Quarta part de la novel·la
Tirant al nord d’Àfrica
Capítols 297-407
Mentre Tirant i Plaerdemavida parlen, en una galera, de la intriga ordida per la Viuda Reposada, la mar s’embraveix en tal manera que les naus es desprenen del port i se’n van mar endins. La nau de Tirant, amb Plaerdemavida a dins, naufraga a les costes de Barbaria; tots dos se salven, però arriben a terra molt separats. Plaerdemavida és acollida amorosament per un vell moro, la filla del qual la pren com a companya. Tirant és recollit per un alt dignatari anomenat el Cabdillo sobre los Cabdillos, al qual Tirant li explica una fingida relació de la seva vida i estament. El fill del Cabdillo fa empresonar Tirant.
Mentrestant, el rei de la Gran Etiòpia, Escariano, fa preparatius de guerra contra el rei de Tremicèn, amb la filla del qual, Maragdina, pretén casar-se. Coneixent que Tirant deu ésser bon cavaller, hom l’allibera perquè hostilitzi les forces d’Escariano, però el rei de la Gran Etiòpia entra a Tremicèn, en mata el rei i els seus fills i s’apodera de Maragdina i la tanca al castell de Mont Tuber. Després Tirant s’apodera del castell i quan Maragdina li manifesta el seu amor ell li replica que vol ser fidel a una dama cristiana, l’adoctrina sobre les veritats del cristianisme i la bateja; també Escariano és catequitzat i batejat per Tirant qui, amb l’ajut d’un frare valencià, evangelitza més de quaranta-quatre mil moros que abracen el cristianisme en seguiment de llur rei Escariano.
Tirant esdevé capità d’uns regnes africans que ja són cristians, cosa que desplau a altres magnats, que volen romandre mahometans. Es succeeixen moltes batalles, i les forces de Tirant arriben davant la ciutat dita Montàgata, en la qual regna una donzella, al costat de la qual i al seu servei es troba Plaerdemavida. Reconeguda per Tirant, ell la fa casar amb el rei de Fes i de Bogia.
Tirant tramet un ambaixador a Constantinoble per tal d’informar-se de l’estat en què es troba l’Imperi. L’ambaixador torna amb dues lletres, una de l’emperador, on es commina Tirant a combatre els turcs, els quals dominen pràcticament tot el territori llevat de la ciutat, i una altra de Carmesina, qui, creguda que Tirant era mort, s’havia reclòs en un monestir. Tirant demana paral·lelament auxili a Felip, rei de Sicília, per alliberar l’Imperi grec.