EVOLUCIÓ PERSONAL I DE L’ENTORN

Quan parlo sobre la necessitat de parlar amb i de les emocions amb persones del meu entorn, a vegades, em trobo amb mirades d’incomprensió que em fan sentir en terres movedisses on dubto del què pretenc fer. Altres, cada vegada més, em trobo amb persones que agraeixen una mirada profunda o bé que algú l’escolti activament, que algú els toqui o els abraci.

Avui he rebut un vídeo del meu amic Jaume. A vegades ens arriben coses, missatges, informacions, etc. just en el moment que les necessitem i no és casualitat ja ho sabeu.

El vídeo m’encoratja, encara més, a continuar en un dels meus projectes de vida tot i que no sempre tothom entén el què faig, dic o el meu comportament. Fa temps que intento que l’educació emocional sigui una realitat, no només als centres educatius i dins les escoles de pares i mares  sinó  també en la relació amb els meus fills, la meva família i amics/gues, els meus veïns i les persones del meu entorn. Un projecte de vida ambiciós, que fa temps podia semblar una bogeria, i que actualment és gairebé una necessitat.  Cada vegada més les persones necessitem poder parlar de les nostres emocions immersos en un ritme de vida accelerat que no ens deixa temps ni per pensar-nos i escoltar-nos. Pensar què volem i  quin sentit té o volem que tingui la nostra vida i com ho fem o quins canvis volem introduir en les nostres vides.  

 

El meu projecte de vida no es boix. És un projecte, com tants, que pretén canviar i millorar si és possible aquest món tal i com jo l’entenc. No és fàcil enfrontar-nos amb les nostres pròpies emocions, per alguns un món desconegut, però elles ens fan reconèixer de forma distinta i millor. Tenim raó i tenim emocions. Dos conceptes diferents que funcionen conjunta i inseparable. Mentre decideixo , de manera racional, el perquè vull canviar de feina, per exemple, no puc separar-me dels meus sentiments de tristesa pels meus companys que deixaré, o bé, l’ansietat que em produeix la incertesa de la nova feina. Les decisions les prenem tenint en compte les emocions que sentim.

M’agradaria pensar que el meu projecte de vida, la meva filosofia de vida us la puc transmetre a vosaltres. A totes les persones conegudes o no.

Atreveix-te a canviar i canviarà el teu entorn, el nostre entorn. Les nostres relacions seran més profundes. Tingues paciència i confiança perquè és un procés lent però eficaç i meravellós. Una nova energia que dóna sentit a la vida.

Tot un repte meravellós!!

 

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/PZr0lyK-WK8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

M. Teresa Abellan Pérez

Quant a M. Teresa Abellan Pérez

Sóc mare, mestra d'educació especial, psicopedagoga i formadora en educació emocional; per mestres, infants i famílies. Des de fa molt de temps m'entusiasma, investigo i aprenc sobre temes socioemocionals. Crec imprescindible treballar l'educació emocional per a formar persones humanes, íntegres i amb habilitats socials suficients per afrontar els reptes socials i viure una vida plena. La meva altra gran afició: córrer i caminar per la muntanya.
Aquest article ha estat publicat en 2. GENERAL, Evolució personal i de l'entorn. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EVOLUCIÓ PERSONAL I DE L’ENTORN

  1. joan iborra diu:

    Ep! Avui he sabut, (per un canal molt diferent del teu) que ets finalista dels premis bloc de Catalunya! L’enhorabona!!
    Veus com val la pena el que estàs fent!!

    Descobreix els finalistes dels premis Blocs Catalunya

    http://www.3cat24.cat/noticia/404594/ciencia/Descobreix-els-finalistes-dels-premis-Blocs-Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *