4t ESO

Geografia i Història

Avaluació inicial: exercicis

Unitat 1

L’Antic Règim, la Il·lustració i les revolucions a Amèrica i França

La presa de la Bastilla és un succés de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789. Aquest quadre és obra de Jean-Pierre Houël (1735-1813)

 

La Revolució Francesa (resum)

Dossier de reforç (PIM)

El Palau de Versalles (vídeo)

Tasca 1.1: elabora una fitxa per al turisme amb les dades més importants que defineixen aquest palau. Per què aquest palau representa l’Antic Règim?

Com vivia la burgesia?

Tasca 1.2: com era la casa típica de la burgesia? Quin és l’origen del concepte burgesia?

La Il·lustració, resum

Tasca 1.3: què hem heretat de la Il·lustració?

Tasca 1.4: després de veure aquest documental sobre el Rococó, què en penses d’aquest estil artístic? Quina és l’etimologia d’aquest nom? On i quan va sorgir aquest art i quines són les seues característiques principals?

Tasca 1.5: Quin és l’origen de la Diada? Resumeix l’article de Sàpiens.

 

Activitats finals: 5 (quadre comparatiu sobre la premsa). Documentació

 

MULTITASCA 1.6 

Documentació

Distribuïu-vos en grups de 4-5 membres. Cada grup ha de treballar una part del còmic (1a part, 2a part, 3a part) sobre la Guerra de Successió a Lleida. Prepareu una presentació amb el contingut següent:

a) Explicació dels fets històrics il·lustrats i l’època en què tenen lloc.

b) Biografies dels personatges històrics representats

c) Conseqüències més importants que va tenir el conflicte analitzat.

La presentació ha d’incloure una il·lustració de creació pròpia que resumeixi el més significatiu de la part llegida.

Unitat 2

Liberalisme i nacionalisme (1800-1871)

La coronació de Napoleó (Le Sacre de Napoléon) és una pintura a l’oli de Jacques-Louis David del 1805 i que s’exposa al Museu del Louvre de París.

 

Tasca 2.1 Napoleón1, Napoleón 2, Napoleón 3, Napoleón 4Napoleó. Després de veure, almenys, un dels documentals, elabora una fitxa sobre aquest personatge dividida en quatre apartats: imatges, vida, obra i opinió personal com a conclusió referida a la importància d’aquest personatge històric.

Tasca 2.2 Les revolucions del 1848. Entra al mapa tria una de les revolucions i prepara’n una presentació amb imatges.

Tasca 2.3 La unificació d’Itàlia. Escolta aquest programa de ràdio i explica quina relació hi ha entre Itàlia i Catalunya respecte a la unificació italiana?

 

 

Tasca 2.4 La unificació d’Alemanya. Un cop hagis vist aquesta presentació, explica què va fer Otto von Bismarck per aconseguir aquesta unificació.

Tasca 2.5 Goya. Per què és important aquest pintor? Pots cercar la resposta a Un Profesor.

Activitats finals: 6 Analitza una obra d’art dels segles XVIII i XIX (Guió).

 

Unitat 3

La Revolució Industrial i el moviment obrer (1750-1870)

Widnes, England, during the late 19th century. Hardie/Wikimedia

 

Tasca 3.1 Completa la fitxa d’ampliació.

Tasca 3.2 Quin és l’origen del capitalisme? Resumeix l’article.

Tasca 3.3 Què tenen a veure entre si aquests conceptes?: fi de l’Antic Règim, burgesia, Revolució Industrial, capitalisme i proletariat. Pots veure aquest vídeo per trobar la resposta.

Tasca 3.4 Quina relació hi ha entre liberalisme, moviment obrer, industrialització, Renaixença i catalanisme? Pots trobar la resposta en aquest vídeo.

 

Unitat 4

L’època de l’imperialisme (1870-1914)

Imperialism. The World’s Plunderers: Germany, England And Russia Grab What They Can Of Africa And Asia. American cartoon by Thomas Nast, 1885.

 

Tasca 4.1 A partir de la lectura d’aquests apunts, explica quina relació hi ha entre la segona revolució industrial i el colonialisme.

Tasca 4.2 Quines diferències hi ha entre imperialisme i colonialisme? Aquest vídeo t’ajudarà a respondre.

Tasca 4.3 Què tenen a veure els conceptes següents: bisó americà, primeres nacions, colons i exèrcit nord-americans? Aquest vídeo t’ajudarà.

Tasca 4.4 Qui va ser Alexander von Humboldt? Cerca la informació a l’Enciclopèdia. Quina crítica fa del colonialisme? Consulta aquest document.

Tasca 4.5 Resumeix el contingut dels documents següents (notícia, Sàhara, CronologiaCeuta i Melilla). Què tenen en comú?

