Dos nens nascuts l’any 1956

INTRODUCCIÓ

He decidit de fer aquest treball sobre els meus pares ja que són les persones que m’han pogut aportar més informació, més fotografies, i més explicació per poder elaborar el treball, bàsicament m’he dedicat a pregunta’ls-hi sobre els electrodomèstics, si n’hi havia o no, si ni havia com eren, sobre quina època en van començar a tenir…

Sobre l’època de Franco i relacionat i relacionat amb la seva mort, com va ser, que va passar. I sobretot el que més he explicat es com era l’escola dels anys 60 i 70 perquè es del que més se’n enrecorden i del que hi havia més fotografies. El meu pare al ser de Breda i haver viscut sempre al mateix poble i al no tenir gaires germans, té molta més informació i ha pogut viure moltes més coses que no la meva mare, que havia viscut sempre a una ciutat molt gran i tenia molts germans i s’havien de repartir més les coses entre tots els germans. També he decidit de fer-los-hi a ells perquè una de les meves avies està malalta, l’altra àvia viu a Càceres i els meus dos avis estan morts.

LA MEVA MARE

1.1 LA MEVA MARE

La meva mare va néixer a un hospital, el dia 10 de desembre de l’any 1956, a la meitat de la dictadura de Franco. És Extremenya i vivia a Càceres fins a l’any 1979 va venir a viure a Catalunya, en concret a Breda, ja que es va casar amb el meu pare, i van decidir anar a viure a Catalunya. Els pares de la meva mare tenien set fills, quatre nois i tres noies.

1.2 ELECTRODOMÈSTICS

• Nevera: A casa seva no tenia nevera perquè encara no s’havia inventat. Havien d’anar cada dia a comprar el menjar a la botiga perquè sinó se’ls hi feia malbé. Quan es va inventar la nevera i la van poder comprar la meva mare tenia uns vuit anys. A casa no compraven més menjar del que necessitaven ja que en aquell temps no hi havia gaires diners per permetre’s llençar menjar i si algú no se’l menjava, el podien guardar i menjar-s’ho més endavant o l’endemà, però mai no es llençava res.

• Televisió: La primera televisió que va tenir va ser quan ella tenia quinze o setze anys i era en blanc i negre, no va tenir la primera televisió en color fins que no en va tenir vint-i-vuit.

• Rentadora: Abans de tenir la primera rentadora havia d’anar a un lloc on es trobaven totes les dones o totes les mestresses de casa per rentar la roba. Allà netejaven la roba amb aigua i sabó fregant amb les mans. Després se l’enduien a casa. Una vegada ja van tenir la primera rentadora els hi era més fàcil, tot hi això no té res a veure en les rentadores actuals: l’havien d’omplir amb l’aigua de l’aixeta, posar el sabó dins de la rentadora. Llavors la rentadora rentava la roba i una vegada que ja estava neta, havien de treure la roba i esbandir-la amb aigua perquè encara hi havia sabó.

1.3 JOCS

Quan era petita jugava davant de casa seva, la majoria de les vegades amb els seus germans. Jugaven a molts jocs que actualment encara existeixen: saltaven a corda, jugaven a caniques, a la goma (consistia a saltar una goma), al diabolo, a nines (amb les seves germanes),a fet i amagar…

1.4 PRIMERA FEINA

La primera feina que va tenir va ser en un hospital que es deia “Nuestra Señora de la Montaña”, la seva feina consistia en cuidar els nens que estaven abandonats. Aquell hospital era un hospici. Treballava cada dia -inclosos els dissabtes i els diumenges – i feia algun dia de festa entre setmana. Fins que no va començar a haver torns van començar a treballar només algun dissabte, diumenge o alguna festa de tant en tant.

1.5 LA MORT DE FRANCO

El dia en que es va morir Franco la meva mare estava treballant i els nens de l’hospital estaven mirant la televisió. De sobte van anunciar que Franco s’havia mort. Les monges ploraven perquè no sabien el que passaria ara que Franco era mort. Quan es va morir Franco no es va alegrar ni decepcionar, ni tampoc el va trobar a faltar. En aquell temps no et podies alegrar per coses d’aquest tipus perquè depèn de qui et veiés, et podien picar, posar a la presó o fins i tot matar-te. Aquell dia va ser com qualsevol altre, només pensava en què passaria a partir d’aquell moment, qui manaria o governaria, què hauria de fer…

1.6 L’ESCOLA

Feien gairebé les mateixes assignatures que actualment però les treballaven molt diferent. Feien: matemàtiques, religió (sobretot perquè era obligatòria), castellà, naturals, geografia, educació física, dibuix, ‘’mis labores’’ (consistia en cosir, bordar…) i treballs manuals. Les noies feien una assignatura que era obligatòria però que no es feia a l’escola. Hi ensenyaven a cosir, música… Feines que en aquells moments es creia que eren exclusives per a les dones.

Anaven a l’escola de dilluns a dissabte i feien els següents horaris:

– de dilluns a divendres hi anaven al matí de nou a una i per la tarda hi anaven de tres a sis.
– els dissabtes només hi anaven pel matí de nou a dues.

Pels matins, feien un pati de mitja hora que servia per a poder esmorzar. A l’escola posaven bastants deures i totes les feines de cosir o fer treballs manuals els hi feien acabar a casa.

Al principi d’anar a l’escola la meva mare era molt petita i anava barrejada a la mateixa classe amb nois i gent de diferents cursos. En una classe podien arribar a ser una setantena o més. Quan ja va ser més gran, van fer escoles de nois separades de les escoles de noies.

A l’escola feien servir pissarra i el “pizarrin” (una pissarra més petita). En un primer moment, no tenien ni llibres ni quaderns, però més endavant, només tenien un llibre on hi havien totes les assignatures que feien. No li agradava anar a l’escola però, tot i això treia bones notes, cosa que sorprèn al no agradar-li. En aquella època, als catorze anys ja deixaves l’escola i anaves a treballar per poder ajudar econòmicament la teva família.

L’havien castigat alguna vegada per no veure’s la llet, i com que no li agradava s’emportava “cola cao” de casa. Però no deixaven barrejar el “cola cao” a la llet, per tant no se la bevia. Llavors la castigaven de cara la paret, de genolls i amb els braços amb creu. A la meva mare li agradava que la castiguessin perquè així no havia d’anar a classe i així no estudiava. A part d’aquest càstig, posaven diversos càstigs més com per exemple: de cara la paret, de genolls, aguantant llibres que pesaven molt amb les mans… Fins i tot, alguna vegada els hi donaven alguna bufetada, els picaven a les puntes dels dits amb regles.

1.7 BEATLES, PRIMER HOME A LA LLUNA, ELS NOIS DE L’ÈPOCA

Quan els Beatles es van fer famosos, tothom els imitava. Anaven vestits amb pantalons amples, camises brillants i unes melenes molt llargues, cantaven molt bé i marcaven de moda.

Quan els americans van arribar a la lluna va ser una novetat, però cal dir que van ser uns dies molt avorrits. Sobretot per als joves, ja que no feien una altra cosa que no fos aquella sorprenent notícia a la televisió. No podien veure res més i si vivien a una ciutat només podien sortir a jugar a la vora de casa.

Aquella època els nois no anaven ni amb arracades ni “pírcings” com es porta ara. Sinó que portaven pantalons de campana, camises, melenes llargues, patilles gruixudes… Intentant seguir el model dels Beatles.

EL MEU PARE

2.1 EL MEU PARE

El meu pare va néixer a Breda a casa dels seus pares. Era 25 d’abril de l’any 1956, en temps de Franco, a la segona meitat de la seva dictadura. Sempre a viscut a Breda. Va anar a fer el servei militar a Càceres i allà va ser on va conèixer a la meva mare. A la seva família només son dos germans, un noi i una noia.

2.2 ELECTRODOMÈSTICS

• Nevera: A casa seva no tenien nevera elèctrica i guardaven el menjar al rebost. Si volien beure alguna cosa fresca havien de treure aigua del pou i posar-ho en fresc o anar a comprar gel. Més endavant quan va tenir la primera nevera elèctrica tenia uns onze o dotze anys. A partir d’aquell moment compraven més menjar i no els hi feia falta anar a comprar tant sovint a la botiga.

• Televisió: Quan era petit, no tenia televisió i no en va tenir fins als quinze o setze anys. Quan va tenir-ne era amb blanc i negre, i no va ser fins als vint-i-sis anys que va tenir la primera televisió amb color.

• Rentadora: Al principi no en tenia i es rentava la roba a mà. A casa seva tenien un safareig que s’omplia amb l’aigua del pou i per sort la podien rentar allà i s’estalviaven haver d’anar a un safareig públic. A l’hivern a vegades quedava l’aigua del safareig congelada i per poder rentar-hi amb comoditat havien de tirar-hi aigua calenta per a desfer el gel.
Quan va arribar a casa seva la primera rentadora, el meu pare tenia uns catorze anys. La seva rentadora era molt semblant a les d’ara però més senzilla ja que no tenia tantes funcions.

