Recordem uns versos de Narcís Comadira que compartim tothom que estima la llengua:
“Jo volia haver estat com els altres
però em va tocar l’estigma de la lletra
i la lletra entra amb sang i fa sang.
I així, ferit, he perseguit la Balena Blanca.
I ara que vaig perdut cap a l’abisme
busco un taüt fidel on aferrar-me.”
I com va dir Josep Maria Nadal a la seva última lliçó a la UdG després de 48 anys de docència:
“I ara que vaig perdut cap a l’abisme necessito creure que els que em venen al darrere podran viure i sentir les mateixes coses”