2023: centenari del naixement de Joan Oró

0

Bioquímic lleidatà, els estudis del qual han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.

Joan Oró Florensa va néixer el 26 d’octubre de 1923 a la Bordeta, Lleida. Fill d’una família de flequers, des de petit es va mostrar interessat pel paper de la humanitat a l’univers. Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 emigrà als Estats Units i el 1956 es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L’any 1955 ingressà a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.

Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004.

 

La Mañana (29/11/2022)

 

Més informació: Fundació Joan Oró

La polèmica pel Mundial de Qatar

0

La selecció d’Alemanya ha protestat contra Qatar 2022 i ha reivindicat el respecte dels drets humans per als treballadors migrants que van construir els estadis de futbol (EFE).

(més…)

Centenari de la descoberta de la tomba de Tutankamon

0

Descobriment de la tomba de Tutankamon per part de l’arqueòleg i egiptòleg anglès Howard Carter, l’any 1922 (Europa Press)

 

Es compleix un segle des que van localitzar la tomba del faraó a la Vall dels Reis del Caire, una troballa que va revolucionar el món de l’arqueologia i l’interès per l’antic Egipte.

 

Més informació: CCMA, CCMA2Info K, Visita virtual

V centenari de la primera volta al món

0

Mapa de la ruta de Magallanes en un dels atles de Battista Agnese (1544). Font: Wikipèdia

 

Podríem afirmar que els viatges més rellevants de la història han estat els següents: el que va realitzar Cristòfor Colom a Amèrica (1492), el de Magallanes i Elcano i el de la nau Apol·lo XI (1969) a la Lluna.

El 8 de setembre de 2022, es compliran cinc-cents anys de la primera circumnavegació a la Terra, iniciada per Fernando de Magallanes i acabada per Juan Sebastián Elcano.

Aquesta expedició va comportar el descobriment de l’estret de Magallanes, de l’oceà Pacífic, de l’arxipèlag de les Filipines, del fet que Amèrica és un gran continent i de pobles i cultures d’Oceania. A partir de llavors va ser inqüestionable que la Terra és una esfera. També van canviar els coneixements sobre la proporció entre aigua i terra, ja que, en contra del que es creia, la superfície del mar era molt més gran que la de les terres emergides.
No seria fins al 1564 que es va trobar una altra ruta de tornada més curta que anava des de Manila fins Acapulco.

Tot seguit trobareu continguts que us introduiran en aquest viatge extraordinari:

Elcano.com

V Centenario

Isabel de Riquer

RTVE

BBC

Els moviments ecologistes a Catalunya

0

Les principals associacions i col·lectius ecologistes que treballen a Catalunya han publicat un vídeo, en motiu del Dia Internacional del Medi Ambient, que se celebra cada 5 de juny, per donar a conèixer la seua tasca.

 

 

La federació Ecologistes de Catalunya (EdC) ha iniciat la campanya Defensem el medi, una iniciativa que vol denunciar la greu situació del medi ambient a Catalunya, a causa de la inacció dels governs.

Més informació: EdC

No a la guerra!, un altre cop

0

La guerra d’Ucraïna fa inviable, almenys en el curt termini, tornar a posar damunt la taula les propostes de desarmament i de desmilitarització. Ans el contrari, el president rus aconseguirà reforçar l’OTAN i l’opinió pública europea es preguntarà per què no plantar cara a Putin amb el poder de les armes.

Font: Crític

 

Des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Europa no patia una invasió d’aquest nivell entre dos estats independents. Aquesta guerra entre Rússia i Ucraïna canviarà la geopolítica global i ens adreça a un nou ordre mundial, on l’amenaça del totalitarisme i de la violència pujarà de to. Però, no és l’única guerra que estem patint, de fet, a Ucraïna, s’han registrat enfrontaments amb Rússia i rebels prorussos des del 2014. Per tant, no oblidem els conflictes del Iemen, Síria, Líbia, Palestina, Sàhara Occidental… I no comptem aquí les zones on actuen terroristes, narcotraficants i altres criminals. Sembla que la voluntat del president rus, Vladimir Putin, és tornar a reconstruir l’URSS i repartir la seua influència sobre el món (inclosa Europa) amb els Estats Units i la Xina.

El preu dels combustibles, l’electricitat i l’alimentació, entre altres, s’encariran amb aquesta guerra. Però el pitjor de tot són els milers de refugiats, els ferits i les víctimes mortals. Des del 2014, a Ucraïna ja han mort 14.000 persones a causa dels enfrontaments bèl·lics amb Rússia i els seus col·laboradors.

Davant d’aquesta situació lamentable, cal que reivindiquem els drets humans, la pau i la democràcia, perquè el futur de la humanitat està en joc.

 

Més informació: Crític, Crític 2EntrevistaEOM, 3/24, BBC, la petita Ucraïna catalana, Youtube, Donbass 2018, article, UE, FUHEM

 

 

Publicat a La Mañana el 13 de maig de 2022.

 

Alcarràs, una pel·lícula que ha fet història

0

Mostra la imatge original

L’ovació que va emportar-se Alcarràs en la seua estrena al Festival Internacional de Cinema de Berlín ha acabat sent premonitòria i la directora catalana, Carla Simón, s’ha emportat el màxim guardó d’aquest certament, l’Os d’Or, amb un film que retrata les dificultats de la pagesia familiar amb actors no professionals i que es va rodar a Alcarràs i Sucs, entre altres localitats del Segrià i del Pla d’Urgell. És la primera pel·lícula en llengua catalana, amb accent lleidatà i mirada femenina, que guanya aquest festival tan prestigiós. Amb aquest reconeixement, el cinema en català rep un nou impuls, just en uns moments crítics per a la llengua. La cinta també posa sobre la taula el debat sobre la implantació de les energies renovables, ja que la família que protagonitza la història ha d’abandonar les terres perquè aquestes aniran destinades a una central solar. Precisament, en aquests moment, hi ha un macroprojecte de centrals fotovoltaiques que ocuparien unes 800 ha al terme d’Alcarràs. Per tant, podem dir que la directora ha estat profeta a la seua terra.

Enhorabona a tothom qui ha participat en aquest llargmetratge!

 

 

 

Més informació: CCMA, Segrià Tv, Comarques, La Mañana, Crític

El conflicte entre Rússia i Ucraïna

0

El preu elevat del gas i del petroli, l’acostament de l’OTAN cap a l’est d’Europa, la fortalesa de Putin, la feblesa de Biden, la divisió dels països occidentals… Són factors que mal combinats poden agreujar la guerra de baixa intensitat que ja mantenen russos i ucraïnesos des de la invasió de Crimea del 2014.

 

Més informació: Vilaweb, enverinaments, Planta Baixa, The Washington Post

50è aniversari de l’informe Els límits del creixement

0

El 1972, el Club de Roma i el MIT (Massachusetts Institute of Technology) publicaven l’informe intitulat Els límits del creixement (The Limits to Growth). Dirigit per Donella H. Medows, posa en dubte el mite del creixement econòmic il·limitat i és la primera simulació que va combinar el creixement de la població amb les matèries primeres disponibles.

Avui dia, amb la crisi sistèmica que amenaça el futur de la humanitat, aquesta recerca científica és més vigent i necessària que mai.

Més informació: Rebelión, La Vanguardia

El 2021 resumit en un gràfic

0

Go to Top