Durant el procés final del projecte Connectant Mons, mentre fèiem ja l’avaluació de tot el procés, he pogut anar reflexionant sobre el què representen i aporten aquests projectes telemàtics educativament. Potser el nom més adient per aquest tipus d projectes seria projectes telemàtics cooperatius, ja que són fruit d’un treball enxarxa que es realitza amb una metodologia cooperativa. És a dir, són seqüències d’aprenentatge que vinculen a diversos alumnes i docents de diferents centres i que virtualment, i inclús en una petita presencialitat, comparteixen les activitats i el resultat.
Per tant que aporten educativament aquest tipus de projectes?
Jo penso que tenen sis pilars bàsics:
• Els alumnes participants són els protagonistes del projectes, no mers “consumidors”.
• És un treball curricular transversal, implica diverses matèries i competències com a eixos d’ensenyament-aprenentatge.
• El resultat del projecte no és un producte final fruit de treballs aïllats dels grups d’alumnes sinó productes i treballs que han sorgit gràcies a la seva interacció.
• Els diferents grups d’alumnes treballen en un pla d’igualtat, d’inclusió, amb independència de les seves característiques individuals, del seu context escolar, del seu entorn….
• Les finalitats del projecte i els seus objectius es basen el creixement personal de l’alumnat i sovint genera implicacions de millora i transformació amb el seu entorn.
• La difusió i publicació dels resultats és per un ús comú tant dins com fora del projecte.
I també tenen dificultats , es clar:
• Cal un implicació horària, metodològica, tecnològica i emprenedora per part del docent i potser no tothom està disposat a fer-ho.
• I es necessita una mínima infraestructura tecnològica a l’escola per poder treballar-ho bé i gaudir-ne.
En l’enllaç de la foto podeu veure les conclusions finals del CM i una galeria d’imatges de les trobades finals presencials que penso que il·lustren força bé tot l’exposat anteriorment.
