Carta de la Sònia, mare de la Berta i la Júlia

Hola sóc una mare d’una nena de P-5 de l’Escola Josep Gras.

Aquesta carta va dirigida a aquelles persones que treballen  en aquest projecte psicoemocional, com la Tere Abellán i l’Olga Pagans. 

Es parla molt que els nens d’ara pugen diferents dels d’abans. Es diu que si  els valors s’han perdut, que si els infants els hi falta seguretat, disciplina….Però, tot això canvia  quan veus que els projectes, que un bon dia ens explica la mestra d’Educació Especial  a les  reunions de curs, tenen un evident resultat.

La meva experiència personal evidencia aquest procés tant important a la vida, com és el control de les nostres emocions i buscar solucions a problemes o frustracions que ens trobem sovint.

Un bon dia, la Berta, la meva filla gran, portava dies que es queixava que li feia mal la cama, tot i que la van mirar no li van veure res. Passaven els dies i continuava el dolor, així  que em va trucar la Núria del menjador per dir-me que anava molt coixa i la vaig dur a urgències. Vam anar a l’hospital. La sala era plena d’infants, com de costum. Vam estar tota la tarda suportant les entrades i sortides continues a la consulta després de cada prova. La Berta no parava de plorar.

Quan vam sortir vam anar a recollir la Júlia i vam arribar a casa finalment. Estàvem esgotades, la Berta després de que li immobilitzessin la cama quan es va seure al sofà, es va adonar de la seva dependència per poder caminar  i  l’angoixa fa fer que comencés a plorar altre vegada desesperadament. Jo només pensava en els dies següents, però vam seure a taula per sopar i va parar de plorar. De cop,  va començar a dir:…..  Stop,Stop,Stop!!!!! (Jo i la Júlia estàvem al·lucinades i pensàvem: que li passa???)………..Respiro profundament………Penso en quin problema tinc,  busco la solució……. i demano ajuda si em cal.

Tant la Júlia com jo estàvem flipant i després vaig pensar que fins i tot la Júlia que fa P-3 estava al corrent, l’única sorpresa era jo. Per tant, la Berta  es va relaxar i em va demanar  que la portés i….. bona nit!!!!! Va saber controlar les emocions després d’un dia tant esgotador fins i tot per a  mi, que bona falta em feia aplicar aquest procés que ells ja tenen inculcat de ben petits gràcies a vosaltres. Per això nomes em queda donar les gràcies a la Tere i l’Olga i a tots els mestres de l’escola per creure i treballar en aquest projecte que ens ajuden a créixer com a persones tant a pares com a fills. —
______________________
Sònia Cerdan  

Gràcies Sònia. Escrits com el teu ens ajuden a seguir endavant. Amb la vostra confiança i suport.