2.3 PRIMERA FEINA

La primera feina que va fer consistia en treballar al despatx d’un taller de fusteria. Feia les feines d’administració i també ajudava en tot el que fes falta al taller o l’hi demanessin. Treballava de dilluns a dissabte, però només al matí. No pagaven gaire bé perquè en aquella època es cobrava molt poc. Quan ell va començar a treballar, tan sols, cobrava 500 pessetes a la setmana, però per sort seva, aquest sou va anar pujant. El tracte que tenia amb els amos no era pas dolent. Les condicions eren bastant precàries perquè no hi havia ni mesures de seguretat ni d’higiene. Per exemple, per anar a lavabo havien d’anar a la casa del veí.

2.4 LA MORT DE FRANCO

El dia que es va morir Franco, va fer festiu a tot el país i ell se’n va anar amb un amic d’excursió pels voltants del poble, concretament cap a una font.
Tampoc es va alegrar ni disgustar amb el fet de que Franco hagués mort, en aquella època, aquell fet li era indiferent. Desprès de la dictadura de Franco, el meu pare va notar més llibertat d’expressió, més obertura i més informació sobre el que passava a la resta del món. També tenien menys por a la guàrdia civil, ja que abans se n’hi tenia molta a causa del què et podien fer o deixar de fer.

2.5 L’ESCOLA

Feien les assignatures de: lectura, dibuix, càlcul, religió, geografia i història, llengua, matemàtiques, educació física, ciències naturals, treballs manuals i formació de l’esperit nacional. En aquesta última, t’ensenyaven bàsicament les normes que exigia el franquisme i també algunes normes de comportament social. Per exemple: si pujaves al tren i veies que estava dreta una persona gran, tu t’aixequessis i li deixessis el seien perquè es pogués asseure.

Hi havia diferents nivells escolars:

-escola de primària (certificat d’estudis primaris)
-batxillerat elemental (beca del batxillerat elemental de 4000 pessetes)(títol del batxillerat elemental)
-grau d’iniciació professional(certificat de grau d’iniciació professional)
-batxillerat superior
-PREU( preparació universitària)

Ell va fer l’escola primària, el batxillerat elemental (en el batxillerat elemental li van donar una beca de quatre mil pessetes), i un grau d’iniciació professional de tècniques mercantils i administratives. A l’ensenyança de primària hi havia cinc cursos i ell a cada curs va anar millorant fins a aconseguir un notable.

Els horaris que feia a l’escola eren de dilluns a dissabte, de dilluns a divendres hi anaven de nou del matí a un del mig dia i a la tarda de tres a dos quarts de sis de la tarda.Feien mitja hora de pati. Els jocs als quals jugaven eren: futbol, bales, la baldufa, amb tapes de capses de llumins… Els nois jugaven a un costat i les noies jugaven a un altre, mai jugaven tots barrejats Els deures que els hi posaven eren: estudiar les lliçons que els hi explicaven i fer els exercicis que els hi demanaven. Al principi anaven nois i noies separats però més tard els van ajuntar en una mateixa escola.

Normalment els castigaven. Els càstigs eren molt freqüents i en determinades ocasions eren físics. Els càstigs habituals eren: còpies, de cara la paret, de genolls, amb els braços en creu, bufetades, cops de regle. L’assistència a l’escola era obligatòria i controlada ja que, cada dia i a cada classe passaven la llista de tots els alumnes, si algun dia estaves absent, informaven a casa.

Els materials que feien servir a classe eren llibretes, llapis, gomes, plomes de tinta, guix per les pissarres. Normalment treia molt bones notes ja que estudiar li agradava. A la classe hi havia signes del Franquisme. La matèria de religió era obligatòria i controlada. Les classes eren totes amb espanyol, i havies de parlar sempre amb castellà, el català era en aquell moment, prohibit. Podies decidir parlar-lo a casa. Si a l’escola algun professor et sentia parlar amb català et deia que no el parlessis i que canviessis el idioma a castellà. Depèn del professor, et podia castigar severament.

2.6 SERVEI MILITAR

Va anar a fer el servei militar a Càceres, li va tocar per sorteig i va acabar essent “cabo” instructor i finalment “cabo furriel” (era el que es cuidava de l’equipament i dels serveis que havien de fer els soldats).

(diploma a favor del Cabo Esteban Alsina Rosell per bona conducta)

Una anècdota divertida és que una vegada el varen castigar per no saludar a un oficial que anava begut.

Quan va acabar el servei militar va estar content, tot i que en té un bon record. Sobretot pel companyerisme i l’apreci dels altres militars. També en té bon record perquè allà va ser on va conèixer a la meva mare.

2.7 EL POBLE DE BREDA

Fins als finals dels anys 70 hi havia cinema al poble: els dijous a la nit, els dissabtes a la nit i els diumenges a la tarda. Es projectaven dos pel•lícules i entre mig el Nodo (que era un reportatge de les activitats d’en Franco i del seu règim). El meu avi n’era l’encarregat.

