.

Introducció

Per a fer el treball d’història oral de l’àrea de socials, he escollit la meva àvia paterna ja que aquest any farà 86 anys i volia escriure la seva historia per a saber com es vivia antigament. Com que a mi m’interessen les èpoques passades per a poder saber com es vivia antigament i poder observar l’evolució de les generacions al llarg de l’història contemporània. En el treball no he pogut fer esmena de gaires fets durant la guerra civil i la postguerra ja que ella ho recorda com una època que aquest país hauria d’oblidar ja que durant les guerres mai es produeixen fets positius per a les persones. També aquest treball m’ha agradat fer-lo ja que he tingut la ocasió de preguntar a la meva avia tots els dubtes que tenia i passar una bona estona conversant juntament amb el meu pare, la meva avia i el meu tiet. En aquest treball he volgut mostrar la vida quotidiana de les persones corrents sense mostrar grans curiositats i fet ja que així es reflecteix la vida corrent de les persones. El treball està estructurats en temes bàsics i corrents per a donar una pinzellada als temes comuns.

L’entrevista ha resultat interessant per a resoldre els meus dubtes.

Un cop corregit el treball li vull lliurar una copia a la meva entrevistada ja que segur que li encanta veure plasmada la seva vida en paper i que això resulti útil per a poder veure com es vivia fa uns 80 anys.

Introducció de l’entrevistada

La meva entrevistada va néixer el 1922 a Can Mastric, Ramió (Fogars). De petita la vida quotidiana era molt rutinària, s’aixecava al sentir el gall cantar, es vestia amb la roba que solia portar, per esmorzar menjaven fesols que eren servits en una olla i cada un agafava d’aquesta la seva part, quan feia fred, amb l’aigua dels fesols la posaven a una manta impermeable i aquesta es mantenia calenta, abans d’anar a l’escola sortia al bosc a buscar cargols per a donar aquests com a menjar a els ànecs. Un cop enllestides les seves feines diàries es dirigia a l’escola a peu acompanyada per el seu pare i ja més gran ja hi havia d’anar tota sola, el camí cap a l’escola durava uns 20 minuts ja que aquesta estava a dos quilometres. Als quatre anys la seva família es va mudar a una casa situada a les afores del poble d’Hostalric anomenada La Farga aquí visqué gran part de la seva vida. Al anar a viure a La Farga cada tarda al tornar de l’escola anava a tallar herbes per a donar-les de menjar a les vaques.

Als 10 anys ajudava a la família anant a buscar blat de moro a un camp situat a l’altre costat del riu, com que anar a peu resultava cansat ja que després havia de tornar el blat de moro, amb tan sols 10 anys anava a buscar les vaques, les posava de costat i els lligava el jou per a poder marxar, d’aquesta manera evitava cansament i la feina de dos dies la reduïa a unes poques hores. Amb el carro i les vaques lligades també havia d’anar a buscar llenya a bosc com que havia de portar cinc feixos en posava un a cada vaca i els tres restants els posava sobre el carro.

La dona situada l’esquerra de la fotografia a segona fila és la meva avia, la persona en la que s’ha basat gran part del treball.

Alimentació

La alimentació a les cases de pagès es solia basar en sopa, fesols, patates, el pa mai en podia faltar, de porc en menjaven en certes èpoques sempre que n’hi hagués ja que el mataven dos cops l’any. El diumenge era el dia de festa i era quan menjaven plats excepcionals com: callos, freixures, ànec i cap de xai. Per la festa major menjaven xai i un pollastre que mai podia faltar. Quan anaven al riu caçaven granotes i musclos per a després menjar les seves anques fetes al foc aquests animals els caçaven amb la forquilla. El diumenge solia ser el dia de menjar peix ja que així tenien temps per anar-lo a pescar i després cuinar-lo en un trespeus sobre un soc de llenya. Durant el dia feien quatre àpats, esmorzar, dinar, berenar i sopar. Per a berenar menjaven pa un aliment fonamental en la vida d’aquella època amb algun tipus de condiment per a donar gust, com xocolata, peix o porc. A l’hora de sopar feien foc amb llenya i allà cuinaven els aliments per a sopar, com que després de sopar no hi havia res més ha fer la gent anava directament a dormir.

En la fotografia observem al pare de la meva entrevistada i la seva dona recollint fesols per ha poder menjar després d’assecar-los.

