PD Paraigües pintat conjuntament amb la Gina de 6 anys.
Us presento un llibre, que em va indicar la meva amiga Bet, per treballar el compartir amb els infants més petits; el desig de posseir coses individualment i alhora la felicitat de compartir-les.
Els infants de P-3 de l’escola, alguns plorant encara perquè no han anat a la llar d’infants i troben a faltar la mare, han pogut gaudir del conte de La lluna en un calaix. Un conte realment especial perquè no està escrit sobre paper, ni tampoc està narrat de memòria pel narrador de contes. Està pintat sobre la roba d’un paraigües! És clar, també cal un ambient màgic que tan agrada als infants, el polsim màgic sobre el cap i el cos que els prepara per entrar dins el conte i una muntanya enorme d’il.lusió per part del narrador de contes que se sent dins la història. El paraigües sobre una taula, els llums apagats, encara que deixant passar una mica de llum, i una lot per il.luminar la làmina del paraigües que toca a cada moment com si d’un full de paper es tractés. Hem agafat la lluna cantant una cançó, l’hem agafat! i l’hem tornat a enlairar cel amunt.
Aprofitem la màgia i els missatges dels contes, especialment amb els infants més petits. Ells aprenen i agraeixen les explicacions de la nostra visió dels contes i nosaltres, els adults, recordem i sentim a través d’ells que la il.lusió a les nostres vides és important.
els nens de P3 poc a poc han anat deixant de plorar i han anat sentint com l’escola els acull, els hi dona un lloc a cadascun!!! Moltes gràcies Tere i Fina per tots els polsims màgics d’aquests dies i els que hi continuarà havent-hi, segur!!! Gràcies i molt bon curs.
Bet i Genís, pares del Jaume.
Hola Bet i moltes gràcies per les, sempre, paraules amables. Com que aquest és un bloc emocional em puc permetre d’emocionar-me. I ara ho faré.
Veuràs, resulta que he estat una sola setmana amb aquest xicarrons tan especials i ara em costa no pensar de passar-m’hi cada dia una estoneta a veure’ls. Crec que són ells qui m’omplen un espai del meu cor. Amb ells vaig plorar quan ploraven, amb ells ric quan riuen i desitjo ser-hi quan es facin grans per aplaudir-nos tots plegats. A ells per aprendre a ser grans i als pares i mares i mestres per assaborir el plaer d’educar-los com cal.
Una abraçada de polsim màgic que et continuarà donant aquesta força tan increïble que tens.
Hola Mª Teresa,
Sóc l’Àngels, una mestra d’Infantil del Maresme.
Passejant per internet he trobal el teu bloc fantàstic. Fa dies que me’l miro i m’endinso per tots els “camins” que has anat creant i em passen les hores. Et felicito per aquesta iniciativa i per aquestes idees i activitats que ens exliques. Ho faré extensiu a la resta de companys a veure si aprofitem quelcom.
Em podries dir d’on puc treure el conte de la lluna en un calaix i la construcció del paraigües?
Moltes gràcies
Àngels Blàzquez
hola teresa, em dic mònica i sóc una estudiat de segon de TEI de l’institut de Manlleu, que la setmana pasada ens vas venir a fer una xerrada i va ser fantàstica, vaig quedar maravellada, de la xarrada, de tú, de les activitats que feu a l’escola per treballar les emocions…. de tot. em va agradar moltel conte del paraigues de “la lluna en un calaix” i voldria saber on puc trobar el conte i els dibuixos, ja que m’agradaria fer-ne un. també voldria saber si quan tingui el titol de TEi puc fer alguna altre cosa per especialitzarme en les emocions, no sé si això es fa o no, però m’agradaria treballar les emocions amb els nens anant per les escoles, és possible? bé,gràcies per tot.
Hola Teresa! Soc una mestra d’infantil i no fa massa que m’he endinsat dins el món de l’educació emocional, m’ha encantat el teu bloc i m’agradaria saber on puc trobar el conte de “la LLuna dins un calaix” i els dibuixos per poder dur a terme aquesta experiencia amb els meus infants! Moltes gràcies i enhorabona per el bloc!