Per casualitat han caigut a les meves mans un parell de llibres: us els recomano, encara que no són ni nous ni – potser – el que us esperàveu de mi.

Un és el famós drama poètic de T.S. Eliot, “Assassinat a la Catedral” (escrit i interpretat per primera vegada el 1935) on s’exposa d’una manera grandiosa l’assassinat de Thomas Becket – el 29 de desembre de l’any 1170 – en un lloc concret de la Catedral de Canterbury.

Recordo que fa un any i pico hi vaig ser, en aquest lloc, i que m’esgarrifava imaginar-me l’escena: els 4 cavallers, creient complir ordres d’Enric II, maten a l’arquebisbe que havia estat el millor amic i el servent més lleial del rei. El problema és que Becket va defendre els interessos de qui està per sobre del rei i de l’amistat, els interessos divins. Impressionant de debó! L’he llegit en castellà, però el trobeu en qualsevol llengua: per exemple, en català.

L’altre és per a la gent jove. L’ha escrit un anglès, Michael E. Giesler, i es diu “Junia“.  És la narració novel·lada (en castellà el teniu a la “Col·leció Astor” que dirigeix un vell amic meu a l’editorial Palabra, de Madrid) de les vicissituds d’una noble i “guapa”teenager en els inicis del cristianisme a la Roma imperial.

Expressa amb una gràcia encisadora com, ben sovint, la fascinació que duia una nova religió anava acompanyada de la lluita social, la divisió familiar i el perill d’una mort vegonyosa per als qui n’eren entusiastes com per a afeccionar-s’hi. Penso que ensenya a ser valent, i això encara cal,… i tant que cal! A més, es llegeix amb gust i pot fer plorar als qui no siguin de pedra o – fins i tot després d’injectar-se 4 episodis seguits de “Física o química” a la TV – no hagin perdut el gust per les narracions .