Religió

Als 7 anys va anar a catecisme, com que no sabia llegir la solució que va haver de recórrer va ser aprendre les “ensenyances” de memòria. Després de fer el catecisme va anar a una escola gestionada per una ex-professora adinerada que ensenyava a les noies el mateix que aprendrien a l’escola. Als 8 anys feien la primera comunió que aquesta es realitzava per quaresma. Als 12 anys realitzaven la comunió solemne.

Transports

La manera que tenien de traslladar-se normalment era a peu però també utilitzaven la bicicleta que en una de sola aconseguien anar quatre persones a l’hora o la carreta que solia ser utilitzada per a les feiner del camp i per anar a mercat. Més endavant van tenir un cotxe que una de les seves anècdotes va ser que el seu propietari no sabia com fer la marxa endarrere i la meva entrevistada va esbrinar la manera de poder fer que el cotxe pogués anar en marxa endarrera.

Jocs

Els jocs que jugaven quan eren petits solien ser senzills, com jugar a bales, a les endevinalles, el pica paret, cuit i amagar, jugar a pilota, el cau amb la bales o a empaitar-se aquest joc la entrevistada em va comentar una anècdota curiosa, i aquesta és que un dia estaven jugant amb un grup d’amics i ja tan sols quedava ella i el seu persecutor estava darrera d’ella, ella es va posar a córrer i un conegut en veure el que feien la va agafar i la va entrar dins el portal de casa seva, el noi que la perseguia no sabia on s’havia amagat i es va estar buscant fins que es va fer fosc.

Festeig i matrimoni

La manera de relacionar-se homes i dones era molt diferent a l’actual. Fa uns seixanta anys l’home es fixava en la noia i esperava un temps per anar-la coneixent més, fins que arribava el moment que ell li demanava per a sortir però amb prèvia permís dels pares.

En el cas de la meva entrevistada es van conèixer on treballava ella, una botiga que venien productes de confiteria i combustible, es van anar veient els diumenges i els dos junts anaven a ballar a les fires pròximes a la seva localitat. Van estar festejant durant quatre mesos i el dia 2 de desembre de 1949 es van casar els dos junts van tenir tres fills dos barons i una noia. Entre cada un d’ells es porten quatre anys de diferència.

L’home de l’esquerra és el marit de la meva entrevistada que està al seu costat. La fotografia va ser feta per un fotògraf professional amb un decorat postís, juntament amb el germà de la meva avia i la seva futura dona.

Diversions

Per a divertir-se anaven al cinema, a ballar, anaven amb bicicleta per els pobles veïns, quan hi havia festa major anaven a ballar. També era per a ells una manera de passar el tems anar a mercat, el dimarts a Hostalric i el diumenge a Tordera.

En la imatge observem el pas de persones entre els cavalls i carros a la plaça dels bous (Hostalric) en un dia de mercat.

Costums

La Guàrdia Civil acostumava a passar per les cases de pagès per a comprovar si hi havia hagut incidències durant la setmana, tal com si havien arribat immigrants procedents del sud d’Espanya, els amos estaven agraïts perquè com que avien perdut els hereus a la guerra tenien homes forts per a treballar en el camp o si havien robat a algú. Tot i això els guàrdies civils es saltaven les normes per que com que eren temps difícils tant per els pagesos com per els guàrdia civils així podien menjar i beure bé a casa els pagesos.

La fotografia ha estat cedida per l’entrevistada i es veu al seu germà juntament amb el seu pare i la seva mare, davant de casa seva.

Pel que fa als costums eclesiàstics, al morir-se el pare o la mare els familiars mes propers anaven dos anys de dol. en l’enterrament l’home portava un llaç negre o crespó el capellà anava amb dos escolans a buscar el mort i el doler portava el dol. En el camí fins el nínxol els homes anaven al davant i les dones al darrera, dins l’església els homes s’assentaven a la dreta i les dones a l’esquerra.

En el moment de batejar un nen acabat de néixer, la dona que assistia al part solia portar el nadó fins la pica on l’esperava el mossèn, si la família pagava es tocaven un tipus de campanes especials per el moment. Els padrins tenien el dret de posar-li el nom depenent del sexe el padrí o la padrina triava el nom. Els nens eren solien ser batejats dos dies després de néixer.

