En aquesta entrada final de resum-síntesi-avaluació de les meves pràctiques voldria expressar sobretot la positivitat d’haver-les dut a terme amb tot l’esforç, dificultats i experiències apreses que això inclou.

El repte de treballar en un camp totalment desconegut per mi com és l’àmbit educatiu d’una ONG i a més amb la missió de creació de materials educatius m’ha engrescat des de l’inici. Ara bé això també ha comportat dificultats, desconeixement, fer i desfer, sentiment de solitud…. però tots aquests handicaps penso que els haig d’incloure en la motxilla de l’aprenentatge de psicopedagogia ja que ara formen part del bagatge d’experiències que m’ajudaran en el futur si puc dedicar-me a treballar en el món de la psicopedagogia.

Un cop expressat l’àmbit més emocional que han representat les pràctiques també m’agradaria fer balanç autoavaluatiu, una mica com si fos una rúbrica d’autoavaluació, de tot el procés.

1.-Respecte el disseny del Plà de treball:

Les diferents fases amb els seus objectius, continguts…m’han servit molt de guia però el calendari previst ha calgut anar-los retocant en funció de les dificultats trobades i sobretot del volum de feina que ha representat la fase 3 de creació pròpiament del material.

I també m’ha mancat temps per poder posar en pràctica el material de la manera que em semblava més adient per fer-ne una avaluació real. Tot i que he buscat la manera de poder-ho fer més sintèticament i el resultat ha estat molt gratificant.

2.-Respecte el contingut:

El nivell de dificultat ha estat més elevat del què esperava ja que l’enfocament educatiu d’Intermón (Educació ) parteix i treballa amb uns objectius i metodologies força diferents a les que jo coneixia pel món educatiu escolar. Això ha comportat un reformulament constant de les activitats. Evidentment aquest malgrat ha estat el pas amb més entrebancs alhora és el que més aprenentatges i experiències noves m’ha donat. És a dir, el més enriquidor com a assessorament psicopedagògic del pràcticum.

3.-Respecte la participació i gestió:

En totes les pràctiques m’he sentit plenament recolzada per l’equip educatiu d’IO, ajudant-me en totes les dificultats trobades. Quan a l’inici d’aquesta entrada parlo de solitud em refereixo a què és un pràcticum enfocat a un àmbit molt diferent als que generalment els companys tant dels pràcticums com de l’entorn escolar on treballo realitzen. De manera que a vegades m’hauria agradat poder comentar petites coses de les meves pràctiques o veure en els blocs algú que realitzés un procés semblant i això no ho he trobat.

4.-Conclusió:

Malgrat que he treballat molt per realitzar les pràctiques amb un rendiment que jo volia que fos molt alt sóc conscient que encara em queda un llarg camí d’aprenentatges a recórrer. Però que la noves perspectives que m’ha ensenyat han estat molt gratificants i portadores de ganes de seguir caminant pel món.

A continuació us exposo el material de síntesi que comentava en l’entrada anterior que m’ha de servir d’avaluació en un context d’aula de cicle inicial de primària real. Aquesta setmana és la “proba de foc”…

ACTIVITAT DE SÍNTESI

1.-Explicació del conte resumit “Les llavors màgiques”

Maria és una nena de Bogotà, Nicanor un nen d’un poble andalus. Ambdos es troven unes llavors màgiques, que al sembrar-les les porten a un  jardí encantat, on Tallogán (una planta nova que encara no saben quin fruit donarà), els convida a que l’ ajudin a buscar un fruit bo per totes les persones i pel planeta. Així, Maria, Nicanor i Tallogán van investigant sobre aliments, menús i  els seus propis hàbits, i se n’adonen que potser hi ha una relació entre el que consumim i la justícia alimentaria.

2.-Reflexionem conjuntament sobre: Que mengen els personatges, quantes vegades mengen al dia, els menjars preferits… i parlem de com ens alimentem nosaltres: mengem tot el que volem, horaris, menjars preferits, on comprem el menjar, etc. Intentant conscienciar els alumnes vers on comprem el menjar, valorant els aspectes positius i negatius, comuns i diferents dels seus hàbits de consum, y la relació amb el consumo responsable, etc. Per fer-ho podem preguntar-nos:

• Mengem bé?
• Menjar molt significa estar ben alimentat?
• Que necessitem menjar per viure be?
• Tot el que mengem es imprescindible o bo per la nostra salut?

3.-Elaborar la nostra recepta preferida .La dibuixem i dibuixem també tots els ingredients que necessitem per elaborar-la. A partir d’aquí a la fitxa de cada ingredient investigarem d’on prové, com s’elabora, on el comprem… Per exemple   els  ingredients per fer-la haurien de tenir en compte:

• Que siguin ecològics, cultivats sense pesticides.
• Procedent de llocs propers.
• Comprats en botigues de proximitat o petits productors
• De temporada
• Amb el mínim d’embolcalls
• Que s’aprofiti al màxim

4.-Podem construir entre tots un pòster de la nostra recepta final enganxant els dibuixos del plat acabat, els dels ingredients especificant perquè és just i responsable, i les instruccions per preparar-la.

5.-Podem proposar als alumnes com fer que la nostra recepta la conegui molta gent. Els podem ajudar amb suggeriments del tipus:

• L’expliquem a tota l’escola
• Proposem al menjador escolar que ens la deixin preparar perquè tothom la tasti
• La repartim a les famílies de l’escola
• La preparem a classe i la compartim amb d’altres aules

Tal com vaig planificar en el la fase 3 del meu pla de treball estic organitzant a la meva escola que es pugui provar alguna de les activitats del material que hem creat en una classe de primer cicle de primària. M’ esta resultant difícil, aquestes dates de fi de trimestre es fa complicat enquibir una activitat extra en qualsevol aula, per tant potser haurà de ser  només en tres sessions.Em sembla, però,  molt interessant fer-ho encara que sigui de forma reduïda ja que és una practica contextualitzada real per l’àmbit per on ha estat dissenyada.

Així doncs he pensat en fer unes activitats síntesi que englobin els objectius i continguts més importants que es plantegen en el material però reduït en dues o tres sessions. Unes per exposar i realitzar les activitats i l’altre per avaluar-la conjuntament amb els alumnes. Així mateix posteriorment faré una avaluació amb la mestra.

Crec que així serà possible valorar força acuradament l’eficàcia del material a l’aula i rebre tant per part dels alumnes com del docent certs indicadors que m’ajudin a fer-ne una avaluació qualitativa  i de satisfacció.

En la fase 4 per mantenir els objectius proposats faig un canvi important, en comptes de que re elaborin la recepta triada amb criteris de consum responsable que busquin una recepta del plat que han investigat i recordant tot el treballat fins ara que ofereixin recomanacions concretes per assegurar que els ingredients s’usin o que la seva forma de consum sigui respectuosa amb el medi ambient i justa amb les persones.aquesta tasca es podrà fer per grups de manera que generem diverses receptes. I posteriorment inspirar amb una pluja d’idees accions per donar a conèixer aquest receptari just.

I la darrera fase , la 5, la mantinc igual ja que el seu principal contingut era assumir el compromís de intentar alimentar-nos amb els criteris que hem treballat sobre consum responsable i divulgar-ne aquestes idees a través del nostre receptari.

Amb tots aquests canvis, que evidentment he exposat en aquesta entrada de manera molt sintètica ja que a nivell del material són més extenses i impliquen alhora la creació d’alguns exemples d’activitats que aquí no detallo, donaré amb un marge de pocs dies ja acabada la fase 3 del Pla de treball que era la elaboració del material i em centraré a la 4 consistent en l’avaluació del projecte.