L’udol de la manada, de Carme Riera

Tothom actualment coneix l’impactant  cas de “La Manada“: la història de cinc homes i una violació que, afortunadament, no ha passat gens desapercebuda als ulls de la societat. El diari La Vanguardia va publicar recentment un article d’opinió titulat L’udol de “La Manada”, de Carme Riera -escriptora, guionista, assagista, professora i membre de la Real Acadèmia Espanyola. L’autora relaciona aquesta polèmica notícia amb alguns dels mites clàssics més coneguts que emmascaren una violació sota l’excusa de l’amor i la passió.

Il·lustració que acompanya l’article, de Meseguer.

Riera comença sense preàmbuls i explica al lector la història d’Apol·lo i Dafne, un mite que va inspirar nombrosos artistes, especialment del barroc, tan importants com Garcilaso de la Vega en la seva Égloga III.  I aquesta no és l’única referència mitològica que apareix en la obra cúspide del poeta, sinó que també fa referència a la història d’Orfeu i Eurídice -l’amor dels quals va concloure per un caprici impacient de l’amant- o el mite d’Afrodita i Adonis -una parella trencada per venjança i enveja aliena.

El mite d’Apol·lo i Dafne, en canvi, és una història “d’amor” no correspost entre el déu grec de l’art i la bellesa i una nimfa del bosc.

Aquest és el mite que més importància pren en l’article de Carme Riera. L’autora en tot moment segueix la versió de les fonts clàssiques i aquesta història és coneguda gràcies a Les metamorfosis d’Ovidi.

La fatxenderia d’Apol·lo va portar-lo a ser ferit per una fletxa que causava un intens desig amorós, dirigit a la nimfa Dafne, qui només va ser culpable d’aparèixer en un moment i lloc desafortunat. La nimfa, en canvi, va rebre la fletxa que provocava un gran rebuig cap al déu, però això no va ser suficient per extingir l’obsessió que sentí Apol·lo per la pobra noia. La nimfa no aconseguia escapar del seu caprici, per això desesperada i sense veure-hi cap altra alternativa, va acabar demanant ajuda al seu pare, el déu del riu Peneu, qui la convertí en un arbre de llorer davant els ulls d’Apol·lo, el qual s’aferrava amb anhel i desig al cos de la noia, fins i tot mentre les seves extremitats estaven en plena metamorfosi. Per això la imatge del déu sempre estarà associada a aquest arbre.

Si retrocedim en el temps fins a l’època d’Ovidi, aquest mite no seria més que una tràgica història d’amor que, fins i tot, faria al lector sentir compassió i tristesa per Apol·lo. Però en ple segle XXI poques persones no veurien aquest mite com un clar cas d’assetjament sexual.

Dafne, sola i espantada, es veu obligada a acceptar una decisió dràstica, arrisca tota la seva vida només per escapar sigui com sigui de la possessió d’Apol·lo. A més, ha de demanar ajuda al seu pare -un altre home per igualar la força d’Apol·lo-, ja que no es veu amb cor ni de provar de resistir-se a la cega i trastornada voluntat del déu.

La transformació de la noia en llorer és un canvi irreversible, causada per una trobada desafortunada que farà que mai més torni a ser ella mateixa. El seu cos tendre i jove va esdevenir una escorça aspra i insensible, que va anul·lar la seva sensibilitat i confiança per sempre més.

Carme Riera denuncia amb aquesta comparació la injusta condemna que va rebre “la Manada” per part dels jutges, que sembla que s’hagin posat en la pell d’Ovidi i que tenen una visió distorsionada -per estar en ple segle XXI- sobre aquests particulars Apol·los.

Està bé rectificar els clàssics, però també hem de procurar no tornar a caure en el mateix abisme silenciós de què hem sortit les dones amb tantíssims esforços. Procurem entre tots no plantar cap altre llorer en aquesta societat.

  • Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
  • Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?
  • Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
  • Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.

Marta Verkholyak, 1r Batxillerat.

8 pensaments a “L’udol de la manada, de Carme Riera”

  1. – Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
    Cupido va ser qui va ferir al déu i a la nimfa amb les fletxes de l’amor. I la raó va ser que Apol·lo va riure’s de Cupido, i aquest com a venjança va ferir-lo amb la fletxa de l’amor, i a Dafne amb la fletxa contrària.

    – Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?
    Orfeu i Eurídice: Orfeu va anar a buscar a l’inframón a la seva esposa, Eurídice, qui havia mort. I els déus de l’inframón, Hades i Proserpina van posar la “conditio sine qua non” que només podria recuperar a la seva esposa si al marxar, no es girava per mirar-la ni parlar-li. Quan ja estaven marxant, Eurídice li demanava que es girés, però ell s’hi negava perquè sinó la perderia per sempre, encara que en un moment es va girar i va veure com la seva esposa desapareixia.

    – Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
    Crec que l’obssessió d’Apol·lo per Dafne no està justificada i mai podria estar-ho, perquè si qualsevol persona et rebutja, ho has d’acceptar per molt que costi o et fagi mal, però mai has de seguir endavant sense tenir en compte la seva decisió. Perquè tothom és lliure de decidir i l’amor no justifica cap tipus d’abús.

    – Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.
    Per una part, crec que sí que és encertat perquè tant la Manda com Apol·lo els hi va donar igual que la víctima esresistís, però per l’altra crec que, mínimament, Apol·lo ho feia per amor, encara que com he dit abans no ho justifica, però la Manada ho feia per simple diversió.

  2. -Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
    Els va ferir Cupido degut a que Apol·lo s’estava burlant del seu aspecte de nen.
    -Garcilaso en la seva obra Ègloga III també explica el mite d’Eurídice i Orfeu. Orfeu era un músic que tocava la lira i la seva amada Eurídice va morir enverinada. Ell va plorar i va tocar cançons tan tristes que els déus li van dir que baixes a l’avern per intentar rescatar a Eurídice. Hades li ho va permitir però amb la condició que en tornar anés ell davant d’ella i no es girés per mirar-la fins arribar al món exterior. Finalment, quan ell va creure que havien arribat ell es va girar però va ser massa pront i ella va tornar a desaparèixer.
    -L’actitud d’Apol·lo és pròpia d’un assetjador sexual ja que la persegueix amb aquests fins i no fa cas de que Dafne el rebutgi. La obsessió no està justificada ja que tot i ser producte d’un encanteri era comú que els déus persegueixen a dones sense consentiment.
    -Estan relacionats en el context d’una espècie de romantització de l’abús sexual com si fos un amor tràgic impossible que va arribar a normalitzar aquests comportaments.

  3. Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
    Apol·lo va ser ferit per una fletxa llançada per el déu Cupido/Eros per culpa del seu desig amorós que es va descontrolar i va comportar la persecucció de Dafne. Apol·lo va ser ferit perquè es vanagloria davant del déu amb el seu arc i les fletxes.
    En aquest mite es representa a Dafne com a víctima perquè n’és per culpa de la osadia d’Apol·lo, la qual demostra que Apol·lo no és afortunat perquè Dafne rep la fletxa de plom i llavors decideix fugir.
    Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?
    En l’Ègloga III de Garcilaso de la Vega apareixen tres mites de caire amorós:
    1.El mite d’Orfeu i Eurídice: tracta sobre el viatge als inferns d’Orfeu en recerca d’Eurídice que va morir de forma accidental per culpa de la mossegada d’una serp. Orfeu va aconseguir superar els obstacles de l’Hades i l’aprovació d’Hades i Persèfone per marxar-se amb Eurídice. Però justament a la sortida de l’inframón Orfeu es gira abans i Eurídice desapareix.
    2.El mite d’Apol·lo i Dafne: que representa la història d’Apol·lo i Dafne. En la qual Dafne fuig d’Apol·lo després de rebre la fletxa de cupido. Dafne li demana al seu pare, el déu-riu Peneu que la transformés en alguna cosa i finalment es va transformar en llorer.
    3.El mite de Venus i Adonis: narra la història de Venus i Adonis, el qual va morir en una caceria provocant el dolor de Venus.
    Els dos primers mites són recurrents en la lírica de Garcilaso de la Vega i mostren els desitjos d’amor frustrats dels amants i la dona com a víctima.
    Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
    Jo crec que la obssessió per Dafne no està justificada perquè va ser víctima dels déus per haver provocat Cupido amb la seva osadia. L’actitud d’Apol·lo crec que és de fatxenderia i a la vegada de possessió. L’actitud de fatxenda li ve per burlar-se de Cupido i la de possessió perquè la persegueix embogit mentre la víctima sobresaltada intenta fugir.
    Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.
    Sí estic d’acord amb la comparació de Carme Riera d’aquests mites clàssics , perquè en els temps de les Metamorfosis d’Ovidi la societat no tenia a la ment què era l’abús o l’assetjament sexual per tant qui acabava pagant els plats trencats(c.f Lucrècia), a més als mites Ovidi segons el meu parer no deixa massa clar si l’home és el culpable sinó que també és una víctima dels déus, no com avui dia que els homes decideixen abusar per “motu proprio” o simplement com a manera de passar l’estona. Per tant, crec que l’autora ha escollit un punt de partida per elaborar el seu article perquè sembla que això de la llibertat femenina sigui una cosa molt moderna però no ho és tant en realitat.

  4. Salve!

    1- Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
    Sí, Cupido o Eros.
    Després que Apol·lo vencés a la serp Pitó, una de les bèsties més temibles, amb les seves fletxes a Delfos, el deu es va tornar terriblement orgullós. Es passava la vida parlant de si mateix i presumint de la seva valentia.
    La cosa va arribar a tal punt que ja no només era arrogant sinó que es dedicava a burlar-se i menysprear als altres. En aquestes caminava quan un dia passejant pel bosc es va trobar amb Eros, el déu de l’amor, i, com no podia ser d’una altra forma, Apol·lo es va ficar amb ell i van acabar discutint. Cansat de la seva pedanteria, va acabar fent-li pagar al déu amb el que ell dominava: l’amor. I així va ser com va llençar les fletxes.

    2- Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?

    Orfeu i Eurídice: Eurídice era una nimfa. Un dia, passejant per la vora del riu, es va trobar a Aristeu qui va perseguir-la. Per fugir, va acabar mossegant-la una serp. Va morir pel letal verí i quan Orfeu es va enterar, va voler pactar amb l’inframón per retornar-la a la terra.
    A Persèfone (Proserpina), reina del món subterrani, li va commoure tant la seva pena, que va accedir a concedir el seu desig a canvi que no mirés a Eurídice en el camí de tornada a la llum. Però a mesura que s’acostava el final del seu viatge, Orfeu no va poder evitar mirar cap endarrere per a comprovar que la seva estimada seguia encara al costat d’ell. En mirar-la , ella va desaparèixer davant el seu ulls i la va perdre per sempre.

    3- Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
    Hauria guanyat més reconeixement popular i fama si hagués utilitzat la seva habilitat per apropar a la gent del seu voltant, en comptes d’allunyar-los amb la seva arrogància.
    La seva obsessió no estava justificada, va ser a causa de la màgia d’un déu. Això no vol dir que no estiguem davant un cas totalment denunciable, de persecució i abús amb connotacions sexuals..
    4- Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.

    El paral·lelisme que trobo en aquestes històries és que aquestes bèsties creuen que poden actuar com vulguin i després anar-se’n sense cap conseqüència. Poden fer-te la trabanqueta, agafar-te dels cabells o fins i tot com en aquest cas, abusar-te sexualment i creure merèixer la impunitat. Entenc que en l’època què van ser escrits aquests mites es tenia a la dona tancada sota les seves exigències… es pensava diferent i segurament estaríem menys protegides que avui en dia.

  5. -Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?
    Va ser Cupido qui va llençar la fletxa de l’amor a Apol.lo i la de desamor a Dafne, això ho va fer perquè Apol.lo el va emprenyar pel seu aspecte.
    -Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?
    Un dels mites esmentat es el Apol.lo i Dafne ; en aquest mite s’explica com Dafne intenta fugir d’Apol.lo despres de que Cupido li llancés una fletxa d’amor, finamnet Dafne li va demanar al seu pare que li transformes en alguna cosa, ja qe no podia viure escapant sempre d’Apol.lo i consequentment el seu pare i va transformar en un llorer.
    Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?
    Personalment no crec que una situacio així es pugui justuficar, ja que sempre shan de respecter les decisions des demes i si per molt que insisteixi Dafne no vol estar amb ell ho a d’acceptar. Aquestes situacions són molt violentes i s’ha comprovat que Dafne va deixar de viure la seva vida per culpa d’Apol.lo o sigui que l’amor que sentia Apol.lo per Dafne no era tan bo com ell creia.
    Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.
    A veure crec que no està encertada pel fet de que la Manada va fer aquesta barbaritat pel simple fet del divertiment i per sentirse superior a la dona i Apol.lo la persegueix per amor encara que el fet continua sense ser lògic i per altre banda Apol.lo no arriba a la barbaritat d’abusar d’ella.

  6. Salve!

    – Després que Apol·lo es rigués de Cupido (Eros), aquest va apuntar a Apol·lo amb la fletxa de l’amor i a Dafne amb la del desamor, pel que Apol·lo comença a perseguir a Dafne, enamorat d’ella, i la nimfa fuig desesperada, fins que demana al seu para que acabi amb el seu patiment de ser sempre perseguida per ser tan bella.

    – Quan Eurídice mor a causa d’una serp verinosa, Orfeu va a buscar-la al Tàrtar, on Hades, també conegut com a Plutó, regna. Ell li promet que la podrà salvar si se’n va sense girar-se cap vegada. Mentre marxava, hi ha un moment en que ell es gira, incomplint el que li havia dit el déu, i Eurídice no torna a la vida. Després d’això, Orfeu no es va tornar a casar.

    -Tot i ser víctima del poder de Cupido, en veure que després d’intentar estar amb ella, Dafne el rebutja, s’hauria de rendir, ja que no es pot obligar a cap persona a fer quelcom que no vulgui. Finalment l’únic que Apol·lo aconsegueix és perdre-la, ja que ella acaba transformada en un llorer.

    -Crec que és un bon punt de comparació en part, ja que tracten el mateix tema, però d’altra banda, en el cas d’Apol·lo s’intenta “justificar” amb que és víctima de Cupido pel que està completament enamorat (excusa que no considero vàlida) i finalment no acaba abusant d’ella, tot i que provoca la metamorfosis; en canvi el cas real no té res a veure en aquest aspecte, ja que sí que abusen d’ella.

  7. Sabeu qui va ferir Apol·lo i Dafne amb les fletxes de l’amor, i per quina raó?

    -Cupido, ja que Apol·lo se’n reia de l’aspecte de cupido, perquè semblava un nen petit, i a Dafne la va ferir amb la fletxa contrària.

    Garcilaso és un dels autors espanyols més destacats del Segle d’Or de la literatura. L’article de Carme Riera esmenta la seva obra Ègloga III, on apareix més d’un mite de caràcter amorós. Sabríeu explicar-ne un amb les vostres paraules?

    -El mite d’adonis i afrodita.
    La mare d’adonis, mirra, va demanar als déus que l’ajudesin ja que el seu pare l’intentava matar a causa de que afrodita s’havia venjat del seu pare, fent que la mirra s’enamorés d’ell. Llavors, els déus la converteixen en arbre i, de la seva escorça neix l’adonis. Afrodita ho cuida però li deixa per un temps a la deésa Perséfone. Perséfone, es fixa en la bellesa del noi i es nega a tornar-s’ho a Afrodita. Llavors, els déus Zues y Orfeo decideixen que un terç d’any l’Adonis es quedarà amb l’Afrodita, un altre terç amb la Perséfone i l’últim terç ell decideix amb qui quedar-se. Ell decideix quedar-se amb l’Afrodita. Quan es fá gran, es torna un noi molt atractiu i es pasa la major part del dia caçant al bosc. Un dia, Afrodita preveu la mort d’Adonis mentres caça i li diu que vagi amb molt de compte. Mentre caça, li ve un porc senglar i li mossega a l’engonal. Afrodita sent que li ha passat algo a l’Adonis I va correns al bosc. Quan arriba, es clava una espina al peu, i la sang d’aquest va convertit les roses blanques en vermelles. Quan va veure a l’adonis mort a terra, es va agenollar i va lamentar la seva mort.
    A les plantes del funeral, li va possar de nom “jardí d’adonis”

    Què n’opineu, de l’actitud d’Apol·lo? Creieu que la seva obsessió per Dafne està justificada?

    -Jo crec que hauria de respectar que ella no l’estima, ja que es injust haver d’estar amb una persona que tu no estimas només perquè ell/ella si t’estima a tu.

    Us sembla que la comparació que fa Carme Riera d’aquests mites clàssics amb la Manada són encertats? M’agradaria saber la vostra opinió sobre la sentència judicial que van rebre els acusats, notícia que trobareu en un dels enllaços.

    Sí. Ja que es veritat que al mite i a la manada, la noia es acosada per nois que ella no estima.

Respon a Paula Fernández Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *