Les emocions a través de la plàstica

6 respostes a Les emocions a través de la plàstica

1. judith diu:

   11 setembre 2008 a les 12:13

   Sóc mestra, i des de fa temps a l’escola hem apostat per treballar l’educació emocional, així que m’he interessat pel teu blog perquè tens coses molt VALIOSES!!! Felicitats!!!

   M’agradaria tenir més informació, si és possible, sobre les emocions a través de la plàstica ja que aquesta és una àrea que m’agrada molt i penso que si ho sabem combinar en podem treure molt de suc!

   Moltes gràcies.
2. M. Teresa Abellan Pérez diu:

   11 setembre 2008 a les 16:33

   Hola Judith,
   Si esteu incorporant l’educació emocional dins la teva escola sabràs que no és només una aportació des d’una sola assignatura. És, hauria de ser, una filosofia aplicable en tot moment.
   El treball que has vist al bloc relacionat amb la plàstica el va fer la tutora de P-5, treballant cada dia una emoció.
   La setmana cultural del curs passat tractava sobre el tema de la por, i és clar, el tema plàstic va ser fàcil d’incorporar.
   Com a mestra d’educació especial, responsabilitat que em va ensenyar a treballar les emocions com a teràpia imprescindible alhora de treballar amb els alumnes amb dificultats i/o trastorns, crec que la plàstica és un mitjà idoni per contactar amb un mateix. Allò que no es pot expressar d’altre manera es pot fer amb la plàstica. La pintura i la seva plasticitat, sense fer-se servir de les paraules, actúa de manera autònoma. Actualment tinc un alume amb la Síndrome Down que no es comunica verbalment. L’hauries de veure quan està immers (nunca mejor dicho) entre pintura. Pintant amb les mans, els peus, aplaudint entre pintura, SENT QUE EXISTEIX! O potser és una altra cosa, però és feliç en aquells moments, això és segur.
   Endavant Judith. M’agradria compartir amb tu més treballs plàstics.
3. david diu:

   4 novembre 2008 a les 13:51

   Hola Judith! Trobe interessants les activitats del blog i m’agradaria alguna suggerencia!! El tema de la vergonya dins de l’educació emocional. És bastant difícil tractar-la a l’aula ja que es una barreja de sentiments a partir de la inseguritat i la desconfiança. Com podriem treballar-la?? A veure si entre tots conseguim fer activitats motivadores per als nens (concretament P5).
   Gràcies
4. M. Teresa Abellan Pérez diu:

   5 novembre 2008 a les 08:41

   Hola David,
   Suposo que et refeixes a la timidesa i no pas a la vergonya.
   Penso que cal anar treballant a les sessions l’autoestima i la consciència emocional de tots els infants. Aprendre a ser conscients de les nostres característiques personals és el primer pas per acceptar-nos, estimar-nos i fer-nos una imatge de l’autoconcepte propi. No hi ha perfecció i tots som diferents. El dia a dia, la conversa i el diàleg, el donar l’oportunitat de preguntar i parlar en públic o davant els companys va reafirmant el nostre jo intern, l’equilibri i la seguretat personal. Els mestres, mussols savis, estem al cas i donem oportunitats i espais propis als infants que semblen passar desapercebuts. Al bloc tens activitats d’infantil per treballar l’autoestima. Als centres de recursos trobaràs les maletes d’autoestima. Parla amb els infants de manera individual per crear vincles afectius que els dóna tanta seguretat,…
   David, molta sort en aquesta tasca nostra meravellosa.
5. Sole diu:

   8 desembre 2008 a les 13:11

   Hola Tere,
   m’encanta saber que continues tan activa com sempre. He tingut la sort de ser companya teva en una escola d’educació especial. Recordes?
   Jo tampoc hi sóc allà. Ara treballo, des de fa 4 anys a educació infantil, però aquest curs sóc a un centre de nova creació i volem treballar el tema de les emocions. I mira per on, buscant informació, et trobo.
   Considero que la teva experiència i les aportacions fetes aquí són molt interessants.
   Gràcies pels consells i endavant!!!
   Una forta abraçada virtual
   Sole
6. M. Teresa Abellan Pérez diu:

   8 desembre 2008 a les 18:53

   Et recordo perfectament Sole,
   M’alegra saber de tu.
   En el bloc vaig penjant coses, a mida que tinc temps.
   Si necessites quelcom escriume un missatge.
   Una abraçada.