I ja està. Ja hem dormit a casa. Avui toca descansar. Però ahir…

Ahir encara vam tenir temps per acabar el dossier. I anar a la piscina. I recollir i endreçar les habitacions (algun mitjó perdut, poca cosa).

I acomiadar-nos de les amistats fetes aquests dies.

I tornar a Barcelona. Retrobar-se amb la família. Foragitar els enyoraments.

I, sobretot, sobretot, felicitar-nos perquè aquests dies ens hem portat molt bé. I hem sabut aprofitar l’ocasió per gaudir de molts d’aquells detalls que ens fan feliços a la vida: la feina ben feta, cuidar els amics, jugar, la natura, …

EP! Que falten les fotos! 😉

Avui ja no tenim pluja.

A les tres de la matinada una noia s’ha despertat neguitosa. Ha despertat unes companyes que, al seu torn, han aconseguit despertar un dels profes que dormien plàcidament. Res. Unes terapèutiques paraules de tranquilitat i el silenci ha tornat a regnar.

La seqüència feina, piscina, descans funciona amb normalitat. Els dossiers de treball ja estan més plens que buits i han perdut aquell aspecte de nous que tenien dilluns quan ens els van donar al Parc dels Volcans.

Avui els canelons han tingut més éxit que les llenties d’ahir.

Esperant la nit, la discoteca provoca indiferència en uns i expectatives inusuals en altres…