.
.

Nom del material: Romana (balança antiga)
Cronologia: 1898-1944
Procedència: Villanueva de la Concepción (Màlaga)
Propietari: Josefa García (rebesàvia materna)

Descripció detallada:

La romana és un instrument compost per una palanca de braços desiguals i un piló que corre al llarg del braç major on hi ha l’escala; que en aquest cas serveix per a pesar qualsevol tipus d’objecte entre 1 i 15 kg.

És una balança de l’època de la meva rebesàvia materna, però que ha anat passant de generació en generació. Josefa, va ser la persona que la va comprar a Màlaga fa uns 110 anys aproximadament i l’utilitzava per a pesar bestiar, farina, blat, cereals i altres productes de camp i la meva àvia ha estat l’última persona en utilitzar-la, ja que aleshores ja s’havia inventat la típica balança que tots coneixem.

Lorena González, 4t ESO C

Nom del material: Braser
Cronologia: 1880-1890
Procedència: Breda
Propietària: Remei Polls (tia de la meva besavia)

Descripció detallada:

El Braser és un vell objecte que es feia servir per a produïr escalfor. Està format per una caixa de llauna, i una cistelleta metàl·lica.

Per fer-lo funcionar es posaven brases dins la cistelleta, anteriorment anomenada, i es col·locava fins la caixa de llauna. Per tal de deixar respirar les brases, la caixa constava d’uns petits forats que servien de ventilació.

A la part superior de la tapa que tancava la caixa, hi ha col·locades horitzontalment dues barretes de fusta, que s’utilitzaven per posar-hi els peus a sobre. D’aquesta manera, evitava que els peus entressin en contacte amb la caixa de llauna, i per tant, evitava les possibles cremades.

Gemma Juanhuix, 4t ESO B

Nom del material: sabó Lagarto
Cronologia: entre el 1940 – 1950
Procedència: Santa Coloma de Farners
Propietari: actualment Gloria Formiga, abans en Joaquim Formiga (el meu avi)

Descripció detallada:

És una pastilla rectangular i cúbica del sabó sòl·lid fabricat artesanalment. El nom del sabó és Lagarto i en aquells anys era l’únic que hi havia i també, el més conegut per a la majoria de la gent, que abans de descobrir-lo rentaven la roba amb les cèndres de la llar de foc o estufa. Era fabricat a San Sebastian per una empresa anomenada Videsa. La pastilla pesava 400 grams. S’utilitzava per rentar la roba i normalment era utilitzat per les dones que rentaven la roba a la riera, al riu, als safarejos municipals, als safarejos domèstics, etc. Les dones es reunien i mentre netejaven, s’anaven explicant les últimes notícies i feien sagareig. És de color marronós i té un tacte àspre i pastós, té una durada aproximada de dos mesos. Es comprava en botigues que venien tot tipus de productes. El seu preu era inferior a una pesseta. Aquest sabó agradava a la majoria de la gent. Segons deien la seva composició era de greix animal i un percentatge molt petit de sosa càustica. Es va utilitzar fins ben bé els anys 70 – 80, les meves besàvies i àvies utilitzaven aquest sabó.

Pere Salomó, 4 ESO C

Nom: Mamod-TE1A “tren de vapor de joguina”
Cronologia: És de l’any 1948
Procedència: Fet a Gran Bretanya (Anglaterra)
Propietari: Josep Madí Alsina (el meu avi)

Descripció detallada:

Va ser comprat per el meu besavi l’any 1948 quan tenia 31 anys. El seu preu aproximadament era de unes 100 pessetes. Llavors quan el meu avi va tenir 15 anys el seu pare li va regalar, ja que sempre li havia agradat molt aquest tractor de vapor, va ser l’any 1962. Funciona amb un motor de tracció, en que l’aigua es posa a la part verda que es el dipòsit. L’aigua va cap a darrera on hi ha un encaix on es fica el cotó mullat amb alcohol que s’encén i fa molta escalfor. Un cop l’aigua està bullint i comença a fer el vapor només fa falta fer moure una roda petita que fa girar el motor i el fa engegar. Un cop esta engegat per fer-lo moure només fa falta unir la roda petita amb la roda gran amb una goma per poder-lo fer moure. Amb una palanca que gradua la velocitat del tren perquè no s’acceleri.

Aleix Gubern, 4t ESO A