Actualment estic treballant amb un grup de nois i noies amb discapacitats; la majoria tenen la Síndrome Down. La meva tasca consisteix en fer un treball socioemocional per ajudar-los a reforçar i formar-los en aspectes personals i a millorar les relacions amb els altres. Aquesta tasca forma part del Projecte Amic, un projecte nacional que consisteix en formar els nois i noies per aprendre a viure una vida independent. Alguns dels nois i noies ja fa temps viuen en una casa de forma autònoma, amb l’ajut i seguiment de monitors i formadors. Com van canviant les coses!
Ahir, vam introduir l’activitat, avui em sento… Tots vam anar dient com ens sentíem i el perquè de l’emoció que sentíem. Quan em va tocar a mi vaig dir que em sentia feliç i contenta de poder tenir el privilegi d’estar amb ells perquè ells m’ensenyen coses. M’ensenyen a veure el món de forma natural i transparent. Allò que tanta falta ens fa a la resta de les persones. Ser transparents i naturals. Ah! els dos Xaviers em va ensenyar a ballar country i rock!!!
Gràcies a tots per ensenyar-me que al món hi ha persones que saben per on cal caminar.
BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing
Gracies a tu, Tere, per comunicar i encomanar la teva alegria i ganes de fer i ser als nostres joves, gràcies també per ser capaç d’emocionar-te amb la seva manera de ser i les seves possibilitats.
Un petò
Dolors
Moltíssimes gràcies Dolors. Les teves paraules m’emocionen també. Potser el món va canviant a poc a poc. Una abraçada especial per a tu.