Ara quan ja ha acabat el projecte i fetes les reflexions generals del que Connectant Móns ha aportat a les escoles, ens posem a fer el buidatge avalatiu. És a dir, per un costat posar xifres a a questa avaluació a partir de la pàgina de manteniment que ens permet contabilitzar totes les variables possibles.
Així doncs tenim:
• la xifra total d’ inscrits: 524 escoles.
• països participants: Espanya, Portugal, Italia, República Dominicana, EEUU, Colombia, Guatemala, Zimbabwe, Malta, Mèxic, Perú i Tanzania.
• les escoles que han treballat per cada franja d’edat i la seva participació en cada fase. Per exemple per la franja d’edat 8-10 anys a la fase 1 han participat 22 escoles i a més ens permet veure també les aportacions de cadascuna.
• els blogs creats i les publicacions fetes en aquests.
• i l’autavaluació d’alumnat i de professors a partir d’uns qüestionaris online.

Per un costat les dades estadístiques ens permeten veure el seguiment que han fet els centres molt exhaustivament. I d’elles deduïm que algunes escoles inscrites quan arriba el moment d’iniciar el projecte es fan enrere per manca de temps la gran majoria. D’altres es salten alguna de les fases o activitats també degut a no poder complir els plaços temporals. Altres centres segueixen les fases però només a nivell d’aula així no envien les activitats ni participen en els forums ni blocs.
De l’altre costat el buidatge dels qüestionaris de l’alumnat i del professorat ens permet veure què cal millorar, reforçar o canviar. Així per exemple ens queda clar que algunes de les propostes de millora són:
• donar més plaç temporal per poder realitzar les activitats,
• que disposen de poques hores a la setmana pel CM
• que necessitarien poden coordinar-se entre el professorat de diversos centres per ananr més enllà de l’activitat telemàtica
• agradaria que participessin més països sobretot del Sud
• incorporar posibilidades de comunicació en temps més real de contestar i parlar en el momento:xat, messenger
D’altra banda es valora com a molt positiu:
• que els alumnes hagin pogut coneixer altres realitats relacionades amb el consum alimentari,
• les metodlogies actives, participatives i col•laboratives utilitzades per realitzar les activitats.
• també destaquen que el projecte ha estat ben elaborat, estructurat, flexible i versàtil de manera que cada centre l’ha pogut desenvolupar segons les seves possibilitats

Treballant en el Practicum he descobert tres projectes que treballen a partir de la col·laboració en xarxa de docents i professionals educatius per compartir experiències, coneixements, innovacions, etc.  En aquestes plataformes ens donen eines, recursos, materials, tant pel nostre propi entorn escolar com per crear conjuntament i compartir. Cadascuna té algunes particularitats específiques de les quals us en faig cinc cèntims per si us poden interessar.  😀

• Espurn@ és un  projecte digital  dedicat a donar suport  als docents en el seu treball per a l’adequació a la diversitat de l’alumnat. És una proposta integral, dinàmica i flexible que intenta donar resposta a una part de les necessitats educatives dels alumnes i dels profesors en el context de l’escola 2.0 i de la societat del coneixement, a través del treball telecol·laboratiu, els entorns virtuals d’aprenentatge, la innovació metodològica i la creació de xarxes docents. Espurn@ és també una porta d’entrada a noves teconologies i eines propies de la societat de coneixement adaptades al context escolar: webquests, caceres del tresor, wikis, fòrums, comunitats virtuals, microblobbloging, etc.

• Espiral és una associació sense ànim de lucre formada per professorat, tècnics, investigadors, estudiants i entitats interessats en la promoció i l’aplicació de les TIC a l’educació. El seu objectiu és apropar les tecnologies a l’escola, com una eina de transformadora dels centres.Organitza jornades, cursos de formació, dóna els premis Edublogs i publica la revista digital Bits, entre d’altres coses.

