I per fi, a tres quarts de deu, els alumnes d’ESO hem sortit al pati per fer les observacions de l’eclipsi.
No les teníem totes, des de feia dies s’anunciava que podia estar núvol i, tot i que a primera hora el cel estava gairebé serè, s’ha anat tapant progressivament i molts pensaven que l’observació de l’eclipsi quedaria en no res.
Durant tota la setmana hem estat preparant diferents estris per fer una observació segura del fenomen astronòmic i de seguida hi ha hagut una estesa d’aparells ben diversos pel pati. Des dels més simples: ulleres especials i vidres de soldador per fer observacions directes, a les més elaborades caixes fosques de diferent tipus per poder obtenir imatges indirectes enfocant al sol.
De primer a quart d’ESO, ja fos en petits grups de dos o tres o de forma individual, havíem fabricat variacions del model de caixa fosca o tub d’observació proposat des del seminari de ciències naturals i ara arribava el moment de provar-los.
Ràpidament hem preparat els tubs i caixes, hem enfocat i, ben aviat, s’han sentit els primers comentaris triomfals: un a un tots els aparells anaven mostrant imatges de l’eclipsi.
Fins a dos quarts d’onze hem estat al pati comparant observacions, provant les construccions d’uns i altres i compartint un moment que no es tornarà repetir fins d’aquí a onze anys.
Valia la pena la preparació: per molts de nosaltres ha estat el primer eclipsi de sol que veiem i, d’ara endavant, quan algú ens parli d’aquest fenomen, tots podrem recordar el “nostre”, vist des del pati de l’escola i observat amb els nostres propis invents!
