El text del segon comentari és el del poema ‘La vaca cega’, de Joan Maragall, que teniu a l’antologia poètica. Termini de presentació fins al dia 21 d’abril.
El text del segon comentari és el del poema ‘La vaca cega’, de Joan Maragall, que teniu a l’antologia poètica. Termini de presentació fins al dia 21 d’abril.
La vaca se’ns la presenta com un animal imperfecte, cega, per culpa d’un noi. Ara va tota sola, sense les altres vaques, sense cap tipus de companyia. Llavors això ho podem interpretar, amb el rebuig de la societat en massa, i la vaca com un animal incomprès, marginada pel seu defecte, que podríem relacionar-ho amb l’artista modernista, també considerat com una persona solitària, incompresa per la resta de la societat.
Ens diu que va a beure aigua, element simbòlic del modernisme, que representa la mobilitat, simbolitzant la vida bohèmia, que seria el contrari de la rutinària vida burgesa i mesquina.
Després, en l’última estrofa, la vaca mira al cel, i aquí tenim una altra vegada els elements típics dels poemes modernistes, com el cel, símbol del lloc espiritual, més ambiciós, i on es té expectatives d’un futur llunyà.
L’autor es centra més en la natura, també un dels temes principals dels poetes modernistes, però aquí apareix com una natura tràgica i desgraciada, per bé que finalment la vaca acaba agafant el camí inoblidable, la ruta adient que cal seguir per arribar a la sublimitat.
Soukaina
1r batx. B
Joan Maragall, pontífex del Modernisme, s’inspirà en uns fets reals a l’hora d’escriure aquest poema, en el qual la soledat n’esdevé la temàtica fonamental. Altres temes que es tracten són la crueltat dels nostres congèneres (exemplificada amb el cop de roc del noi) i el destí (el tel a l’ull). Tot això fa d’aquesta vaca un ésser solitari, aïllat, incomprès i isolat com molts artistes de l’època, rebutjats per una societat que s’entestava en viure en el passat. La intencionalitat d’aquest poema és palesa: transmetre’ns la tristesa i l’angoixa derivades de la isolació, que es revela en el poema a través de la figura bovina gairebé personificada. Tanmateix, considero que n’hi ha d’altres, com ara la didàctica, que ens ensenya a no mirar amb els ulls, amb els quals veuríem la irregularitat en la perfecció, sinó a fer-ho amb el cor per tal que copsem que en la imperfecció i la irregularitat de la natura hi ha amagada la meravella, la joia i la bellesa del món. Així doncs, en síntesi, podem concloure dient que l’autor combina els dos corrents ideològics d’aquest moviment literari: l’esteticista expressant què sent en observar la natura i el regeneracionista deixant traspuar una crítica social.
Toni Bernal (1r batx B)
D’aquest poema de Joan Maragall, podem observar l’ús de la natura pels modernistes com un escenari ple d’adversitats. A més, trobem un ésser que ha estat agredit per l’home de la massa, que un cop més és un individu pervers, frustrat i mediocre.
La vaca, mancada de visió, viu dins d’un món totalment egoista i individualista; es veu marginada per la resta. D’aquí se n’extreu el possible sentiment de solitud del poeta davant d’un món, on és incomprès per la societat. També s’esmenta que es mou només pels seus instints, és a dir que es guia per l’essència de les coses i no per la seva aparença; tal com podem veure en la incessant recerca dels modernistes per aquests ideals. A més, la necessitat d’apropar-se a l’altra dimensió, més enllà del món material, queda reflectida quan la vaca, després de beure, aixeca al cel el cap. Semblantment a com llegim en el poema ‘Cant de Novembre’, quan s’esmenta dues vegades un alcem dirigint-se a aquesta dimensió. Finalment, cal dir que tot i la desgràcia, l’angoixa i la solitud amb les quals viu la vaca, segueix el seu “destí” cap a l’autorealització, seguint els seus instints, seguint els camins inoblidables (els seus records). En conclusió, la vaca no és res més que un símbol de la visió del món més enllà de la seva aparença.
Eduard Gómez i Cristian Gutiérrez
1r BAT-A