Resulta evident que la comunicació oral és més àgil i col·loquial, però per tal que es pugui donar, fins a finals del segle XIX era necessari que les persones estiguessin a una distància propera per tal que el so arribès d’una a l’altra. El telèfon va ser un gran invent per apropar a persones llunyanes en la distància, però per parlar-ne telefònicament és necessari que ambdues persones estiguin alhora darrera de l’aparell telefònic; això avui dia, quan pares i professors treballem no sempre és possible i la llei de Murphi ens ho ve a complicar: quan el professorat pot trucar, al pare o la mare són difícils de localitzar i a l’inrevés quan la família truca el/la tutor/a està a classe, en una reunió, …

Moltes vegades una comunicació curta, ràpida i freqüent ens ajuda a fer un seguiment, un acompanyament i a prevenir. Com fer-ho? Quan? Les noves tecnologies són un mitjà que ens permet aquesta comunicació que desitgem, concretament amb l’email o correu electrònic.

Permeteu-me començar parlant-ne dels inconvenients: necessitem ordinador i una connexió a internet, necessitem tenir l’hàbit de mirar-ne el correu electrònic jo diria que com a mínim, un cop al dia o cada dos dies i sempre el llenguatge escrit ha de ser més formal –no podem desvirtuar el llenguatge, si més no quan el diàleg es desenvolupa en un entorn educatiu-.

Però els avantatges d’utilitzar el correu electrònic en la comunicació famílies tutor/a en són molts i alguns ja els he apuntat: podem parlar-ne tot sovint sense coincidir a la mateixa hora darrera de l’aparell; permet comentar petites incidències del dia a dia que ens ajuden a mantenir una coherència educativa famílies-centre, que ajuda a fer el seguiment, l’acompanyament o la prevenció abans citats dels nois i noies. Tot i que he citat més inconvenients que avantatges, aquestes guanyen en escreix als inconvenients això us ho puc dir des de l’experiència. Permeteu-me que ho concreti amb paraules d’una família, quan els demanat una valoració d’aquesta comunicació:

“Siendo como es importante la comunicación entre tutores y padres, para comentar temas sobre la formación de los niños, tanto en el aspecto personal como académico, y puesto que, por coincidir normalmente el horario académico con el de trabajo de los padres, no se pueden establecer siempre reuniones periódicas entre padres y profesores, por el mismo motivo tampoco es fácil establecer una conversación por teléfono, por lo que opinamos que el email es el sustituto idóneo a una comunicación directa, a diferencia de la comunicación por escrito sobre papel, en el que el niño hace de “cartero”, pudiendo no llegar a tiempo (o nunca) la comunicación.”

A més, en el cas d’alumnat que demana un seguiment més estricte també ens pot ajudar a que els nois i noies es sentin més controlats:

“Por otro lado, al tratarse de un sistema de comunicación padres-tutores con la privacidad que permite el correo electrónico (siempre que los alumnos no sepan contraseñas de los padres o de los tutores), los niños conocen la existencia de la misma pero no siempre de su contenido, por lo que su comportamiento es más responsable (son conocedores de que cualquier retraso, falta injusticada, deberes no realizados, comportamiento inapropiado…. será comunicado a los padres)”

Si centre i famílies utilitzem en correu electrònic com a mitjà de comunicació també, a més d’estalviar paper pot ser útil per tal que les famílies rebeu puntulament totes les comunicacions del centre, que no sempre podem garantir quan el carter/a o missatger/a és el vostre fill/a.

“También es útil este medio para notificar a los padres de asuntos que por otro medio no llegarían a su conocimiento con tiempo suficiente (cambios en horarios escolares, convocatorias de reuniones, listas de material o libros que debe aportar el alumno, anulación de una salida… ).

Esperamos que nuestra valoración sirva ayuda para que se utilice el e-mail como un sistema más habitual de comunicación entre el centro y los padres.”

Des d’aquest escrit us animo mares i pares, professores i professors, AMPA i direcció a utilitzar aquest mitjà de comunicació no sincrònic però realment efectiu.

Pilar López
IES l’Alzina