Arrel de la presentació de la pel·lícula “La Historia de Marie Heurtin”, fem un recull de les entrevistes a Luis Aguilar, Susana Vicente, Núria Silvestre i Josep Buscató, aparegudes en diferents mitjans de comunicació i que mostren la feina que l’ONCE i altres entitats realitzen amb les persones amb sordceguesa.

• El Punt Avui. Reportatge del 7 abril 2015.
• Diari Ara. Reportatge del 7 abril 2015.

   

Aquest és un fragment del Reportatge “Sordceguesa, la discapacitat invisible” del diari El Punt Avui. (7-4-15)

“El que cal és fer visible que les persones sordcegues existeixen, que tenen una discapacitat única i amb entitat pròpia que dificulta la comunicació i la interacció amb l’entorn”, explica l’especialista en sordceguesa del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE, Susana Vicente. Una persona cega té l’oïda, una persona sorda té la vista, no només per conèixer el món, també per anticiparse a les coses que passen. En el cas de la sordceguesa, la capacitat d’anticipació dependrà del grau d’incapacitat. Enllaç directa a l’article.

Podeu descarregar el reportatge complet en el PDF.

En el diari Ara, al suplement del diumenge podeu trobar el Reportatge “En la foscor i en silenci”. La lluita constant de les persones amb sordceguesa pel fet de comunicar-se només amb tres sentits inclou la incomprensió social i el poc ajut de l’administració. Enllaç directa a l’article (pagament).

Aquest n’és un fragment: Els sons s’esmorteeixen i els cossos es desfiguren. Susana Vicente, professional especialista en sordceguesa del Centre de Recursos Educatius de l’ONCE s’imagina el món que perceben les persones amb sordceguesa com la submersió dins d’una piscina: “Quan ets dins d’una piscina hi sents, però no entens el que et diuen. Hi veus, però tot es veu diferent. A més a més, et sents molt a tu mateix, els teus propis sorolls i el teu propi pensament”. La sordceguesa és una discapacitat. L’ONCE reconeix 200 sordcecs a Catalunya, però n’hi ha més. Quan el món passa per l’embut de tres sentits, tot es limita: l’aprenentatge, la feina, l’oci, les relacions socials, l’autoestima. Sovint els sordcecs se senten aïllats, perduts en la seva pròpia piscina. Enllaç PDF.

Sinopsis de la pel·lícula: Una noia sorda i cega de naixement, de 14 anys d’edat, que és incapaç de comunicar-se. El seu pare de Marie, un humil artesà, no pot pagar l’ingrés de la seva filla en un asil. Desesperat, va a l’Institut Larnay prop de Poitiers, on les monges tenen cura de dones sordes. Malgrat l’escepticisme de la Mare Superiora, la germana Marguerite, una monja jove, acull aquesta “petita salvatge” sota la seva protecció i fa tot el possible per educar-la i treure-la de la foscor.