Quan parlem d’educació emocional, competència social, i/o l’educació per a la ciutadania, molts professionals ens fem una mateixa pregunta: Són una assignatura? Són una matèria com a qualsevol altra assignatura? És una matèria més?
Personalment penso que no hauria d’haver un espai dins l’horari escolar per a fer un aprenentatge socioemocional. La pròpia relació que s’estableix en qualsevol moment dins l’escola és, o pot ser, una oportunitat d’aprenentatge emocional. No cal esperar el dimarts a les 10:30 hores per resoldre el conflicte que tinc amb la meva amiga, amb la mestra, amb mi mateixa, …perquè hi ha molts moments d’interrelació que ens ofereixen aquest aprenentatge emocional.
Però parlem de realitats. La realitat, fins fa poc, n’era una altra. La manca de formació i conscienciació per part dels professionals de treballar les emocions dins les escoles, les rutines incorporades i altres motius, fan que acabem assegurant, si més no, una estona a la setmana on infants i adults tenen l’oportunitat de parlar de sentiments i emocions que senten en moments concrets, d’aprendre a resoldre conflictes i adquirir habilitats socials per aprendre a interrelacionar-se millor amb les persones del seu entorn, de descobrir que els altres existetixen i que pensen igual o diferent a com pensem nosaltres,… Una estona a la setmana on infants i adults fan un parèntesi necessari per a formar-se com a persones íntegres.
Potser, amb el temps, tots plegats investigarem i comprovarem com hi ha quelcom més que una matèria dins l’educació emocional i les relacions amb els altres. Un món per descobrir en molts moments que no sempre estan dins l’escola o dins una assignatura concreta.
Encantada de compartir amb vosaltres.
M. Teresa, em dóna molta força aquest comentari. Veig la necessitat d’aprofitar els conflictes que sorgeixen a l’aula dia a dia com una oportunitat per créixer tots plegats. La pressió per complir l’horari em donava malestar per mirar aquestes oportunitats, i em consolava dient-me que ja ho tractaríem a l’hora de tutoria. En canvi, arribava aquella hora i la intensitat i la força d’aquell conflicte ja s’havia diluït, i moltes vegades es manifestava en ràbia i ressentiment:
-A la porra l’horari, no s’adapta a les necessitats reals dels individus.
-Viva les oportunitats per créixer que ens ofereix la vida dia a dia!!!