En aquesta entrada final de resum-síntesi-avaluació de les meves pràctiques voldria expressar sobretot la positivitat d’haver-les dut a terme amb tot l’esforç, dificultats i experiències apreses que això inclou.
El repte de treballar en un camp totalment desconegut per mi com és l’àmbit educatiu d’una ONG i a més amb la missió de creació de materials educatius m’ha engrescat des de l’inici. Ara bé això també ha comportat dificultats, desconeixement, fer i desfer, sentiment de solitud…. però tots aquests handicaps penso que els haig d’incloure en la motxilla de l’aprenentatge de psicopedagogia ja que ara formen part del bagatge d’experiències que m’ajudaran en el futur si puc dedicar-me a treballar en el món de la psicopedagogia.
Un cop expressat l’àmbit més emocional que han representat les pràctiques també m’agradaria fer balanç autoavaluatiu, una mica com si fos una rúbrica d’autoavaluació, de tot el procés.
1.-Respecte el disseny del Plà de treball:
Les diferents fases amb els seus objectius, continguts…m’han servit molt de guia però el calendari previst ha calgut anar-los retocant en funció de les dificultats trobades i sobretot del volum de feina que ha representat la fase 3 de creació pròpiament del material.
I també m’ha mancat temps per poder posar en pràctica el material de la manera que em semblava més adient per fer-ne una avaluació real. Tot i que he buscat la manera de poder-ho fer més sintèticament i el resultat ha estat molt gratificant.
2.-Respecte el contingut:
El nivell de dificultat ha estat més elevat del què esperava ja que l’enfocament educatiu d’Intermón (Educació ) parteix i treballa amb uns objectius i metodologies força diferents a les que jo coneixia pel món educatiu escolar. Això ha comportat un reformulament constant de les activitats. Evidentment aquest malgrat ha estat el pas amb més entrebancs alhora és el que més aprenentatges i experiències noves m’ha donat. És a dir, el més enriquidor com a assessorament psicopedagògic del pràcticum.
3.-Respecte la participació i gestió:
En totes les pràctiques m’he sentit plenament recolzada per l’equip educatiu d’IO, ajudant-me en totes les dificultats trobades. Quan a l’inici d’aquesta entrada parlo de solitud em refereixo a què és un pràcticum enfocat a un àmbit molt diferent als que generalment els companys tant dels pràcticums com de l’entorn escolar on treballo realitzen. De manera que a vegades m’hauria agradat poder comentar petites coses de les meves pràctiques o veure en els blocs algú que realitzés un procés semblant i això no ho he trobat.
4.-Conclusió:
Malgrat que he treballat molt per realitzar les pràctiques amb un rendiment que jo volia que fos molt alt sóc conscient que encara em queda un llarg camí d’aprenentatges a recórrer. Però que la noves perspectives que m’ha ensenyat han estat molt gratificants i portadores de ganes de seguir caminant pel món.