Tasca 4.6 Completa la fitxa.

Tasca 4.7 Realitza la tasca que trobaràs al final del document relatiu a les colònies actuals.

 

Unitat 5

Catalunya i Espanya (segle XIX)

 

El tres de maig a Madrid (també conegut com El tres de maig de 1808, Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius) és una pintura a l’oli del pintor aragonès Francisco de Goya, realitzada el 1814 i que s’exposa al Museu del Prado de Madrid. La pintura representa la derrota espanyola davant dels exèrcits de Napoleó a l’inici de la guerra del Francès (1808-1813).

 

Tasca 5.1 Quines eren les colònies espanyoles a finals del segle XIX? Presenta-les en un mapa i explica quines es van mantenir i quines no.

Tasca 5.2 Compara la Constitució de Cadis de 1812 amb la Constitució actual (1978) i digues quina et sembla més avançada. Justifica la resposta. Consulta aquesta taula comparativa.

Tasca 5.3 Per què es diu que la guerra del Francès va ser la guerra de la independència d’Espanya? Visiona el vídeo següent per respondre.

Tasca 5.4 Relaciona la torre de la Vallferosa amb les guerres carlines.

Tasca 5.5 Què va passar a Cuba el 1898? Llegeix aquest article. Destaca el que més et cridi l’atenció d’aquesta lectura.

Tasca 5.6 Visiona aquest capítol de La memòria dels Cargols i explica què va passar amb la tupinada de les eleccions del 1891?

Tasca 5.7

a) Localitza al mapa interactiu les colònies industrials ubicades a les comarques de Lleida i elabora’n una fitxa per a cadascuna que inclogui una imatge i les dades principals del lloc.

b) Visiona el vídeo i explica quin era el motiu principal que duia els empresaris a construir colònies industrials.

ESQUEMA-RESUM DE LA UNITAT 5

 

Unitats 6-7

Catalunya i Espanya (1899-1931)/Primera Guerra Mundial (1914-1918) i Revolució Russa (1917)

 

La Semana Trágica de Barcelona en 'Históricos anónimos'

Cap a la mitjanit del 26 de juliol de 1909, un grup de manifestants assalten un edifici dels germans Maristes de Barcelona, treuen mobles i objectes de valor al carrer i calen foc a l’edifici. Va ser el primer centre religiós dels molts que cremarien aquella nit. Així va ser com una jornada de vaga general es va convertir en una revolta.

 

Tasca 7.1 Setmana Tràgica. Entra al web i resumeix el contingut que hi trobaràs. Finalment, dona la teua opinió sobre els fets descrits.

Tasca 7.2 Què són les exposicions internacionals? Visita el web per contestar la pregunta i digues quines es van celebrar a Barcelona.

Tasca 7.3 Quina importància van tenir les comarques del Pirineu lleidatà en el desenvolupament de l’energia hidroelèctrica a Catalunya? Consulta-ho als enllaços següents: Paeria, L’Econòmic, UB.

Tasca 7.4 Què va ser la Mancomunitat de Catalunya i quina importància va tenir? Visita aquest web per respondre.

Tasca 7.5 Per què Barcelona era “el far de tots els moviments anarquistes”? Visiona aquest vídeo i hi trobaràs la resposta.

Tasca 7.6 Què n’opines de la dictadura de Primo de Rivera? Aquest youtuber et posarà al dia sobre el tema.

Tasca 7.7 La Primera Guerra Mundial

Treball individual: descarrega i omple aquesta fitxa. Enllaços: PGM, PPoint, Sàpiens, HMC, mapa, joc.

Treball en petits grups: prepareu una presentació oral dels temes següents (cal triar una opció).

a) Els invents de la PGM

b) Les dones a la PGM

c) Ciència i tecnologia a la PGM

d) L’armament a la PGM

e) Grans batalles de la PGM

Tasca 7.8 La Revolució Russa. A partir d’aquest esquema-resum i de la recerca que vulguis fer al respecte redacta un informe sobre aquesta revolució basat en aquesta plantilla. 

 

Unitats 8-9-10

El món d’entreguerres (1919-1939)/ La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939)/ La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

La ruta turística, Robert Capa a Aitona, segueix les passes del fotoperiodista Friedmann Endre Ernő, conegut amb el pseudònim Robert Capa, que durant el període comprès entre el 7 i el 22 de novembre de 1938 va documentar la darrera ofensiva de l’exèrcit republicà a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, que pretenia arribar a Fraga i facilitar la retirada de les tropes que portaven lluitant a l’Ebre des del 25 de juliol. L’atac va tenir com a escenari diversos emplaçaments del terme municipal d’Aitona i va ser repel·lit de forma contundent per les tropes franquistes.

 

Com explicar la Guerra Civil a la canalla?

