Fa dos anys, quan vaig acabar la carrera de psicopedagogia vaig haver de fer un projecte final de carrera. El projecte pretenia incorporar l’educació emcoional al cicle infantil i es va titular: La introducció de l’educació emocional a P-4. El projecte es va iniciar aquell any i tenitn en compte l’avaluació el projecte es va continuar el curs següent i actualment s’ha ampliat a tot el cicle infantil.
No puc ajuntar tot el projecte en aquest espai (ho faré quan la meva web estigui activa) però si us puc adjuntar la introducció que justificava el projecte.
El per què d’un projecte socioemocional a les escoles.
La violència a la societat actual és un motiu de preocupació. Sovint surten notícies a la premsa sobre aquesta problemàtica. Les dades estadístiques i les prospectives obliguen a prendre mesures preventives. Una d’aquestes mesures és l’educació emocional. Investigacions dels darrers anys, sobre aquesta temàtica, indiquen que una de les millors estratègies de cara a la prevenció de la violència és a través de la regulació emocional, i en concret la regulació de la ira i la posterior violència. Últimament la paraula bullyng és habitual als mitjans de comunicació com a conseqüència de la realitat social que vivim arreu i també als centres educatius.
El context social actual, el seu ritme, les innovacions, la tecnologia,… tot plegat fa que la concepció educativa vagi evolucionant i per tant canviïn aspectes del procés d’ensenyament-aprenentatge. Les persones s’han de fomar no només per tenir coneixements sinó per a aprendre a moure’s, tenir estratègies per resoldre conflictes, problemes personals i professionals, … Ara parlem de l’educació per a la formació integral de les persones, des de l’aprendre a conèixer, a fer, a ser i a conviure (Informe Delors)
En la pràctica docent ens lamentem de la poca motivació dels alumnes i de l’augment dels comportaments disruptius. Ho atribuïm a la realitat canviant de la societat, a la crisi de valors, a la disgregació del sistema familiar, a la influència dels mitjans de comunicació etc. Després de molts estudis sabem que l’educació emocional, el coneixement emocional que posseïm de nosaltres mateixos i dels que ens envolten és important per conviure junta i aprendre a interrelacionar-nos amb èxit. Parlem dels sentiments, de pensar en els altres, de situar-se en el lloc de l’altre, d’assertivitat,…
Sabem que gran part del fracàs escolar dels alumnes no és atribuïble a una manca de capacitat intel·lectual, sinó a dificultats associades a experiències emocionalment negatives que s’expressen en comportaments problemàtics, conflictes interpersonals, etc. Els estudis indiquen que entre un 10 i un 25% dels escolars són víctimes o participen en actes de maltractament envers els companys; són conductes abusives, intimidadores i humiliants, sovint envers els individus socialment més dèbils. Aquest fenomen es coneix amb el terme anglosaxó de bullying.
Les aportacions científiques actuals destaquen la vinculació entre les emocions i el pensament com a base de tota l’activitat humana. Per tant es fa necessari un replantejament seriós d’aquest tema.
En general, a les escoles se solen prioritzar els aprenentatges científics i tècnics; els continguts acadèmics que faciliten solament una part de la formació de les persones. El criteri de formació l’entenc des de la formació integral. Per aquest motiu i tenint en compte el context social apuntat més amunt, considero bàsic que l’educació emocional formi part dels continguts escolars.
Fomentar una afectivitat positiva i una actitud moral respectuosa i justa entre companys és possible si la convivència es gestiona de forma democràtica, es treballa en grups cooperatius i s’introdueix en el currículum l’educació emocional, l’educació en valors, la gestió dels conflictes.
El projecte d’intervenció pretén fer un treball de prevenció i millora de les qualitats emocionals dels infants.
Supòsits teòrics del projecte
Des dels principis psicopedagògics constructivistes que impregnen el sistema educatiu des de fa un temps, i la perspectiva istèmica més recentment, és imprescindible preveure aquests factors quan es pretén el desenvolupament integral de les persones i quan, d’acord amb les necessitats i demandes socials, es pretén educar ciutadans capaços de ser i de conviure i no únicament d’adquirir sabers conceptuals.
Introduir els conceptes i teories que donen sentir als continguts emocionals no és tasca fàcil. Algunes de raons de la dificultat estan relacionades amb l’organització i la dinàmica dels centres escolars. Altres raons estan relacionades amb la tipologia dels continguts d’ensenyament-aprenentatge entorn dels quals es vertebren les programacions escolars, habitualment conceptuals, organitzats en àrees o matèries escolars.
Algunes raons finals que també dificulten la integració dels continguts emocionals i que es generen més enllà dels límits de l’escola, és el foment social de la competitivitat i la selectivitat excloent partint d’un tipus determinat de coneixements.
La quantitat de problemes de relació i trastorns de conducta que actualemtn hi ha als centres escolars és un tema candent i cada vegada més palpable als centres educatius formals. El Departament i els mateixos professionals intenten posar fil a l’agulla per reflexionar sobre l’arrel del problema i actuar per modificar la situació.Des de fa temps estan sortint programes educatius específics, llibres, s’organitzen cursos formatius per als professionals… destinats a treballar i solucionar els problemes. Els continguts emocionals als centres educatius són una necessitat. Aquest projecte d’intervenció n’és la mostra.
