Els alumnes de 2n de Batxillerat tenen com a lectura obligatòria La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Alguns dels alumnes de batxillerat artístic han dibuixat les portades de possibles reedicions de la novel·la que acompanyen aquesta entrada.
També havien d’escriure quina escena, element, objecte o fragment els havia inspirat. Una alumna escriu que volia representar la revolució de la Natàlia; un altre imagina l’envelat de La Plaça del Diamant. Algú altre/a representa la Natàlia/ Colometa amb un colom i n’hi ha qui la representa quan, farta de coloms, decideix sacsejar els ous i fer que els coloms avorreixin les cries. També reflecteixen la duresa de la vida de la protagonista, com tancada dins una gàbia ( igual que els coloms que li envaïen la vida) No hi falta el rellotge, única prova que en Quimet és mort; les nines, símbol de la infantesa i innocència perdudes o les balances, necessitat d’equilibri. Algú ha volgut mostrar-nos Colometa a la terrassa del carrer Montseny, rodejada dels coloms que tant li marcaren la vida. Hi veiem en un dels dibuixos una mà que broda el nom Colometa i un altre és un esplèndid retrat d’un Mercè Rodoreda ja adulta.
Molt bon feina!