Tasca 8.1 Llegeix el text (pàg. 5-14) i fes-ne un resum.

Tasca 8.2 Visiona aquest documental i comenta un dels cartells de la GC d’aquest enllaç. Et pot servir de guia aquest treball.

Tasca 8.3 Estàs a favor del que proposa l’autor d’aquest article? Justifica la resposta.

Article d’opinió publicat a La Mañana.

 

MULTITASCA 8.4 

Elaboració d’un mural col·lectiu sobre els temes:

  • Grup 1: El món d’entreguerres (els anys 20, el crac del 1929, la crisi mundial i les solucions plantejades, el feixisme, el nazisme, el stalinisme)
  • Grup 2: La Guerra Civil a Lleida (persecucions, batalles, bombardejos). Més informació: Plataforma Lleida 1936
  • Grup 3: La Segona Guerra Mundial

Cada grup ha d’elaborar una infografia (en format digital i en paper) sobre el seu àmbit. Posteriorment, prepararà una presentació oral d’aquest. Cada treball ha de constar de tres parts, com a mínim, introducció (relació amb altres temes estudiats), desenvolupament (causes i conseqüències) i una conclusió (relació amb altres fets històrics paral·lels).

Tasca 8.5: Completa la fitxa de la SGM.

 

 

 

Unitats 11-12-13

El franquisme (1939-1975)/ Guerra freda i descolonització/ Democràcia i autonomia

 

El 1963, el dictador Franco va visitar Lleida, Balaguer i Tremp. La imatge mostra la rebuda que li van fer a Lleida. Arxiu J. Porta.

 

Tasca 11.1: elaboració d’un petit treball de recerca (p. 275 del llibre de GiH).

Tasca 11.2: anàlisi d’una pel·lícula de tema històric.

 

Unitats 14-15

El món després de la guerra freda/ Segle XXI

Soldats de la RDA observen la caiguda d’una part del mur de Berlín. Viquipèdia. El 9 de novembre de 1989, el món tancava un cicle històric iniciat amb la PGM. Queia el mur que aixecat per separar les dos Alemanyes sorgides el 1945, la República Democràtica (RDA) sota la influència soviètica, i la República Federal (RFA) amb capital a Bonn, i regida pels EUA. La caiguda del mur de Berlín va suposar la transformació més gran del mapa d’Europa des de la fi dels Imperis centrals el 1918.

Tasca 14.1: visiona un telenotícies i selecciona les notícies de l’àmbit internacional més rellevants, Després comenta la que consideris més important.

Tasca 14.2: redacta un article d’opinió referit a alguna de les notícies de l’àmbit internacional que hagis trobat en algun diari digital.

 

 

Religió, Cultura i ValorsFilosofia

Competències i criteris d’avaluació

Recursos CiV XTEC

Activitats CiV

L’economia justa

Intro a la filo

Intro filo 2

Intro filo 3

Què és la filosofia per a Bertrand Russell?

Filòsofes

FiloEdu365

FiloMoodle

Canvi cultural

Filosofia i vida

 

Luis Quiles Artworks (2021).

Religions

Religions del món, demografia de les religions

Què és la vida? Vida després de la vida? Un testimoni creïble, Corazón valiente

Les religions i els ODM

La naturalesa humana

Treball de síntesi 1: encara que siguis ateu-a, escriu una carta a algú que segueixi alguna de les religions que has vist al documental. Segueix l’estil de les cartes formals i expressa-li els teus pensaments referits a la seua religió, la concepció de la vida i la mort, la naturalesa humana, inquietuds, desitjos, dubtes, etc. (extensió: 2.500-3.000 caràcters).

 

La voz interior (Felber), La intel·ligència del cor (Pigem)

Treball de síntesi 2: Després de llegir els textos de Felber i Pigem, escriu-li una carta al teu cor, a la teua consciència o la teua ment, mitjançant la qual reflexionis sobre qui ets tu i quines són les teues creences personals sobre la vida, el món o el més enllà.

 

Fe per a la Terra (ONU)

Quadern Silene

Vídeo Espiritualitat, ecologisme i pacifisme

Fonamentalisme

Signes dels temps

Treball de síntesi 3

a) Tria un text del Quadern Silene i elabora una fitxa de l’autor/a i un comentari personal sobre el contingut del text.

b) Visiona el vídeo i redacta un resum del seu contingut.

c) Tria un reportatge de Signes dels temps i prepara’n una exposició oral (Recuperació: cal preparar dos exposicions orals).

d) Defineix el concepte de fonamentalisme a partir del text de Juan José Tamayo.

 

Treball de coeducació

 

Publicat el 12 d’abril de 2022 al diari La Mañana.

 

Posem un nom de dona a un carrer

Introducció: on són les dones a l’espai públic?