• Mestresclass: es tracta d’una plataforma oberta on docents que saben explicar molt bé un tema o tenen bones pràctiques per a compartir en la nostra llengua poden fer-ho. Amb el suport de la UOC i el diari ARA, a Catalunya també tenim la nostra pròpia font d’aprenentatge gratuïta i oberta a tothom a la xarxa.Els seus continguts audiovisuals es divideixen en tres apartats:
  • Aula en núvol. Té vídeos autoeditats per professors, amb l’acompanyament de la UOC.
  • Masterclass. Conté els millors moments de xerrades de grans conferenciants.
  • Bones pràctiques. Disposa de clips audiovisuals que presenten iniciatives promogudes per mestres i professors de diferents nivells.

Aquesta vegada he fet una presentació amb el Prezi per exposar més reflexions sobre el treball en xarxa telemàtic de les meves pràctiques:

Durant el procés final del projecte Connectant Mons, mentre fèiem ja l’avaluació de tot el procés, he pogut anar reflexionant sobre el què representen i aporten aquests projectes telemàtics educativament. Potser el nom més adient per aquest tipus d projectes seria projectes telemàtics cooperatius, ja que són fruit d’un treball enxarxa que es realitza amb una metodologia cooperativa. És a dir, són seqüències d’aprenentatge que vinculen a diversos alumnes i docents de diferents centres i que virtualment, i inclús en una petita presencialitat, comparteixen les activitats i el resultat.
Per tant que aporten educativament aquest tipus de projectes?
Jo penso que tenen sis pilars bàsics:
• Els alumnes participants són els protagonistes del projectes, no mers “consumidors”.
• És un treball curricular transversal, implica diverses matèries i competències com a eixos d’ensenyament-aprenentatge.
• El resultat del projecte no és un producte final fruit de treballs aïllats dels grups d’alumnes sinó productes i treballs que han sorgit gràcies a la seva interacció.
• Els diferents grups d’alumnes treballen en un pla d’igualtat, d’inclusió, amb independència de les seves característiques individuals, del seu context escolar, del seu entorn….
• Les finalitats del projecte i els seus objectius es basen el creixement personal de l’alumnat i sovint genera implicacions de millora i transformació amb el seu entorn.
• La difusió i publicació dels resultats és per un ús comú tant dins com fora del projecte.

I també tenen dificultats , es clar:
• Cal un implicació horària, metodològica, tecnològica i emprenedora per part del docent i potser no tothom està disposat a fer-ho.
• I es necessita una mínima infraestructura tecnològica a l’escola per poder treballar-ho bé i gaudir-ne.

En l’enllaç de la foto podeu veure les conclusions finals del CM i una galeria d’imatges de les trobades finals presencials que penso que il·lustren força bé tot l’exposat anteriorment.

Un cop hem arribat al final del projecte és essencial fer-ne una avaluació. I es evident que aquest s’ha de fer tenint en compte que és un projecte educatiu sota l’enfocament d’un aprenentatge en línia.
Per tant com senyalen Kahn y Friedman, * aquest aprenentatge es caracteritza en quatre principis:
• Un aprenentatge que es construeix.
• Un aprenentatge generat per l’ interès involucrant els alumnes en tasques i temes.
• Un aprenentatge que desenvolupi l’autonomia i fomenti la llibertat responsable.
• Un aprenentatge on les interrelacions per aconseguir-lo són vitals.

I a més ha de complir els següents paràmetres:

Partint d’aquí l’avaluació cal realitzar-la en els nivells següents:

1.La reacció-impressió: a través de qüestionaris pels alumnes, grup de discussió dels docents i posades en comú en les trobades finals.
2.L’eficàcia pedagògica de l’aprenentatge: a través de les diferents activitats i tasques plantejades
3.L’eficiència i transferència: aquest nivell és mesurable a més llarg plaç veient si és dona una eficiència al plantejar-se tasques semblants i si s’ha produït una assimilació suficient dels aprenentatges de manera que produeixi una transferència en continguts similars.
4.L’impacte i les conseqüències: veure si allò treballat genera canvis, transformacions…
5.Relació amb la plataforma (vessant tecnològica): reflexió qualitativa i quantitativa de les eines tecnològiques usades i la seva funcionalitat.

