De tota la vida, al carrer Ravalet d’Hostalric
1. Introducció
Hostalric és un poble amb història i la meva botiga un petit lloc amb llarga historia que comença l’any 1879, quan Martí Fontanet Riera va néixer a les muntanyes del Montnegre . El treball que presento és un petit estudi sobre l’evolució d’una botiga molt emblemàtica al poble: Can Fornaca. La botiga més antiga del carrer va obrir el 1902 i des de llavors va començar i acabar tot el segle XX, i ara, el 2008, 106 anys després voldríem veure aquests canvis.
Les fonts d’aquest recull de dades és bàsicament oral, fent entrevistes els avis i parlant amb els més vells de la família. M’han ajudat gent del barri, veïns, però sobretot els meus avis. Estudiarem les generalitats del comerç que van fer que s’obrís la botiga. Veurem quines foren les etapes i els productes que s’hi van vendre. Estudiarem els canvis en l’establiment depenent de les dècades del segle XX. Analitzarem, també la relació entre la botiga i els fets històrics, tals com la guerra civil i el franquisme.
2. Generalitats sobre el comerç i els botiguers.
Els oficis antics el meu poble s’han anat perdent. Com a tot arreu. A la botiga de Can Fornaca més que no pas el fet de que alguns ja han desaparescut , el que és curiós és el canvi o canvis que hi ha hagut: es va passar de vendre ceràmica a alumini i d’aquí a flors! Potser això ens diu bastant de l.’afany comercial i emprenedor de la meva família, que s’ha anat adaptant als temps i a la història. El vidre, que va ser el primer objecte de comerç va ser el motiu d’una entrevista amb Baldiri Parera Fontanet. Així ens ho explica: El fet que la botiga comencés amb una activitat artesanal com és el vidre m’ha fet preguntar els veïns i als avis del Casal de Can Llença si recordaven sobre les feines del passat i he aconseguit fer aquesta llista:
Cases i oficis
– Can Plans – Fideuers
– Can Barbe – Esclopers
– Ca l’Esperte – Cordes i cabassos
– Estanc – Espardenyers
– Can Canaleta – Cristallers
– Can Brigada – Carreters
– Can Fornaca – Vidriers
Respecta a l’ofici de vidrier l’avi em va dir que: Consistia en fer estris de cuina o empolles de vidre. Es fabricaven porrons de vidre i ampolles. Procés : 1.- Extrecció de la pasta del forn 2.- Bufar el vidre 3.- Es posa la pasta el motlle 4.- La peça passa de la canya al puntell 5.- S’afageix pasta 6.- Es deixa acabar la peça
3. Etapes de la botiga (anys i propietats)
1.- Vidre i porcellana ( 1902-1960)
El 1902 es va obrir una petita botiga al número 7 del carrer Ravalet. Martí Fontanet Riera era un jove emprenador de 27 anys fill de l’Esparra i va comença tractant el vidre en un petit local prop de l’ajuntament i prop de Can Cinto Ferres i al costat de Can Cinto Carnisser. Es negoci va anar progressant i venen objectes de terrissa com cassoles, testos, i menjadores per polls o per l’aviram. També és dedicaven al vidre fent sitrilleres, porrons i altres objectes de cuina.
La botiga va anar essent el reflexa dels canvis del poble durant gairebé 60 anys. Es va anat arreglant amb més estanteries i pintant amb calç quan es podia.
També és va vendre porcellana en èpoques que hi havia més diners . Hi havia un estant dedicat els cantis i les olles . La botiga era cèntrica perquè fins la segona república molta gent treballava a la fàbrica de taps de Can Llença que estava situada el davant. Les diferents vicissituds que va portar abans i durant la guerra van fer que la botiga anés aguantant. Eren articles necessaris, que la gent comprava. La botiga va ser portada per l’avi però també el fill Josep Fontanet Borrell que va morir de tifus amb 40 anys igual que el seu fill Martí Fontanet Auladell i la filla que va patir la mateixa sort: Conxita Fontanet Auladell. La filla va morir amb 9 anys i el fill amb 12. Tots tres van morir amb un mes de diferencia. Actualment es conserva un document en el qual es pot observar el que es prenien aquestes tres persones . El document va ser escrit per el metge del poble.
