Els textos susceptibles de ser comentats són els següents: de l’antologia, ‘Oda a Guynemer’ (1), de Josep Maria Junoy; ‘El cal·ligrama, 2’ (2) i ‘Tot l’enyor de demà’ (3), de Joan Salvat-Papasseit; i ‘És quan dormo que hi veig clar’ (4), de J.V. Foix; del llibre de text, ‘Sota el meu llavi el seu’ (5), de Joan Salvat-Papasseit; ‘Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles…’ (6), de J.V. Foix; i el text en prosa ‘Autoretrat literari’ (7), de Joan Salvat-Papasseit.
En enviar el comentari, encapçaleu-lo amb el nombre corresponent al text en qüestió. El termini de presentació expira el dia 3 de juny.
4
J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987) era un escriptor influït pel noucentisme que sentia una gran fascinació per les avantguardes. Ell es definia com un “investigador de la poesia”. El seu gran bagatge cultural va fer que incorporés a les seves obres des de la poesia trobadoresca fins al surrealisme i futurisme.
Aquest poema és un exemple clar del surrealisme literari. L’objectiu dels surrealistes és assolir el coneixement més amagat de la realitat, és a dir, una “suprarrealitat”. Les principals vies d’accés a aquesta “suprarrealitat” són els somnis i l’escriptura automàtica. L’autor queda alliberat de qualsevol repressió i el que domina és l’espontaneïtat. Els somnis li fan comprendre el món en totes les seves arbitrarietats. Així, Foix deixa córrer la imaginació i interpreta la realitat amb els ulls aparentment inconscients que permeten, amb metàfores i imatges sense lògica, absurdes, fer una anàlisi d’aquells fets que desagraden a l’autor. Podem aquí trobar una clara influència de Freud i les seves teories de l’inconscient i dels somnis. El llenguatge utilitzat per Foix no és propi de l’època i això fa que sigui a vegades costós d’entendre.
En quan a la estructura està format per tres estrofes de deu versos cada una.
Gerard Oriol
1r de Batxillerat B