Les parelles quan es casaven hi havia diferència en el color del vestit de la núvia, les núvies pobres es casaven de negre i les de les famílies riques es casaven vestides de blanc, la meva entrevistada em va explicar que com que ella va dir que no es volia casar de negre que sinó es podia vestir de gris el dia del seu casament ella no es casaria.

Els nens solien fer la confirmació amb cinc anys i la comunió amb vuit anys.

Cada diumenge anaven a missa ja que si no hi anaven es veia mal vist per la resta de la gent que vivia al poble.

Aquesta fotografia va ser feta just abans d’anar a un enterrament, però el mateix vestit s’utilitzava per a anar a festes, casaments, comunions, etc. En aquest cas es veu el meu avi davant de casa seva, Can Marlet just abans d’anar a un enterrament. Aquest es el vestit típic d’aquells anys amb la gorra comuna.

Treball

La gent solia cobrar dues pessetes per anar a cavar i cobrava tres pessetes per anar a segar.

La meva avia va anar a servir a una casa adinerada per a fer el menjar, netejar la casa, servir, rentar els plats i la roba. La gent treballava per un sou molt baix i també un dels problemes era que no tenien seguretat social si tenien algun problema mèdic o lesions deixaven de cobrar i contractaven a algun altre, els treballadors al envellir no tenien jubilació.

No tenien dies festius tan sols podia marxar de la casa el diumenge a la tarda cap a les set, per a poder esplaiar-se.

Només podia marxar del poble quan era la festa major de Fogars de la selva però tot i això només la deixaven marxar el diumenge a la tarda.

A l’hivern solia marxar a Barcelona amb la família que servia ja que aquesta família tenia dos cases. Una anècdota que em va explicar l’entrevistada i que li semblava divertit i aquesta es que a Barcelona hi havia un home que sortia amb una amiga seva i ella l’acompanyava amb l’amiga.

Als 26 anys va deixar de treballar en el servei després d’haver servit als amos durant cinc anys per a anar a treballar a una pastisseria que també era ultramarins la botiga s’anomenava Can Rebassa.

Educació

A l’escola les assignatures tenien algunes diferències en comparació ara. Hi havia una sèrie d’assignatures com: religió o catecisme, Matemàtiques o aritmètica, historia o manuscrits d’història, cosir o “labores del hogar”, llengua o lectura en aquesta assignatura el professor feia dictats, els alumnes havien de llegir en veu alta la lliçó del llibre o resseguir lletres entre d’altres. Les escoles estaven separades per nois i noies els nois tenien assignatures diferents de les noies. Tots els alumnes anaven a la mateixa classe tot i que tinguin edats diferents, a cada classe hi solia haver uns 40 alumnes ja que aquests eren els joves del poble. Els cursos no tenien trimestres ni semestres era un curs seguit sense períodes. Quan va arribar Francesc Macià a la Generalitat de Catalunya l’any 1931, aquest va introduir llibres en català a les escoles, aquest llibre es deia “el meu llibre”.

Quan acabaven els estudis no tenien cap certificat ni cap acreditaria d’haver realitzat aquests estudis.

La assistència a l’escola era voltaria com que més endavant la gent es va adonar que anar a l’escola era útil i els estudiants intentaven anar el màxim possible a l’escola. El problema que tenien aquests és que les classes s’ordenaven per ordre d’intel·ligència per a saber quin va davant de l’altre es feien preguntes i si no es responien bé havien d’anar a la part del fons de la classe, i si la gent faltava algun dia a classe perdia el lloc que havia aconseguit.

La meva àvia em va explicar que quan era petita el que feia el dia que faltava era que, tenia una amiga que hi podia anar cada dia ja que la seva família tenia molts diners i ella no havia de treballar, aquesta li explicava la lliçó del dia abans per que la meva avia i ella el dia que anava a l’escola es sabia les respostes que el professor preguntaria. Un fet anecdòtic relacionat amb aquesta historia és que u dia la meva avia va anar a un enterrament d’una coneguda i una ex-companya d’escola es va recordar que ella era la que tot i faltar forces dies, podia estar davant de la classe.

L’horari era força semblant a l’actual de vuit a les dotze i desprès de dinar a les dues fins les cinc.

