fixa”, “Temps”, “No tinc ara temps” …) , el record ( “Aplec”…), la recerca vital, la soledat, l’anhel de transcendència, la creació poètica ( el poema que enceta el recull: “Amb ronca veu”) , el poder de la paraula…
Símbols: el gall, el gall-penell, el crit, el coraller, l’escafandre
Estructura: El poema que encapçala el poemari, “Amb ronca veu”, és una mena de pròleg introductori que fixa els objectius de l’obra i les directrius ( Comentari pàg. 95)
– 1a part. 21 poemes. Predomina la presència del paisatge. La natura provoca imatges suggestives i grans interrogants amb elements com el gorg, les deus, els arbres, les muntanyes, les rels… “Temps perdut”, “Gorgs”, “L’una cosa o l’altra” … evoquen paisatges del seus estius de nen i adolescent a Santa Coloma de Farners i la Selva. El mar serveix per a mostrar la por, la solitud, l’angoixa, la frustració la impotència ( “Cap al no res”), però també el valor de l’esforç ( “El guany”, “Mai no et rendeixis” ) Busca la resposta en el passat, els orígens. Sovint aquesta poemes se situen a la tardor ( “El graner morat”, “Amb gavardina grisa”, “Una altra música de la tardor ) i a la manera d’aforismes constitueixen reflexions metafísiques o preceptes morals.
S’adreça al lector i li demana “sigues fidel / a les petites coses”.
Són poemes de gran càrrega sensorial d’un cromatisme atrevit. És evident la influència de les arts plàstiques ( “Tous les jours” fa referència al pintor Magritte; els pintors Cézanne, Rembrandt, Klee o Braque apareixen a altes poemaris)
– 2a part. 12 poemes. Hi predominen els poemes de tema amorós. Amor – desamor, guany-pèrdua (“Projecte de felicitat”) A “Sordejo” recupera una divisa que marca els seus amors de joventut: “I must do something of my poverty” – “He de fer alguna cosa de la meva indigència” ( mancances). A “Projectes de felicitat” o “En bona companyia” la relació amorosa és una salvació efímera de l’absurd de l’existència.
Alguns poemes remeten a un amor més carnal, fins i tot eròtic: “Perfectament recordo”, “La farinera abandonada”.
Al poema “Un sangtraït a l’horitzó” fa referència als “feliços pocs” , el grup d’amics fidels.
– 3a part. 9 poemes. Els poemes són una reflexió sobre el pas del temps i la presència de la mort. “El que en diem morir”. La mort sempre guanya: “Joc d’escacs” i de vegades té un component tràgic, sobretot quan afecta persones joves o són morts injustes, “A Rafael Alberti, des de Catalunya”. Tot i així el poeta encoratja els lectors que convisquin amb els morts: “El silenci dels morts” i mostra l’esperança que la paraula pot “salvar-nos” de la mort i el temps: “En la nit”. L’últim poema del recull, “No tinc ara temps”, enllaça amb “Ara que és tard” ( poema que enceta el recull que du el mateix títol, publicat el 75 que s’encapçala amb la cita de Rilke: “Has de fer una altra vida”) Hem d’entendre que Vinyoli ens planteja una renovació constant.
Endreces. 33 poemes del recull són endreçats a diferents persones, tant procedents dels cercles literaris ( Foix, Espriu…) o artístics ( Isona Passola…) com de privats ( Montserrat, Teresa Font i Anyé…).
Forma La majoria del poemes estan formats per versos anisosil·làbics sense rima; alguns són esglaonats. I a d’altres veiem separacions per estrofes.