Es feien moltes sessions de ball amb l’orquestra o el conjunt de músics per qualsevol festa. Encara que fos un dia de cada dia i aprofitant les festes tradicionals (carnestoltes, Sant Antoni, Sant Hipòlit, Santa Llúcia…). Però acabaven molt aviat -com a molt a les dotze de la nit – ja que a l’endemà tothom anava a treballar.

Més endavant es varen imposar una espècie de discoteques per als més joves.
A Breda hi havia la dita de “Tututs i olles” perquè per qualsevol festa s’organitzava un ball i olles pel negoci de la ceràmica.

Tots els actes socials del poble estaven controlats per la guàrdia civil.
Quan hi havia una festa o un aconteixement al poble, sempre estava presidida principalment per: l’alcalde, el capellà, la guàrdia civil, el metge del poble i el director de l’escola.

A principis dels 80 es varen començar a asfaltar els carrers del poble que fins llavors eren de sorra i quan plovia quedava tot enfangat Posteriorment també es va anar millorant l’enllumenat dels carrers.

Els seus avis i els seus pares li havien explicat que a la guerra civil l’església de Breda es feia servir com a dipòsit de bidons de gasolina i que quan varen marxar els varen encendre i es va cremar tota l’església i va caure una part del sostre; al cap d’uns anys es va reconstruir. Els rojos eren els qui ho feien servir com a magatzem ja que anaven en contra de l’església catòlica. Quan va entrar l’exèrcit Franquista “los Nacionales” a Breda, varen cremar tots els llibres en català, al pati de l’escola davant dels alumnes i dels professors, i van prohibir l’ensenyança en català

2.8 PRIMERES ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES

Quan van ser les primeres eleccions democràtiques el meu pare va estar a les taules electorals cinc anys i deia que era molt angoixant per la tensió dels diferents components dels partits polítics presents per controlar qualsevol equivocació, que falsifiquessin els resultats pels edictes al règim franquista. També perquè en tot el dia no es poguessin moure de la taula, només podien anar al lavabo. Estaven allà també perquè tot es feia manualment, i no hi havia fotocopiadores al poble.

Una vegada a les tres de la matinada van haver d’anar acompanyats amb la guàrdia civil a fer fotocopies a Sant Celoni.

2.9 IMMIGRACIÓ

Durant els anys 60 hi havia molta immigració del sud d’Espanya perquè a Catalunya es podien obtenir molts llocs de treball. Això va comportar canvis socials, culturals, i també progrés econòmic per a tothom.

2.10 LA CASA ALS ANYS 50, 60, 70

La casa és antiga: té dues plantes, amb les habitacions al pis de dalt. La cuina, el menjador, la sala d’estar, rebost i el bany es troben a la planta baixa.
A la cuina hi havia una llar de foc, una “cuina econòmica ” de llenya i un fogó de carbó. Posteriorment es va eliminar la llar de foc i el fogó substituint-ho per una cuina de gas butà. La part de darrera de la casa estava composta per un cobert per guardar la llenya, les eines del camp, productes agrícoles recollits a l’hort. També hi havia un hort en el qual es conreaven productes agrícoles per consum propi i un galliner on hi havia gallines (pels ous), pollastres i conills. El subministrament de l’aigua el resolien mitjançant un pou . Això va funcionar fins que es va poder connectar a la xarxa pública.

2.11 ELS BEATLES I EL PRIMER HOME A LA LLUNA

Els Beatles li agradaven ja que en aquell temps estaven molt de moda i eren diferents a tot allò que es coneixia fins al moment i a tot allò que estaven acostumats. El dia en que els americans van arribar a la lluna ell estava a l’escola i al col•legi els van portar a tots a una sala perquè ho poguessin veure-ho tots els alumnes de l’escola.

CONCLUSIONS

Fent aquest treball he pogut aprendre que la vida d’abans es molt diferent d’ara, jo m’imaginava que era bastant diferent però no tant, ja que les coses han canviat molt en cinquanta anys.
També saber més coses sobre la vida dels meus pares, de quan eren petits, de quan tenien la meva edat i fins i tot quan eren més grans; i poder passar una bona estona amb ells.
Del que m’ha agradat més parlar amb ells ha estat de l’escola, perquè abans els professors eren molt importants i se’ls hi tenia molt de respecte, i ara això només passa amb alguns, i si abans no els n’hi tenies de seguida et podien pegar o fer lo que ells volguessin sense que els i passes res i si a casa encara deies que el professor t’havia pegat encara et pegarien a casa teva, i per això era millor no dir-ne res.

Aquest treball m’ha agradat fer-lo ja que he conegut una mica més el passat dels meus pares i de com eren les coses a la seva època, i com han anat canviant.

Neus Alsina, 4t ESO