Avui és un dia trist per nosaltres, ens hem assabentat de la teva mort.
Però vull recordar com sempre ens vas acompanyar. Tot i que no soc de les que vam compartir molts anys de treball al Centre , si que van ser els suficients com per poder compartir la teva bonhomia. Com a company sempre tenies una paraula amable i d’ànim quan ens veies trontollar. Sempre a punt per ajudar i col·laborar si se’t demanava .Als juliols , quan ja estàvem de vacances la majoria, tu seguies allí col·laborant en preparar horaris pel curs següent.
Gran amant de la natura, recordo l’última classe que ens vas fer, a veure els Buntsandstein, el dia que ens vam trobar per acomiadar-te de la teva tasca docent, les teves visites setmanals dels divendres mentre vas poder, mantenint el caliu amb tothom.
No puc afegir res més que el que diu la cançó “trobarem a faltar el teu somriure……”
Adéu Robert
Agnès
Fa molt de temps que vaig estudiar a l’alzina pero recordo amb especial afecte en Robert, gran professor pero millor persona, m’ha deixat molt tocada la seva mort i volia recordar aquells genials viatges a Praga, aquelles classes, aquelles abraçades quan les necessitaves, en fi, els que el coneixiem una mica sabiem que era gran, molt gran…
Vaig treballar set anys amb en Robert i no me’l trec del cap des què he sabut que havia mort. La directora del nostre centre ens envià un correu avisant-nos aquest diumenge, sense poder precisar més, de la mort d’un ex-company de L’Ies Isaac Albéniz, a on treballà uns anys en Robert, fins al 83. Quan vaig obrir el correu dilluns em vaig quedar de molt sorprès i entristit en veure que l’ex-company en qüestió era en Robert de l’Alzina. Lamento no haver-ne sabut res abans, per tal de retre-li almenys el darrer homenatge d’acompanyar-lo en el seu comiat. En fi, em costa creure que ja no hi sigui i ho lamento moltíssim.Em costarà fer’me’n a la idea. En guardaré sempre una clara memòria.
Ramon Surroca
Vaig treballar set anys amb en Robert i no me’l trec del cap des què he sabut que havia mort. La directora del nostre centre ens envià un correu avisant-nos aquest diumenge, sense poder precisar més, de la mort d’un ex-company de L’Ies Isaac Albéniz, a on treballà uns anys en Robert, fins al 83. Quan vaig obrir el correu dilluns em vaig quedar molt sorprès i entristit en veure que l’ex-company en qüestió era en Robert de l’Alzina. Lamento no haver-ne sabut res abans, per tal de retre-li almenys el darrer homenatge d’acompanyar-lo en el seu comiat. En fi, em costa creure que ja no hi sigui i ho lamento moltíssim.Em costarà fer-me’n a la idea. En guardaré sempre una clara memòria.
Ramon Surroca