Fitxa

Guió

3r d’ESO: Montse Novell, informació, entrevista

4t d’ESO: Maria Tersa, Carrer dedicat a Lleida

 

Lectures de CiV
tothom hauria de ser feminista

Guia de lectura. Descarrega-te-la, realitza les activitats i penja-la al portafoli de CiV.

Llegeix la notícia: CCMA. I respon: per què les dones dediquen més hores a les feines domèstiques?

We Should All Be Feminists (xerrada)

Sobre l’autora: dades, entrevista

Sobre el feminisme: Països Catalans, Departament d’Igualtat i Feminismes, Amnistia, articles, ecofeminisme.

 

La trena

La vida de la Smita

El sistema de castes

La realitat sobre la Smita

La vida de la Sarah

Igualtat entre homes i dones al Canadà

FILOSOFIA

 

Filosofem (l’amor a la natura 1, 2, Llop WWF, Llop FAPASEn tierra de todosBones notícies per al llopCap indi, Etnoecologia, La clau de la vida), l’odissea del llop, Que ve el llop.

 

 

 

Avaluació filosòfica: respon les qüestions del document Missió a Mart

Bibliografia web: SpaceX, Aurora, Biosfera 2, NASA, PERA, exposició CCCB, Projecte Edèn, Muy Interesante, Sense Ficció

Conclusió: Riechmann Marte 2004, trilogia marciana, Yo no me voy

 

La reflexió filosòfica és un treball que consisteix en donar l’opinió sobre un tema que ja s’ha estudiat. Es pot entendre com un judici aprofundit o ampliació respecte del judici inicial. En filosofia, un judici és una operació de l’enteniment, que implica comparació i discriminació, amb què es forma un coneixement dels valors i de les relacions de les coses. Així, doncs, després d’escoltar les tres conferències anteriors elabora una reflexió filosòfica amb el títol que consideris. La pots dividir en tres parts (una per a cada conferència) i una conclusió final. L’extensió i el format són lliures.

Oracle Harari

José Carlos Ruiz

Yayo Herrero (complement: entrevista a Blanca Bayas)

 

 

TREBAL FINAL DE CURS: PENSEM EN EL FUTUR

Joves mobilitzats

Biennal de Pensament

Trieu una de les conferències (enllaç) i presenteu-ne un resum amb imatges.

 

Plant-covered edifices have sprouted worldwide since Italian architect Stefano Boeri created the Bosco Verticale, or Vertical Forest, in Milan in 2014. More information: National Geographic

 

Dissenyeu una ciutat o un poble de l’any 2100. El projecte ha d’incloure mesures relatives a:

  1. La reducció de la desigualtat (l’escletxa entre rics i pobres, homes i dones, locals-migrants).
  2. Evitar l’especulació immobiliària i facilitar l’accés a un habitatge digne.
  3. Controlar l’expansió urbana de baixa densitat i afavorir les zones verdes i els espais naturals.
  4. Promoció d’un turisme, un transport públic i un consum energètic sostenibles.
  5. Reducció de la contaminació i gestió responsable dels residus i de la depuració de l’aigua.
  6. Equipaments i infraestructures (serveis públics).
  7. Incorporació a la xarxa de smart cities.
  8. Potenciació de la participació ciutadana en la política municipal i de l’associacionisme.
  9. Gestió de la seguretat pública.
  10. Manifestacions culturals.

Documentació: l’ecociutat de Sarriguren, publicació sobre Sarriguren, ciutats en transició (definició)ciutats en transició (article), Worldwatch Institute, Intermón, UN, WWF, Ciutat postcovid, Vicent Guallart, Guallart 2, Guallart 3, Guallart 4CONAMA, CONAMA 2Carlos Taibo, C. Fresneda, Ciudades de Colombia, Horts urbans, Crític, Ciutat 2030, The Guardian, ciutats ecofeministes, Ecologistes.

 

«Cuando digo que este siglo puede ser el peor o el mejor para la humanidad, habló sobre todo de la vida urbana. El futuro del planeta nos lo jugamos en las ciudades. Vamos a pasar del 50 al 70% de población urbana. Tenemos una oportunidad en los próximos 20 años de construir una manera más atractiva de vivir, con ciudades menos congestionadas, más eficientes, más sostenibles. Si las seguimos construyendo como hasta ahora, seguirán contribuyendo enormemente al cambio climático y serán además muy vulnerables» (Stern dins Fresneda 294: 2020).

 

Carta a la direcció del diari La Mañana publicada l’11 de juny de 2021.

 

Conferència final de curs: Cambio permanente, Permacultura Caña Dulce

Recuperació: resumeix la xerrada i expressa la teua opinió al respecte.

Conclusió del curs: Però, Déu existeix?

Go to Top