*Kahn, P. H. Jr. y Friedman, B. (1993). Control y el poder de la informática educativa. Documento presentado en la Reunión Anual de la American Educational Research Association. (ERIC de Reproducción de Documentos de servicio N º 360 DE 947

Estava buscant informació per les pràctiques i m’he trobat aquesta declaració de la UNESCO feta l’any 1998. M’ha agradat molt i fa pensar que ja fa 15 anys d’aquest text i continua sent plenament vigent…

DECLARACION MUNDIAL SOBRE LA EDUCACION SUPERIOR
EN EL SIGLO XXI: VISION Y ACCION

“Para alcanzar estos objetivos, puede ser necesario reformular los planes de estudio y utilizar métodos nuevos y adecuados que permitan superar el mero dominio cognitivo de las disciplinas; se debería facilitar el acceso a nuevos planteamientos pedagógicos y didácticos y fomentarlos para propiciar la adquisición de conocimientos prácticos, competencias y aptitudes para la comunicación, el análisis creativo y crítico, la reflexión independiente y el trabajo en equipo en contextos multiculturales, en los que la creatividad exige combinar el saber teórico y práctico tradicional o local con la ciencia y la tecnología de vanguardia. Esta reestructuración de los planes de estudio debería tomar en consideración las cuestiones relacionadas con las diferencias entre hombres y mujeres, así como el contexto cultural, histórico y económico, propio de cada país. La enseñanza de las normas relativas a los derechos humanos y la educación sobre las necesidades de las comunidades del mundo entero deberían quedar reflejadas en los planes de estudio de todas las disciplinas, especialmente las que preparan para las actividades empresariales. El personal académico debería desempeñar una función decisiva en la definición de los planes de estudio.”
<a href="“>
Si voleu llegir tot el document complet:

En el seguiment del projecte Conectant Móns he estat analitzant amb l’equip educatiu d’IO els objectius educatius que treballa l’alumnat, enmarcats en el currículum educatiu vigent en el seu enfocament per competències bàsiques. Ja que podem considerar el CM com un projecte educatiu transversal les competències bàsiques que treballa són:

Competències comunicatives:
• Competència comunicativa lingüística i audiovisual
• Competència artística i cultural

Competències metodològiques:
• Tractament de la informació i competència digital
• Competència d’aprendre a aprendre

Competències personals:
• Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competències específiques per conviure i habitar el món:
• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
• Competència social i ciutadana

I totes aquestes competències queden desenvolupades en les diferents activitats proposades d’ensenyament-aprenentatge en els eixos de:

• Aprendre a ser i actuar de manera autònoma
• Aprendre a pensar i comunicar
• Aprendre a descobrir i tenir iniciativa
• Aprendre a conviure i habitar el món

I com que el marc educatiu d’IO es basa al mateix temps en el desenvolupament educatiu d’una Ciutadania Global també hi afegiríem un cinquè eix:

• Aprendre a transformar

A partir d’aquest constructe teòric, el més interessant ha estat veure com es desenvolupa tot això en el projecte en si. Així per exemple,

• La franja d’edat 6-8 crea un receptari entre les diverses escoles d’àpats justos i responsables     receptari
• El de 8-10 investiguen diversos aliments i elaboren hàbits de consum responsable
• La de la franja d’edat 10-12 ha dissenyat manifestos per l’alimentació d’ara i del futur que el poden publicar al blog

• La franja d’edat 12-14 realitzen un vídeo sobre la justícia alimentària.

• I la franja d’edat 14-17 creen un contra anunci sobre un producte alimentari.