La meva avia en la seva escola no tenia esbarjo però a les altres escoles publiques si que en tenien. A l’escola estaven obligades a resar.

Els càstigs més emparats per els professors eren posar a l’alumne de cara a la paret i si deien paraulotes els picaven a la mà amb una corretja.

A les classes hi solia haver un quadre del rei, Crist o la Mare de Déu, després quan els republicans van arribar al poder a les aules hi solia haver una fotografia del president de la Generalitat, Francesc Macià.

El material escolar solia ser una ploma amb la seva corresponent tinta, llapis, goma, com que les pintures o colors s’havien de comprar i aquestes ren cares molt poca gent en solia tenir.

Guerra civil

Durant la guerra civil els nens quan estaven al camp i sentien avions amb bombes s’anaven a refugiar on podien, normalment solien ser ponts coves i altres construccions que poguessin refugiar-los. A Hostalric solien anar al pont situat a la vora del riu ja que els pagesos solien treballar en aquella zona.

Durant la guerra a Hostalric la gent podia seguir amb la vida quotidiana amb relativa normalitat seguien anant a buscar cargols per els ànecs, fer carbó, cavar o anar a buscar llenya.

Postal enviada durant la guerra civil del meu avi a la meva avia per a informar-la del que passava i que estava bé.

Quan la guerra ja havia avançat més a casa la meva entrevistada van fer reformes a la casa ja que no es podia anar a treballar al camp ja que podien ser bombardejats, les reformes varen ser fer el porxo, van emporlanar la cuina i tot tipus de feines a casa. La meva àvia em va comentar que van haver de deixar de fer reformes no per que no hi haguessin diners sinó que el problema va ser que no hi havia més materials.

Com que la seva família era una família coneguda i ben vista els que no volien anar a la guerra durant el dia s’anaven a amagar a casa seva.

Un cop acabada la guerra van poder tornar a treballar al camp i la meva entrevistada em va comentar que aquell any varen poder recollir molt blat de moro.

En alguns judicis per haver assassinat algú es podia alegar que havia begut i així l’exculpaven. Un fet cert relacionat amb aquest tema va ser que un alcalde de Fogars va matar a un home que l’havia intentat robar i per a no quedar com un borratxo va preferir que l’executessin.

Aquesta fotografia és de la segona companyia, del segon Batalló, de la brigada Mixta 134, Sietamo d’Osca. Aquest grup són els soldats de la segona Companyia. Alguns d’aquests soldats són d’Hostalric i Fogars de la Selva. En concret el que està al mig de l’ultima fila i que porta sobre en l’espatlla dreta la bandera catalana, amb la gorra és en Josep Juanhuix i Iglesias (un familiar meu de lluny).

Postguerra

La postguerra va ser força dura en general, però mai varen tenir problemes d’alimentació.

Cap el final del franquisme els emigrants catalans a França i en concret els de la comarca de la Selva foren molt perseguits, tot i que fa no hi havia rancors entre vencedors i vençuts, quan alguns familiars van tornar varen ser detinguts i executats per haver sigut republicans.

Durant el temps que va viure com a dictador Francisco Franco va inaugurar diverses edificacions com l’autopista o la remodelació de la fortalesa d’Hostalric com mostra la fotografia.

Arribada de Franco i els seus ministres a la inauguració de la remodelació de la fortalesa. Franco i els seus ministres durant la visita a la fortalesa.

Concert de Lluís Llach a Hostalric on van assistir els meus avis, el meu tiet, la meva tieta i el meu pare entre altres assistents al concert. Assistents al concert de Lluís Llach a Hostalric.

Conclusions

Aquest treball m’ha agradat fer-lo ja que així m’he pogut relacionar més amb la meva avia i la meva família propera.

He aprés molt de com es vivia antigament i els costums que hi havien.

M’he adonat que les coses han canviat molt però més durant i després de la guerra ja que aquesta no va comportar cap aspecte positiu, tan sols va aportar confrontament entre famílies, amics i veïns. Una altra de les conseqüències més desoladores va ser que la població va tenir greus problemes d’alimentació.

Durant la guerra els dos bàndols enfrontats es van fer autèntiques caceres de bruixes buscant a nacionals i republicans tan sols creant disputes. La conclusió més clara per a mi va ser que qualsevol guerra no serveix per a res.

Pau Montfulleda, 4t ESO