Tal com podreu veure a les fotos conservades anaven amb carro a Arbúcies i allà hi venien el vidre. Les parades eren a la plaça del mercat i es feien al terra. Els atuells els portaven en el carro però en guardaven en un magatzem del que en tenim un document datat del 1940.
2.- Plàstics i alumini ( 1960-1975)
Foren 15 anys, però de canvis i d’accelaració de l’economia i pel poble en general. Va morir Franco el 1975, però abans la botiga va veure les necessitats dels nous temps i els atuells que la gent demanava eren de plàstic, un material que calia anar-lo a comprar a Barcelona o que el recader portava en tren. També és va passar a l’alumini i els pots de la llet, i els cassos per escalfar el menjar o les paelles per cuinar eren d’aquets materials. A força de comprar i vendre a Can Fornaca es disposava d’un bon magatzem que abastía a mig poble . Els atuells ,és grans estaven penjats del sostre i es depatxava en el mateix taulell de tota la vida.
3.- Electrodomèstics (1970-1990)
Els principals electrodomèstics que es venies els anys 80 eren:
– televisió
– ràdios
– rentadores
– primers rentaplats
– cuines
– neveres
Es pagaven a plaços ja que eren bastant cars . Els electrodomèstics els compraven a Barcelona. També acostumaven a comprar-los a un magatzem anomenat Sastre Granollers, on entre altres coses venien electrodomèstics. Un altre lloc on acostumaven a comprar el objectes eren Subministres Girona on específicament venien estris de cuina. Els electrodomèstics comprats a Barcelona, Girona i Granollers els transportaven ells mateixos amb una gran furgoneta blanca. Quan les persones del poble els i anaven a comprar ells mateixos, els meus avis els transportava fins a la vivenda que avien sigut venuts. Els electrodomèstics eren transportats amb un R12 familiar.
4.- Flors i joguines (1990-2008…)
L’etapa de flors i joguines comença el 1990 quan s’enderroca la casa i es fa tota nova. Actualment la botiga continua venen el mateix. La botiga com a tot arreu té temporades de més venda o de menys. Per exemple, en temporades de comunions es venen flors i les típiques nines que tenien un botó al darrera el qual sortia una cançó. O en temps de reis la botiga no donava, és de sí. Jo tinc la imatge de ser petitona amb 3 o 4 anys i veure la botiga plena de gent i tots demanant allò, aquella joguina que el seu nét o fill esperaven aquella mateixa nit, a canvi de portar-se bé tot l’any. Com tot els “mecanismes” canvien. Les joguines d’abans eren molt senzilles i tothom coneixia la corda de altar, el típic ninot de plàstic, les “nancis” amb els seus vestits. Ara aquestes joguines ens semblen molt llunyanes a nosaltres però tampoc ha passat tant de temps, només uns 18 anys .
Actualment el nens d’avui en dia es distreuen amb coses com la “play”, amb coses molt més electròniques. Això ens demostra que hi ha hagut un progrés molt gran. Cap el 2000 la botiga anava sobre rodes i van decidir obrir una altre el carrer Major nº53, però en aquest cas només de flors. La botiga va començar anar bé fins que es van fer les obres del nucli antic i la botiga del carrer Major va tancar les portes. La propietària Eulalia Parera Subirana va decidir tancar-la per sempre. El 2004 la meva mare va buscar un nou local per obrir una nova botiga. El 2005 es va obrir una nova botiga només de flors. Actualment la botiga va bé i segueix en marxa. Amb tot el que a passat guerres, temps durs de venda, obres… la botiga del carrer Ravalet núm. 7 mai ha tancat les seves portes el públic, i espero que continuí així.
5. Canvis en l’estructura
Primera Estructura :
– Portal de carros
– 11 metres x 4’5
– Magatzem a la eixida
– Llums d’oli de carbono
– Dos estants
– Una cadira
Segona Estructura:
– Portal de carros amb ventalla
– 11 metres x 4’5
– Petita cort dedicada a magatzem de pots
– Un taulell nou amb calaixos
– Dos cadires
– Una bombeta gran
Tercera estructura ( a l’any 1975) :
– Porta amb ventalla i cortina
– 11 metres x 4’5
– Un taulell nou amb caixa registradora
– Estanteries noves, de metall
– Terra amb mosaic
– Enllumenat amb fluorescents
– Una cambra refrigerant per flors just darrera la botiga.
4. La historia i la botiga:
1.- Abans de la guerra
La botiga abans de la guerra va passar una fase d’inici, sobretot a principis del 1902 – 1903. La botiga va començar gràcies a un home que passava de poble en poble amb un carro el qual a dins portava pler de porrons de vidre i olles de terrissa entre altres objectes. Un dia aquest home passava per Hostalric i la meva rebesàvia i li va comprar tot el carro i així va començar el negoci. Aparti d’aquell dia la gent va comença a comprar i el negoci es va expansionar cap els mercats. També de venda teníem les olles a fora.
La botiga era coneguda com a Can Fornaca. El meu avi Baldiri Parera em va explicar que se li deia Can Fornaca ja que el meu Ravasabi provenia de una masía de pages nombrada amb el mateix nom.
Actualment per més que la Botiga tingui com a nom Parera la gent gran del poble continua nombran-la com a la botiga de Can Fornaca. Durant la república hi va haver problemes polítics que feien que hi hagués gent que vengués més i d’altres menys.
2.- Durant la guerra civil:
La botiga no va patir cap bombardeig perquè les més properes van caure a l’Empalme, el 1938. Altres van caure a una casa de pagès. El 1939 els franquistes van afusellar l’alcalde. Havia creat un paper moneda municipal. Van retirar-li els diners del 1938.
L’avi explica que a la guerra escassejaven els menjars. Hi havia racionament: donaven 250 grs de pa, 30 de sucre i 100 de carn. Tot depenia del mercat. Moltes vegades depenien de vendre alguns estri als mercats per menjar. Durant la guerra es va passar molts por. El febrer de 1939 els balcons amb llençols blancs volien dir que havien guanyat els “nacionals”. Els tancs italians aliats amb Franco no van arribar a la botiga de Can Fornaca. Es van quedar a la Plaça dels Bous.
3.- Postguerra: Franquisme
Els últims dies de la guerra, el meu avi Baldiri Parera recorda com llargues corrues de gent passaven pel poble, en grups portant tot el que tenien en mocadors de fer farcells. El juny de 1939 l’ajuntament va fer canviar els rètols de les botigues. A Can Fornaca no va caldre. No n’hi havia. Els anys 40 i 50 es va vendre poc i sovint s’havia de dependre d’algun article d’estraperlo i de l’hort per menjar.
Va ser amb el pas a 1960 quan la botiga es va adaptar els nous temps. Al poble es van fer empreses tèxtils que van aportar diners i la gent podia comprar més estris de cuina i parament per a la llar. El desenvolupament urbanístic dels anys 70 van portar gent al poble i el negoci va millorar molt. Es va anar diversificant i es van introduir els electrodomèstics.
Fotografia del 600 del meu avi Baldiri.
4.- Democràcia:
La democràcia va portar clients diferents a la botiga. Molts forasters entraven i compraven, d’altres eren els primers turistes que entraven i compraven vidre i estris vells a la parada. La democràcia va portar que molta gent ens pagués els electrodomèstics a terminis, a poc a poc.
A Hostalric es van començar a organitzar festes com Carnestoltes, Pasqua, la festa Major, i la gent venia a la botiga i estava més contenta, i molts s’atrevien a parlar de política al portal de fora les botigues. Algunes celebracions van fer que es passessin a recordar les botigues antigues, com a la fira de Sant Miquel, o van fer l’exposició de “les botigues més antigues” el 1990.
El carrer Ravalet d’Hostalric, als anys 90 i a l’actualitat.
5. Entrevista a l’avi i explicacions:
PRIMERA ENTREVISTA
Nom: Baldiri Parera Fontanet
Edat: 83 anys
Data de naixement: 27 d’agost de 1924
Lloc de naixement: Cànoves (Cardedeu)
A quina edat va començà a treballar? Als 10 anys
De que va treballar? La terra i uns dos anys més tard a una fonda que tenia la seva família.
A quina edat va venir a viure a Hostalric? Als 21 anys, a casa els meus avis.
On va començar a treballar a Hostalric? Un treball agrícola i a la botiga dels seus avis que aquell temps era de vidre.
Quan feia que existia la botiga? La botiga existia des del 1900 que era dels seus avis Martí Fontanet Riera i Conxita Vaies Puig Framis. La botiga aquell temps era de vidre i porcellana.
Durant la vida quines fases va passar la botiga?
– vidre i porcellana, plàstic i alumini (temps durs de venta)
– electrodomèstics i maneig de cuina, es pagaven a places, venien coses com la televisions, ràdios, neveres, rentaplats, rentadores, cuines… als anys 80.
– floristeria i jugeteria, actualment.
D’on venien els productes?
– de magatzems, sastre Granollers. ( electrodomèstics i estris de cuina)
– Subministres Girona (electrodomèstics i estris de cuina)
– Vilassar de Mar “Mercat de la Flor”
– jugateria “Magatzems Durant”.
Ha anat canviant la botiga? Sempre a estat allà mateix al carrer Ravalet número 7, no va canviar mai de superfície, fins els anys 70, 75 que va patir un canvi d’estructura. El canvi va ser en l’etapa d’alumini – electrodomèstics. Al 2002 es va obrir un altre botiga del mateix (floristeria) al carrer Major número 53, el 2006 quan es va arreglar el casc antic del poble la botiga va ser traslladada al carrer Coronel Estrada número 221. Però tot i havent-hi aquests canvis la botiga del carrer Ravalet número 7 mai a estat tancada i actualment continua tinguent les portes obertes.
Qui era el dependent? Baldiri Parera Fontanet ( el meu avi) i la seva muller, Joaquima Subirana Auladell, la meva àvia.
Qui portava els contes? Un gestor del poble.
S’havien de fer altres tasques? No, ja que els meus avis anaven a comprar ells mateixos els materials o productes per vendre i els transportaven a Hostalric i els venien.
SEGONA ENTREVISTA
Vas anar a la guerra? No perquè tenia 12 anys quan va comença i quan va acabar en tenia 15.
El teu pare va anar a la guerra? Sí.
La botiga estava oberta el dia que Franco va pujar el castell d’Hostalric? Sí.
El 1932 va venir el president de la generalitat Francesc Macià; recordes haver anat a veure’l? No perquè encara no vivia aquí.
Recordes l’incendi de l’església del poble el 1936? No perquè encara no vivia aquí , però recordo haver sentit a dir que la Verge s’havia amagat dintre d’un nínxol de morts perquè no la cremessin i un cop acabada la guerra treure-la i tornar-la a col•locar a la església.
La botiga quan estàvem en guerra estava oberta? Sí.
Que veníeu? Veníem ceràmica, terrissa i vidre , recordo que la meva avia Conchita Borrell Puigframis (la meva besàvia) m’havia explicat que van tenir que començar el negoci de nou perquè els maquis , anarquistes, antifranquistes havien entrat a la botiga ho havien destrossat tot i els havia deixat sense res . Això havia passat aproximadament el 1937.
Recordes alguna cosa de les obres del castell? Sí , recordo que les obres les havia fet un home anomenat “Vives”. El terreny era de l’ajuntament però el va llogar a un home anomenat Gai de Monteia per 50 anys. Gai de Monteia és un home que era propietari del restaurant la Granota de Sils. L’arquitecte el qual va fer els plànols de les obres va ser una senyora anomenada Squendal. Les obres es van fer per restaura el castell i quan es va acabar les obres es va obrir un restaurant anomenat la fortalesa que actualment continua en vida.
A quin any vas ser propietari? Martí Fontanet i Conchita Borrell van ser propietaris fins la seva mort aproximadament. Martí va morir el 1951 i la Conchita el 1969. Quan van morir van deixar l’herència, la botiga i la casa a Rosita Fontanet Puigframis (la meva besàvia) la seva filla que vivia a Cànoves amb el seu home Josep Parera que havien tingut 6 fills un d’ells el meu avi, Baldiri Parera Fontanet. Ell, el meu avi, va venir a Hostalric el 1950 per cuidar dels seus avis, i el 1953 es va casar amb Joaquima Subirana Auladell. A partir d’aquell moment va ser propietari i va seguir amb el negoci.
En quins anys i va haver-hi el traspàs de cada etapa de la botiga?
– vidre i porcellana: 1902-1960
– plàstic i alumini : 1960-1975
– electrodomèstics: 1975-1990
– floristeria i joguines : 1990-2008…
6. Cronologia
s. II aC- Assentament ibèric al turó del castell
1106- Primeres notícies de “quota vel Ostalrich”
1331- Establiment de jueus
1697 – Els francesos. Arrasen el castell.
1809- El castell resisteix a Napoleó
1870- Segona revulució industrial
1879 Neix Martí Fontanet Riera
1880- Títol d’il•lustríssim pel valor a la guerra del francès.
1895- Arriba l’electricitat 1902- comença la botiga com a vidriers.
1914- Primera guerra mundial.
1918- S’acaba la primera guerra mundial.
1924- Neix Baldiri Parera Fontanet, el meu avi.
1931- República 1930- Neix Juaquima Subirana Auladell, la meva àvia.
1932- 11 de setembre primer president de la generalitat, Francès Macià. Visita Hostalric.
1936- Comença la guerra civil. Incendi església parroquial
1937- va entrar el maquis a la botiga.
1939- S’acaba la guerra civil. 1 de febrer entren tropes franquistes al poble.Comença la segona guerra mundial. Postguerra.
1945- Acaba la segona guerra mundial.
1946- Mort Josep Fontanet
1950- El meu avi ve a viure a Hostalric
1951- Mort Martí Fontanet
1953- El meu avi es casa em Joaquima Subirana.
1957- Mort Concempció Borrell Puigframis.
1958- Acaba la postguerra.
1958- Neix Josep heres Talleda, el meu pare.
1960- El negoci canvia i es de pàstic i alumini
1962- Neix Eulalia Parera Subirana, la meva mare.
1970- Franco visita Hostalric per inaugurar l’autopista i visitar el castell
1975- Mort Francisco Franco
1975- El negoci canvia i es d’electrodoméstics
1977- Inici de la democràcia
1984- Neix Silvia Heres Parera, la meva germana
1985- S’inicia restauració del convent de mínims.
1990- 1991- Primera guerra del Golf
1990- El negoci canvia i és de joguines i flors
1992- Jocs Olímpics a Barcelona 1992- Neixo jo
2001- Caiguda de les torres bessones a Nova York
2002- Obrim una botiga al carrer Major nº53
2004- Començen les obres del nucli antic
2004- Es tanca la botiga del d’hostalric Carrer Major nº53
2005- Obrim la botiga de flors el carrer Cap d’Estopa nº317
Baldiri Parera Fontanet i Quimeta Subirana Auladell. La foto superior és dels anys 90, la inferior és actual.
7. Conclusions i opinió personal
Fer aquest treball ha sigut realment una aventura perque he conegut realment d’on provenien les arrels de la meva família. Penso que fer aquest treball ha sigut molt útil ja que hem estudiat coses sobre les guerres que hi han hagut a Espanya i fora d’ella. També penso que ha sigut útil, al menys per mi, ja que quan estudiem molts cops no pensem realment lo malament que ho va passar la gent en aquelles èpoques de pobresa, fam i una guerra derrera d’una altra.
Aquest treball m’ha fet saber coses que realment no pensava, que no s’havia, coses que n’havia sentit a parlar però que no hagés pensat mai que haguesin passat a la meva família. He descobert coses com que els maquis els hi van robar tot a la meva família i que van tindre que començar des de zero; coses com ara que a la meva família van morir tres persones del tifus. Sincerament són fets que em costen de creure.
La part que m’ha agradat més ha sigut la part de fer l’entrevista el meu avi Baldiri Parera ja que m’he sentit més a prop seu. M’ha explicat la seva vida detalladament, pas per pas. No entec com el meu avi podia recordar coses de fa més de 50 anys com si haguesin passat avui mateix. No ho negaré, en més d’una ocasió no m’hagues costat res deixar anar alguna llàgrima només pel fet de veure el meu avi explicant-me la seva vida i al explicar-m’ho que se li negessin els ulls. En aquells instants vaig compendre que havia passat moments molt durs i que no li era gens fàcil remoure el passat.