En la majoria de mites de la mitologia grega podem observar un patró molt repetitiu, el gènere femení és representat com enganyós i depravat, i considerat com un mal, mentre que el gènere masculí és valent i honrat, i, per tant, superior.
Un dels personatges populars de la mitologia és Medusa una dona que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls, quan s’explica aquest mite pocs cops es fa menció a tot el que va sofrir medusa, tant el càstig d’Atenes com la violació per part de Posidó, avui en dia moltes víctimes d’abús sexual es tatuen la cara de Medusa que representa la fúria, ràbia, poder i saviesa que té el gènere femení, malgrat haver estat ferit.
Un cas molt repr
esentatiu de situació d’abús sexual i assetjament que encara avui en dia succeïx és el mite d’Apol·lo i Dafne, on Dafne tot i haver-se negat a Apol·lo reiteradament acaba renunciant a la seva pròpia llibertat per aconseguir escapar d’Apol·lo.
Cal destacar que aquests mites van ser redactats fa molts d’anys en una època on totes aquestes violències estaven normalitzades, tot i això aquestes situacions es segueixen repetint en la societat actual, per aquest motiu cal fer menció i reivindicar tots els abusos i violacions que és relatant en els mites i no oblidar el sofriment i la lluita de les dones durant la història.
Bona anàlisi, crec que el mite de Medusa com molts altres és la conseqüència d’una època arcaica cruel amb les dones que malauradament continua tenint influència en la societat actual.