Si voleu veure més treballs…

He trobat aquesta pàgina del tauler Learnist i la trobo força útil i interessant. A més està en castellà. Per si us pot ser útil per les vostres tasques.

En les meves pràctiques estic veient com  la figura del psicopedagog extern a un centre educatiu que treballa per a una entitat, col·laborant en activitats educatives però des de  fora del context escolar  ha de fer també la funció del que podem anomenar: Dinamitzador telemàtic.

Seria aquella figura que coneix molt be les particularitats del projecte que s’està duent a terme, el que assessora, aconsella i engresca les escoles, els seus alumnes i professors sempre des d’un punt de vista positiu. És la que es preocupa dels problemes que pugui tenir un centre que no segueix i desapareix del projecte. És la persona que provoca situacions educatives (adreçades únicament al centre concret o bé a un grup d’escoles) en els alumnes.

M’agrada molt la definició que se’n fa al document Projectes educatius en xarxa,col·lecció TAC4. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament (2011):

“La naturalesa d’aquest recurs, com a activitat educativa social, fa convenient tenir en compte la dinamització del projecte. És una activitat que pot estar relacionada amb la coordinació, però no és imprescindible. Aquest activitat és la que ha de permetre estimular els participants i fer que el projecte s’adapti a les diferents circumstàncies de l’edició, buscar en tot moment les estratègies idònies per afavorir la participació i que el professorat i l’alumnat se senti acompanyat. Saber què, com i quan s’ha d’exigir i quan s’ha de ser flexible.

L’animació dels projectes és una estratègia que dóna molt de joc. Es pot materialitzar en un personatge o objecte virtual. D’aquesta manera el projecte se situa en una dimensió que pot traspassar diferents dimensions de realitat i fantasia, d’espai i de temps. Es converteix en un element que estimula la participació, afavoreix la curiositat i el desig de conèixer i fidelitza la participació.”(pg.34)

És a dir:

• Organitza situacions d’aprenentatge
• Gestiona la progressió dels aprenentatges
• Treballa en equip
• Resol dubtes
• Interacciona en el coneixement de les activitats per part dels mestres implicats: què han de fer, quan i on.
• Facilita als docents i als alumnes el coneixement i seguiment global de les activitats.
• Afavoreix la interacció entre docents i escoles.
• Gestiona i realitza activitats de difusió del projecte
• Avalua el projecte

Us deixo l’enllaç d’aquest document perquè em sembla molt interessant per les nostres tasques.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/TAC/TAC_4.pdf

Les següents trobades amb l’equip educatiu d’IO han servit per entendre i descobrir més aspectes de com dur a terme un recurs pedagògic d’aquest tipus. L’èxit de la tasca psicopedagògica depèn molt d’una adequada planificació i estructuració prèvia, ja que, els projectes telemàtics col·laboratius, constitueixen un element amb entitat pròpia que cal conèixer a fons i que necessiten que aquesta planificació sigui molt acurada per tal de ser aplicats amb eficàcia als centres educatius.

A més les activitats per cada franja d’edat també tenen una planificació i temporització pròpia, per exemple el projecte de 6 a 8 anys, titulat les llavors màgiques, s’estructura de la següent manera:

• 4 fases, cada fase amb una durada diferent ( una, dues o tres setmanes) en funció de les activitats a realitzar.
  • Cada fase inclou:
    • Una animació
    • Activitats per l’aula
    • Activitats en línia
    • Pistes metodològiques
    • Activitats d’ampliació

Per aquest motiu és una gran tasca de treball psicopedagògic el disseny de la temporalització en diverses fases d‘ implementació. De manera que, tant els  objectius plantejats, com els continguts i la seva metodologia a aplicar han d’articular-se a partir d’aquesta temporalització dissenyada.

En el cas concret del projecte Connectant Mons podeu veure la planificació de la temporització general en aquest esquema que he realitzat: