Arxiu de la categoria: Centres educatius

Bon Nadal del 2009! I que sigui rellevant…

Publicat el per
1

nadal-2009-bEl desig d’unes alegres i serenes festes del Nadal per a cadascú i cada família.

I que el 2010 sigui un any on es compleixin els bons desitjos que tots tenim al cor.

Enguany he pres aquesta imatge, senzilla –aquest any no hi ha res d’art “d’altíssim nivell artístic”–, però que m’ha impressionat. És el Naixement de Jesús, el Fill de Déu, en un llogarret de la vall del Rift (frontera Kènia / Uganda). A l’ombra d’un tamarinde, se’ns anuncia – amb altres personatges coneguts – que un Nen  és la nostra Pau. Uaaallaaaaa!!!!
Sant Josep és de la tribu karimoion i la Mare de Déu és una pokot: es tracta de dos pobles tradicionalment enemics i enfrontats. Ens n’adonem què vol dir??

Per als creients cristians, el Nadal és un esdeveniment clau, únic, misteriós, sublim! Per a tots, el record que – en aquest món – estem per quelcom més que per a enfrontar-nos o dominar d’altres [ Més informació: karimoion, pokot, tamarinde, font de la il·lustració ]. Bones festes!!

NB.- Per cert, del 2009, podem recordar aquí: possible Comenius; Darwin?; Salvem la Filo?; Dia d’Europa; Cracòvia!!; “Àgora”; la recent Jornada de Filo per a 2n de Batxillerat; i llibres, pel·lícules, tertúlies, etc. Gràcies a totes i a tots!!

“Si la filosofia no s’ocupés de la llibertat humana, no valdria la pena”

Publicat el per
1

091211-gEstudiants preuniversitaris de tres Instituts de l’Alt Empordà es reuneixen en una Jornada de Filosofia al Teatre Municipal de Roses

L’11 de desembre s’ha celebrat al Teatre Municipal de Roses (TMR) la I Jornada de Filosofia, dirigida a alumnes de 2n de Batxillerat, amb el tema “Filosofia i llibertat”. Més de 80 estudiants dels Instituts de Castelló d’Empúries, i dels dos Instituts de Roses, l’IES Cap Norfeu i l’IES Illa de Rodes hi han participat. L’activitat l’hem organitzada amb els professors de filosofia Albert Piñero i Daniel Gili, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Roses. La cloenda de l’acte ha estat a càrrec de Magda Casamitjana, l’alcaldessa.
El Prof. Joan Manuel del Pozo, de la Universitat de Girona, va impartir la conferència central. La projecció de “Luter” (2003), del britànic Eric Till, ha permès centrar algunes temàtiques: la llibertat de consciència, la gestió del poder polític, els nous paràmetres antropològics de la modernitat, etc.
Aquesta Jornada s’emmarca en les celebracions del Dia Mundial de la Filosofia (UNESCO).

091211-bAlguns dels alumnes, com la Carolina Mayoral, la Marina Gratacós o la Mari Carmen Hagen, de l’IES Cap Norfeu, o en David Martín i en Wijam Ruiz, de l’IES Castelló d’Empúries, han exposat interessants comunicacions. La conferència del ponent ha assolit un nivell acadèmic notable, sense allunyar-se dels interessos de l’alumnat i de l’actualitat de la reflexió políticosocial: han estat esmentats Anaximandre, els sofistes i Sòcrates, Plató, i autors moderns com Hume, John Stuart Mill, Berlin, Mounier o Fromm. Entre les principals referències cal destacar una contraposició que ja prové del clàssics entre les nocions de necessitat i de llibertat. “Si la filosofia no s’ocupés de la llibertat humana, no valdria la pena”, ha afirmat el conferenciant.
S’ha fet una valoració de l’aportació de John Stuart Mill, un dels autors que entren a l’actual examen de Selectivitat, el qual amplia la noció de llibertat de l’empirisme clàssic. La llibertat – segons Mill – seria “perseguir el nostre propi bé, a la nostra manera”.
Després de valorar la importància de la “diferència”, en relació al projectes vitals i personals de cadascú, ha assenyalat la peculiaritat del pensament humà, que no és un simple “càlcul mecànic”, com el que faria una màquina. La nostra llibertat prové, en bona part, del fet de “creure que podem ser lliures”, és a dir, del sentit que tenim del bé i del mal. Poc abans d’aviar-se cap a la conclusió, i havent citat a Steiner entre d’altres, ha assenyalat la importància que té el diàleg per al “pensament creuat”: existeix una estreta relació entre el grau de llibertat i el de coneixement. Al final, s’ha llençat una inquietant pregunta: “se’ls educa per a la llibertat?”.
Els alumnes havien rebut prèviament uns dossiers impresos sobre la pel·lícula i sobre la temàtica de la Jornada (que podeu veure des d’aquí).

091211-eS’ha projectat també un audiovisual que recollia més d’un centenar de fotografies, amb reflexions o preguntes de caràcter filosòfic, guardonades a la recent Mostra “Fotofilosofia 2009”. Aquest concurs, d’àmbit català, ha comptat amb la participació de una cinquantena d’Instituts d’arreu de país.

Entre els objectius pedagògics de la Trobada cal assenyalar l’intercanvi d’idees i el debat entre estudiants, el contacte amb temàtiques de nivell universitari fora de les aules habituals, l’estudi crític d’esdeveniments ideològics i històrics i l’afavoriment de l’expressió oral en àmbits públics. Podem millorar coses…, moltes ja ens les hem dit, però hem començat!!!

Hi ha albums fotogràfics aquí, i aquí també.

Si teniu suggeriments o valoracions per fer-ho millor, escriviu-me’ls, please. Referències a la premsa i mitjans: Diari de Girona (8/12/09), SE-Alt Empordà, 9Diari, Hora Nova, RosesDigital, Ajuntament de Roses, L’Empordà(7/12/09), Diari de Girona (15/12/09), L’Empordà (15/12/09), etc.

Final de trimestre: Filosofia, ara!

Publicat el per
Respon

Estem a punt d’acabar el primer trimestre del curs acadèmic 2009-2010: ja hi ha notes, s’han fet exàmens,… i totes les noies i tots els nois de Secundària de Catalunya coneixen una mica millor com son els seus docents, de què van les matèries que els semblaven noves… I també pensen: aprovaré?, “m’aprovaran?”, he d’estudiar més…?
d-11bA l’IES Illa de Rodes també n’hem fet de coses. Voleu veure els exàmens trimestrals de diferents assignatures de l’àrea de Filosofia?: mireu, mireu!:

Tot això, i molt més, també ho podeu trobar al Campus virtual (d’accés obert, en general), que és aquí.

d-11cA més a més, si no sorgeixen contratemps, el proper divendres, dia 11 de desembre, celebrarem tot el matí – i finalment! – la Jornada Mundial de la Filosofia a Roses. Només serà possible per la col·laboració entre tres Instituts de Secundària de l’Alt Empordà i el recolzament de l’Ajuntament: aquí teniu un enllaç, on s’explica que el TMR acollirà aquesta Jornada acadèmica, que comptarà amb la participació del professor de la Universitat de Girona Joan Manuel del Pozo, que dirigirà un seminari sobre “Filosofia i llibertat”, i de l’alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana. Els joves participants hauran treballat la temàtica els dies previs. També es recordarà la recent Mostra Fotofilosofia 2009, que es va fer el 18/11 a la Facultat de Filosofia de la UB, a Barcelona. Referència al Diari de Girona.

I després de festes, tornem-hi! De fet, ja abans perquè – encara que els exàmens estiguin fets – a Filosofia, com en totes les matèries – sempre treballem. Sempre agraeixo els suggeriments que em feu arribar. Ja us ho recordaré més endavant, però…, de moment…, el meu desig d’un bon final de trimestre, abans de festes.

Anem fent, però…fem recompte?

Publicat el per
Respon

resum2009

De tant en tant convé fer una mica de recompte de com van les coses: ho fan els botiguers, ho fan els polítics, ho fan els docents… ho fa tothom!!!

Només així es pot millorar.

Per això vull resumir, amb vosaltres, ara – pocs dies abans d’anar-me’n durant algunes setmanetes  a Cracòvia – certes coses que he tingut al cap aquest any. No són totes, ni potser són les més, més, més importants. Però són reals. Són qüestions sinceres:

a) el projecte “Salvem la filosofia, ara!” En teniu una bona explicació al web, i a la carta que es va publicar al DdG (la primera de les que surten) fa poc. A Facebook ja som més de 1.400: mireu, mireu…

b) tothom se n’adona que volem que se’ns governi millor, amb més transparència, proximitat, llibertat i dignitat. El projecte, “Una política millor, és possible!” ha nascut fa poc. També té un grup a Facebook, camí de les 200 persones. Pretén acabar amb la “partitocràcia”, perill per als qui ens estimem la bona gestió dels assumptes públics. Només les llistes obertes i la relació directa entre els electors i els nostres representants concrets ho pot aconseguir. Ara que – alguns partits amb agrupaments mig comprats per ells – ens volen fer empassar una determinada Llei electoral catalana (ben necessària d’altra banda) hem d’actuar. Si volem, és clar, com sempre… Hi ha una carta a La Vanguardia. També és una proposta afirmativa, positiva i – si no us sembla malament – la llençarem a l’aire (amb un Manifest), per SOR-PRE-SA, a l’agost (no ho digueu a ningú, eeeehhh??) [s’admenten idees pel nom, què fer, etc.]

c) finalment, no és pas un secret tampoc que hi ha gent que no estima Europa (alguns no la coneixen, altres pensen que és una manera de llençar diners…). Jo, personalment (tot i que acaben de rebutjar un projecte Comenius al meu IES i, sincerament, no els entenc als qui els distribueixen!!), em sento afeccionat a aquesta realitat supra-estatal, en la qual m’hi sento còmode. A més, m’agrada tot, o quasi. Vaig promoure un petit grup de treball per conèixer-la millor. Es diu, “Som Europa“, i aprofita el lema “Unity in diversity“. Si us sembla… l’any vinent seguirem fent “activitats europees”

Apart d’això, segueixo publicant cartes, comentaris… i donant classes… total: que no parem! Per exemple, el de demà, al Magazine de La Vanguardia. A més, recomano, als docents en particular, que cerquin idees al grup Edu21, una forma positiva de reflexionar sobre educació.

Gràcies a tots pels vostres suggeriments, i fins aviat!!

“La ola”: més que una pel·li !! – No la mireu, jeje…

Publicat el per
Respon

ola-2Som menys lliures del que ens pensem? La democràcia funciona? Sabem prou filosofia política…?

Dennis Gansel ja havia demostrat a Napola (una pel·li molt forta, també) que li interessen els joves i l’atracció que poden exercir en ells les ideologies totalitàries. Aquest és justament el tema de “L’onada”, encara que situat en un context contemporani en comptes de nazi.

La trama gira al voltant de Rainer Wenger, un carismàtic professor d’Institut que anhelava dirigir un projecte educatiu al voltant de l’anarquia; un professor se li ha avançat, i s’ha de conformar amb abordar en la seva classe l’autarquia. Relacionant-lo amb el sorgiment de dictadures, el feixisme i el nazisme, Wenger articula unes sessions molt pràctiques, que presenta els elements que expliquen el seu atractiu: esperit de grup, ideals comuns, ajuda mútua, uniformes i parafernàlia exterior … Un dia els demana que vinguin tots amb texans i camisa blanca, o que dissenyin un logo, o que … Els nois comencen a entusiasmar amb aquest moviment que denominen “L’onada”. Sembla que guanyen en autoestima i esperit d’iniciativa. Però pot ser que aquesta “onada” es transformi en “tsunami”, un brou de cultiu d’actituds violentes, abús de poder i menyspreu de les minories.

ola-1Es pot dir que la trama d’aquest film està més ben plantejada que resolta.  La idea té enganxada i es presta al debat, i adverteix no només dels perills de determinades ideologies, sinó també de la fluixera del nostres adolescents (no pas tots!!, certament) que s’avorreixen sobiranament amb la seva droga, el seva alcohol, el seu sexe i les seves festes, i que necessiten una mica més. És suggerent com el professor protagonista perd el control de l’experiment i oblida les mesures necessàries de prudència que tot docent ha de tenir.

Gansel, el director de la pel·lícula,  imprimeix a la narració un ritme dinàmic, molt “heavy”, tant en les activitats clandestines dels nois, com en aquestes classes que galvanitzar l’alumnat i en els partits de waterpolo.

L’heu vist? Aprofito per recomanar que recolzeu la presència de la Filosofia a l’ensenyament secundari català, anant al bloc aquest (i adherint-vos-hi): el contrari de “la ola”.  Teniu una fitxa de treball aquí s’hi pot accedir com a convidat: és lliure).

En Darwin hauria fet 200 anys: se’n parla però… què se’n sap?

Publicat el per
Respon

darwins 2006wargnierRecordo que fa uns sis mesos, un amic meu de la infància em va recomanar una pel·lícula. La vaig veure a casa i em va impressionar: no és pas una gran pel·lícula, però “impacta”. Es de l’any 2005, dirigida pel Régis Wargnier, i du com a títol “Man to man“: tracta d’un metge jove escocès i una aventurera força atractiva que cerquen – cap el 1870 – els orígens de la humanitat en una zona no explorada de l’Àfrica equatorial. Capturen un parell de pigmeus que són considerats l’enllaç perdut entre els humans i els simis, i són exhibits en un zoo com animals. La defensa que el metge fa dels pigmeus capturats li provoca l’escarni la pèrdua dels seus amics.

No hi té massa a veure, potser, però el 12 de febrer en Darwin hauria fet 200 anyets de vida: és un dels personatges més interessants de l’àrea científica. Per això, recordo la meva estada a la seva casa de Londres fa poc més d’un any (la foto és de l’estiu 2007 a Down House, a Kent, on va viure i on va escriure L’origen de les espècies), i us proposo un article escrit per un benvolgut conegut meu, docent de Filosofia i que, en els darrers anys, ha fet un seriós estudi de Darwin i ara n’està escrivint una biografia que s’intueix interessant.

Per cert, si teniu la sort d’agafar un avió i anar a Londres, visiteu – fins el 19 d’abril – la mostra específica que hi ha al Natural History Museum. Tant de bo hi poguéssim anar, oi?

Girona: propostes d’abast cultural entre les moltes que hi ha…

Publicat el per
Respon

girBon dia. M’han arribat dos correus sobre iniciatives de l’Associació d’Antics de l’escola on vaig estudiar la Secundària a Girona, el Col·legi Bell-lloc. Com que em semblen positives, obertes, interessants, afirmatives i fins i tot útils per a molta gent, les esmento.

