Ball robat de Joan Oliver

Resultat d'imatges de ball robatÉs considerada l’obra més reeixida de Joan Oliver. Fou estrenada el 2 de juny de 1958 al Teatre Candilejas. El mateix Oliver la dirigí i els actors no eren professionals. Se’n feren tan sols dues representacions i la crítica no se’n  va fer  gran ressò.

Es tracta d’una obra en què la paraula predomina sobre l’acció; és una variació del triangle clàssic, ben original i absolutament “civilitzada”. Una comèdia dramàtica adreçada a un públic predominantment il·lustrat burgès ( com ho són els personatges).

Argument.  Quan són a punt de celebrar el desè aniversari de matrimoni, tres parelles es troben desenganyades i enyoren l’anhel irrealitzat d’haver pogut ser feliços amb un cònjuge diferent. La preparació del sopar de celebració els acaba desaparellant en una mena de ball robat, tot i que els hàbits burgesos acabaran salvant la situació i reaparellant-los de nou.

Els personatges principals són tres parelles d’amics: Cugat i Mercè, Oriol i Núria,  Oleguer i Eulàlia que són a punt de celebrar  el desè aniversari de casament  en una festa “de l’amor conjugal”. Tots sis pertanyen a una classe social benestant.  Cugat és escriptor, Oleguer advocat i Oriol industrial. Tots tres troben un “refugi”, Cugat en l’escriptura, Oleguer en l’èxit professional i Oriol en l’esport; en canvi,  les dones són “improductives”, laboralment parlant.

Estructura dramàtica.

ACTE I – Casa del matrimoni Cugat-Mercè. Dormitori. Jovita és la cambrera del matrimoni.

Mercè, una dona de vida ociosa, confessa al seu marit  Cugat que estima l’Oleguer, un home segur i fort, pare de dos fills, un home, segons ella, sa i noble. No sap si ell li correspon, però confia que sí. Mercè troba que Cugat, el seu marit és el seu refugi. L’home vol anar a parlar amb Oleguer perquè no pot suportar la confessió, ha perdut la seva pau interior.

ACTE II – Saleta de la casa-despatx  del matrimoni Oleguer- Eulàlia. Sr. Petit és el passant d’Oleguer

L’endemà al matí Cugat visita Oleguer; primer parla amb Eulàlia, la dona arquetipus de la felicitat  que viu per als seus fills. Laia diu a Cugat que el seu amor cap als fills és un refugi que amaga el seu fracàs com a dona i que troba el seu marit Oleguer allunyat d’ella. Cugat queda astorat per la infelicitat d’Eulàlia a qui creia una dona tranquil·la i confiada, però ella es  mostra convençuda que Oleguer es reserva per a algú altre i que a casa es mostra retret i callat; està convençuda que hi ha una altra dona.

Cugat diu sense embuts a Oleguer que la nit passada havia sabut que ell i la Mercè s’estimen. Oleguer no ho nega, però tampoc ho confirma. Li diu que tan sols feia 1 més que la Mercè i ell van descobrir que s’havia establert  entre ells, indeliberadament, un corrent de simpatia mútua. Afirma que, de ser al lloc de Cugat,  ell no hauria fet  res perquè estima la seva reputació i l’escàndol l’esgarrifa.

ACTE III-  Sala amb terrassa al fons de la casa d’Oriol-Núria. Llorenç és el xofer.

Núria i Oriol conversen; ella és fumadora i troba ridículs els homes que, com Oriol, no ho són.

Arriba Eulàlia, Núria se’n va a ca la modista i Oriol confessa a  Laia que sempre s’ha penedit de no haver-se casat amb ella, que el seu casament amb la Núria va ser un error absolut.

La conversa queda interrompuda per l’arribada de Núria i Mercè. Parlen que al sopar de l’aniversari han de desaparellar els matrimonis.

Les tres dones parlen del discurs de Cugat el tema del qual serà de la felicitat segons la Núria ( ho ha sabut per ell mateix amb qui ha parlat quan a trucat a casa d’Eulàlia i Cugat li ha agafat el telèfon – inici Acte II) Mercè resta irritada  ( ella no en sabia el tema).

Decideixen on anar a sopar; proposen  el “Castell”,  la “Pèrgola” o l’”Hostal del Rei”, finalment decideixen que siguin els homes els qui ho triïn. Es piquen entre elles amb insinuacions de l’interès de cada una d’elles amb el marit de l’altra.

EPÍLEG – Menjador independent d’un restaurant de luxe. Les tres parelles s’han assegut segons “els dicta el cor”.

Després del discurs de Cugat que Núria lloa enormement,  ella li fa un petó – està prou beguda – i les dones surten a retocar-se. Els homes resten sols i Oriol demana als altres si estan contents del seu matrimoni o se’n desempallegarien. Ell diu que es descasaria ara mateix i la Núria se  l’escolta,  reacciona violentament i li promet que quan es separin el fill serà seu. Ja més calmada commina el seu marit a dir el nom de la dona que estima i ella confessa públicament que estima Cugat. Finalment, després de posar en evidència els secrets amors de cadascú, cada parella se’n va, més unida que mai, a casa seva.

Espai. Tres parelles i tres espais  de l’àmbit de la casa que es van  obrint progressivament -de l’alcova a la saleta i a la terrassa –  per a produir-se  l’acció en un espai obert a l’epíleg: el saló menjador d’un restaurant – espai  social d’oci propi de la burgesia.

Temps  tres actes i  tres temps. El primer a la nit i després d’una el·lipsi, les primeres hores del matí d’un dia de primavera. Segon acte 20 minuts després i tercer acte una mica després. La segona meitat de l’acte II és paral·lela a la primera meitat de l’acte III.

L’epíleg ens situa dos dies després del 3r acte.

Sentit del títol

És la Núria qui a l’epíleg diu que tot plegat sembla un “ball robat” , segons definició l’Enciclopèdia: ball en què els espectadors o els balladors poden prendre la balladora de qualsevol company i ballar-hi sense que aquest pugui protestar.

La traducció al castellà de 1965 autoritzada per l’autor es titula Bodas de cobre   ( en realitat les bodes de coure celebren els 22 anys de casats i als 10 se celebren les de níquel) Pere Quart té un poema anomenat “Noces de coure” inclòs a l recull Refugi de versos de 1987.

El conflicte plantejat i el desenllaç.

El conflicte gira a l’entorn dels  temes: amor, felicitat, frustració, atracció, el pas del temps.

Les tres parelles protagonistes venen a constituir tres triangles potencials:

Mercè —> Oleguer
Oleguer —> Mercè
Cugat – – – > Eulàlia
Oriol —> Eulàlia
Núria —> Cugat

Uns personatges expliciten de paraula  la seva predisposició enamoradissa: Mercè envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia (observem també un conat de triangle de baixa intensitat en l’actitud de Cugat envers Eulàlia). Dos personatges accepten de manera passiva, com un divertimento sense implicacions emocionals, l’envit de la seducció: Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i d’Oriol, mentre que el seu marit, Oleguer, accepta les fantasies de la Mercè.

El desenllaç és obert i comença tot just ha acabat el discurs de Cugat ( el sopar anual és ben solemne i més aquest que celebren 10 anys) El discurs ha versat sobre la impossibilitat de la felicitat. Després de menjar i beure s’alliberen de les màscares de la hipocresia i verbalitzen la possibilitat dels adulteris virtuals, però un cop fet això retorna cadascú amb la seva parella ja que sense el secret,  el joc ja no té sentit.

Aquest final, entre humorístic i sentimental, planteja que cada un dels personatges,  els quals  han cregut descobrir que van equivocar-se en l’elecció de parella, arriben a la conclusió que qualsevol altra els hagués conduït a la mateixa sensació.

…………………………………………………………………..

A través dels triangles prototípics de “comèdia burgesa” i de la paròdia d’algun aspecte del “melodrama” de l’època (per exemple l’escena de les bufetades entre Cugat i Mercè al primer acte) Ball robat mostra una visió desencisada de la postguerra que a la manera de l’existencialisme exposa un ésser humà solitari condicionat pel seu entorn i les seves relacions amb els altres.

CONFERÈNCIA DE JAUME AULET https://www.youtube.com/watch?v=ajUwmDvY4rw

ARXIU TV http://www.rtve.es/alacarta/videos/altres-programes-darxiu/lletres-catalanes-ball-robat/1103423/    (Escena d’ alcova, realitzada per Mercè Vilaret i emesa el 1978)

Versió de l’Any Oliver https://www.youtube.com/watch?v=KomZgEuMqgc

Aquest article ha estat publicat en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari