Tercera part de la novel·la
Tirant a l’Imperi grec
Capítols 115-296
Tirant és cridat per l’emperador de Constantinoble, el qual ha perdut bona part del seu imperi a mans del Soldà i del Gran Turc. En arribar a la ciutat, és rebut magníficament i li és atorgada la capitania general i imperial de la gent d’armes i de la justícia. Tirant és presentat a l’emperadriu i a la infanta Carmesina, de la qual s’enamora fortament. Diafebus és l’únic confident d’aquesta passió, que es manifesta en una profunda malenconia de Tirant. Alguns cavallers s’oposen a la preeminència de Tirant; entre ells hi ha el duc de Macedònia, sobre el qual recauen sospites que ha estat el culpable de la mort del príncep imperial, traspassat abans de l’arribada de Tirant.
Després que Tirant es declara a Carmesina amb l’ajut d’un mirall i que algunes de les donzelles de la princesa (Estefania, Plaerdemavida) intervinguin com a mitjanceres entre els dos enamorats, arriba un missatger del camp de batalla anunciant que l’exèrcit imperial ha estat derrotat i que el Soldà ja es fa intitular Emperador de Grècia i està disposat a posar setge a Constantinoble. Tirant surt de la ciutat i en arribar davant de l’enemic assoleix una gran victòria, la qual cosa no fa més que enutjar el fracassat duc de Macedònia. El Soldà escriu a Tirant demanant-li una treva de sis mesos, treva que no és acceptada.
Diafebus se’n va a Constantinoble amb els presoners fets a la batalla i pondera davant de Carmesina les gestes i l’enamorament del cavaller. Estefania aprofita l’ocasió per demostrar el seu amor per Diafebus. El Soldà comença una nova ofensiva que fa retraure Tirant al castell de Malveí, propietat d’un cavaller el fill del qual, anomenat Hipòlit, fa gran amistat amb Tirant. Els cristians obtenen una nova victòria i les restes de l’exèrcit turc decideixen que el rei d’Egipte, molt destre en les armes, repti Tirant a batalla a ultrança.
Mentrestant, havent mort el rei de Sicília sense successió masculina, la corona passa a l’infant Felip de França, qui tramet a Tirant un exèrcit per tal d’ajudar-lo. L’emperador acompanya els sicilians al camp d’operacions; Carmesina l’hi acompanya. En una nova batalla, el duc de Macedònia fereix traïdorament Tirant, però poc després mor a mans del rei d’Àfrica, un dels sobirans enemics. Després de dos dies de lluita els cristians guanyen la batalla.
Al castell de Malveí augmenta l’amor entre Tirant i la princesa, sempre d’amagat dels pares d’aquesta. En ocasió d’una visita nocturna que fan Tirant i Diafebus a la cambra on dormen la princesa i les seves donzelles, Plaerdemavida inventa un somni libidinós en el qual manifesta la seva passió per Hipòlit.
Però s’acosta un estol on el Gran Caramany i el rei de la Sobirana Índia es dirigeixen en ajut del Soldà. Tirant els ataca, derrota l’estol i amb els dos reis presoners entra triomfalment a Constantinoble. Durant unes festes en honor de l’ambaixada del Soldà, té lloc l’entremès del rei Artús.
La Viuda Reposada, que havia estat dida de Carmesina, s’enamora de Tirant i ordeix tota una trama per tal de desavenir els enamorats. Carmesina es deixa enganyar per les seves mentides i fa palès el seu desgrat envers Tirant, el qual cau en la més profunda tristor. Tirant demana a l’emperador la mà d’Estefania per a Diafebus; les noces se celebren a la cort. Estefania es proposa d’afavorir els amors de Tirant i Carmesina, en la qual cosa sempre troba la col·laboració de Plaerdemavida i l’oposició de la Viuda Reposada.
Plaerdemavida aconsegueix de portar Tirant a la cambra i al llit de la princesa, d’on ha d’eixir precipitadament, i es trenca una cama quan salta per una finestra. Fingeix que ha tingut un accident en caure del cavall. L’emperador desitja el seu restabliment perquè els infidels han rebut reforços de l’Àfrica.
Mentre dura la malaltia de Tirant, Plaerdemavida fa d’enllaç entre aquest i Carmesina, la qual ja no amaga el seu amor pel cavaller. L’emperadriu s’enamora del jove Hipòlit i el reté amagat dins la seva cambra durant quinze dies. Tirant, gairebé guarit del tot, torna a fer vida normal al palau en espera de marxar al camp de batalla. Aleshores es manifesta la passió que per ell ha concebut la Viuda Reposada, la qual trama una malvada intriga per desavenir Tirant i Carmesina. La Viuda fa creure a Tirant que Carmesina té vergonyosos amors amb un negre jardiner de palau i Tirant, desesperat, després d’haver rebutjat les clares proposicions de la Viuda, topa amb el negre i el mata.
Mentrestant, a causa sobretot de les dissensions entre el duc de Pera i Diafebus, els turcs aconsegueixen una gran victòria, on són fets presoners molts cavallers cristians. L’Imperi és en perill. Tirant, que no ha volgut tornar a parlar amb Carmesina i que en tot moment li ha fet palesa la seva aversió, salpa cap al camp de batalla. La princesa li tramet Plaerdemavida a fi de saber el motiu de la seva conducta i tot queda aclarit.