D’una banda el Premi Solidaritat, dedicat a la memòria de Xavier Fàbrega, que té enguany com a lema “L’educació: un dret per a tothom”. Hi ha un munt de categories i tothom pot trobar la seva manera de participar-hi. Podeu veure’n aquí el díptic informatiu. Fins el 30 d’abril hi ha temps per a participar-hi en les modalitats de dibuix, redacció i narració literària, o bé fotografia, però val la pena mirar-s’ho abans. En podeu fer fàcilment difusió a través del mateix Facebook (   )

D’altra, les ja famosíssimes Jornades de conferències “Girona a l’abast” que arriben a la 13a edició. Enguany, a l’Auditori Narcís de Carreras de “La Caixa”, a Girona, el tema tractat serà “La Guerra de Successió i la Nova Planta: 300 anys de canvis històrics a Girona”. Entre els ponents Joaquim Albareda, Jaume Pinyol, Joaquim maria Puigvert o Delfín Rodríguez, professors, catedràtics i historiadors molt ben preparats. Les sessions es fan alguns dijous a la tarda, entre el 26 de febrer i el 31 de març. Podeu veure’n el díptic aquí.

A veure si ens hi trobem, en una o altra iniciativa!!! Fins ben aviat.

Un possible projecte Comenius per a l’IES Illa de Rodes

Publicat el per
Respon

napoli1Recentment, alguns professors de l’IES Illa de Rodes hem tingut l’oportunitat de participar a un “Preparatory meeting” per a un possible projecte Comenius. L’activitat s’ha desenvolupat a Nàpols, d’acord amb la invitació formulada per la Prof. Giulia Daniele – a nom del seu Institut – per a la concreció immediata dels objectius.

Aquest projecte Comenius, d’una eventual durada de dos anys (2009-2011), duria com a títol “Bridges over the seas” fent referència al que comuna als Instituts dels països que l’estem preparant, la presència de mars i oceans, des de l’Atlàntic (Portugal) fins al mar Negre (Turquia). La trobada de treball s’ha desenvolupat principalment a San Sebastiano al Vesuvio, al costat de Nàpols, on es troba el Liceo Scientifico Salvatore di Giacomo, des del qual s’han fet ja algunes activitats d’abast europeu. Està situa a la falda del Vesuvi, muntanya ben coneguda per la història que l’envolta i perquè és un volcà dormit, no pas apagat.

napoli03Tot i que els centres educatius del països implicats en aquest projecte concret són – a més de nosaltres, l’IES Illa de Rodes – de Grècia, Romania, França, Bulgària i – com he assenyalat abans – Turquia, Portugal i els amfitrions d’aquest meeting, a Itàlia hi hem treballat presencialment els profs. Estorc, Lesport, Daniele, Liberani, della Fazia, Petillo, Tejeda, Serra i, “on line”, en estret contacte entre tots, la resta dels països compromesos amb la iniciativa.

Els professors hem tingut l’oportunitat d’estar amb els alumnes de 3r i 4t del Liceo italià, de treballar en intenses sessions i també de fer-nos càrrec de la riquesa cultural i patrimonial de l’entorn del golf de Nàpols (Ercolano, Pompei, la mateixa ciutat de Nàpols, etc.). El següent pas del Comenius és la presentació de la “application form” a les Agències nacionals i cercar d’implicar el màxim de docents i alumnes en la realització d’aquest Comenius que tant ens il·lusiona i del que tan profit esperem treure.

Fa pocs dies, la TV local “EmpordàTV”, que es pot consultar per Internet, es va fer ressó del projecte del nostre Institut.

Un parell de llibres senzills que he llegit per Nadal

Publicat el per
Respon

eliotPer casualitat han caigut a les meves mans un parell de llibres: us els recomano, encara que no són ni nous ni – potser – el que us esperàveu de mi.

Un és el famós drama poètic de T.S. Eliot, “Assassinat a la Catedral” (escrit i interpretat per primera vegada el 1935) on s’exposa d’una manera grandiosa l’assassinat de Thomas Becket – el 29 de desembre de l’any 1170 – en un lloc concret de la Catedral de Canterbury.

Recordo que fa un any i pico hi vaig ser, en aquest lloc, i que m’esgarrifava imaginar-me l’escena: els 4 cavallers, creient complir ordres d’Enric II, maten a l’arquebisbe que havia estat el millor amic i el servent més lleial del rei. El problema és que Becket va defendre els interessos de qui està per sobre del rei i de l’amistat, els interessos divins. Impressionant de debó! L’he llegit en castellà, però el trobeu en qualsevol llengua: per exemple, en català.

juniaL’altre és per a la gent jove. L’ha escrit un anglès, Michael E. Giesler, i es diu “Junia“.  És la narració novel·lada (en castellà el teniu a la “Col·leció Astor” que dirigeix un vell amic meu a l’editorial Palabra, de Madrid) de les vicissituds d’una noble i “guapa”teenager en els inicis del cristianisme a la Roma imperial.

Expressa amb una gràcia encisadora com, ben sovint, la fascinació que duia una nova religió anava acompanyada de la lluita social, la divisió familiar i el perill d’una mort vegonyosa per als qui n’eren entusiastes com per a afeccionar-s’hi. Penso que ensenya a ser valent, i això encara cal,… i tant que cal! A més, es llegeix amb gust i pot fer plorar als qui no siguin de pedra o – fins i tot després d’injectar-se 4 episodis seguits de “Física o química” a la TV – no hagin perdut el gust per les narracions .

Com es fa per a redirmir-nos quan l’hem ben espifiada?: una altra “super-peli”!

Publicat el per
4

ccielo02Una pel·lícula sincera, tendra, dura i, a la vegada, educativa. És una narració dramàtica que adapta una novel·la d’en Khaled Hosseini. Bona part dels diàlegs de la pel·lícula són en dari i pastun, dues de les llengües de l’Afganistan. Suposo que ho fan per a què sigui més realista: el doblatge al castellà és boníssim. Els paisatges i ambients no són pas d’estudi: semblen del mateix Afganistan.

Un resum de la trama, que us copio d’Internet: “San Francisco, año 2000. Amir, felizmente casado, recibe ejemplares de su primera novela; tal hecho coincide con una llamada desde Pakistán, lo que despierta recuerdos en parte sepultados, pero nunca olvidados. Corría 1978 y en Kabul, Afganistán, siendo un niño pastún, era amigo de Hassan, a pesar de que éste era de etnia hazara e hijo de Alí, un sirviente de su padre. Ya en esos años había empezado a apuntar su habilidad para imaginar historias, y los dos chicos disfrutaban sobremanera haciendo volar cometas. Pero un hecho traumático va a levantar un muro entre ellos… La invasión soviética de 1979 obligará a Amir y a su padre a intentar la huida del país, lo que tras varias peripecias conduce a Estados Unidos”. Adverteixo, però, que hi ha molt més.ccielo01

Els temes són l’amistat, la justícia, la lleialtat, la redempció. M’ha impressionat com s’expressen les il·lusions pròpies de la infància, un dels períodes en què els humans som més grans, més dignes. Hi ha frases glorioses, d’aquelles que un diu: “jo, me la voldria escriure per a recordar-me’n sempre!!!”.

La pel·lícula parla de les equivocacions o – per ser més clars – dels pecats que comet fins i tot la gent normal, essent o no nens, i també del sentit de culpa i de la possibilitat de reparar les faltes i de redimir-se mitjançant el perdó i el lliurament als altres. Hi ha com una mirar de Déu, que es concreta en l’expressió: “Hi ha un camí per a tornar a ser bo”. Els nens i els altres actors, genials!!

Els film dura 122’, el director n’és en Marc Foster i va ser realitzada l’any 2007. La van haver d’enregistrar a la Xina, en llocs molt adients, i han protegit els nens que hi van participar per a evitar-los la possibilitat de represàlies. ÉS que la situació a l’Afganistan és, realment, dura, dura. Que bé que vivim a Occident, tot i que a vegades no ens ho sembli. Es troba fàcilment en DVD i, si no, demaneu-me-la.