L’institut

IES l’Alzina

Som un institut públic d’educació secundària. Oferim ensenyaments d’ESO (12 a 16 anys) i Batxillerat (16 a 18 anys).

Volem oferir un ensenyament de qualitat d’acord amb les exigències de la societat actual. L’objectiu del centre és aconseguir desenvolupar al màxim les capacitats i les habilitats dels nostres alumnes, tant en l’aprenentatga acadèmic com el que fa referència a la cohesió social, el respecte a les persones i al medi.

L’institut promou també aconseguir que la seva tasca es dugui a terme amb la confiança i la prticipació de les famílies, així com la corresponsabilitat amb l’entorn.

La nostra història

El curs 1982-83 fou el primer curs acadèmic de l’Institut: per tant, el curs d’enguany esdevé el 25è any acadèmic de funcionament. Diuen que, per a poder construir l’edifici en els terrenys de l’antiga finca del Doctor Ferran i Clua, es va haver de tallar una alzina centenària.

Amb la intenció de trobar alguna similitud entre aquest arbre i el nostre Centre escolar, he buscat en una enciclopèdia la paraula “alzina”, i hi he trobat això: “Arbre monoic de capçada espessa, escorça clivellada i fulles d’un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l’any; el fruit, la gla, mai no té escames punxants a la cúpula. (…) L’alzina és un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional. La seva fusta, molt dura, és emprada en fusteria, en l’obtenció de carbó, i de productes químics. La seva escorça és utilitzada des de molt antic per a obtenir adobs, la de les alzines sureres s’anomena suro i té múltiples aplicacions.”

És evident, que no es pot comparar un arbre amb un Centre escolar, però he fet córrer la imaginació i he trobat que: L’Institut també va néixer d’una llavor, l’any 1981 fou col·locada la primera pedra. Disposa d’un tronc que és l’edifici , aquest tronc necessita créixer i d’aquí uns anys s’ampliarà i podrà disposar de noves branques. Està molt arrelat en un territori i forma part del paisatge urbanístic del barri. La seva vida és la de les persones (professorat, alumnat , personal d’administració i serveis, famílies…) que diàriament hi estan convivint, aprenent sempre els uns dels altres, compartint emocions o adquirint els coneixements de les diferents matèries. Els seus fruits són molts i molt diversos, podem dir que tot l’alumnat, cadascú a la seva manera, ha crescut i ha madurat en el seu pas per l’institut. A diferència de l’alzina surera, del centre no ha sortit fusta, sinó fusters; tampoc productes, però sí químics, físics, filòlegs, biòlegs i professionals de tota mena que fabriquen o treballen altres materials, planten noves alzines, o senzillament es dediquen a transmetre tot allò que han après. La primera alzina era (diuen) centenària, a l’IES L’Alzina li desitgem PER MOLTS ANYS!!!

Núria Boixaderas

Aluzina, la revista de l’Alzina. Núm19.