Estimo el dia clar, l’estel fugaç.

Odio el buit del silenci, la ignorància,

l’enorme distància,

del teu cos fred com el glaç.

Cerco l’esperança d’un feliç desenllaç,

vull fer realitat la meva constància,

no em deixaré vèncer per la teva arrogància,

trobaré dins teu l’amor veraç.

Estimo la teva profunda mirada,

desitjo en els teus braços sentir-me acotxada

i presenciar cada matí el teu despertar.

Aquí, allà, en qualsevol contrada,

espero ansiosa la teva arribada,

confio que l’atzar ens podrà apropar.