“Kassandra” (1903), de Max Klinger
La història de Cassandra, princesa de Troia, germana d’Hèctor i Paris, va interessar poetes d’abans i d’ara i ha estat llargament representada en el món del teatre i del cinema. Cassandra configura el prototipus d’heroïna clàssica: té un caràcter fort i passional i s’enfronta a un destí que no ha triat.
Retrat d’Emma Hamilton en el paper de Cassandra, de George Romney (segle XVIII)
La seva sort fou determinada per l’amor del déu Apol·lo, qui li va prometre el do de l’endevinació si es convertia en la seva amant. Ella rebé el regal però no accedí a la petició del déu. Aleshores Apol·lo la maleí prenent-li la credibilitat. Així fou com Cassandra fou capaç de predir el futur, però sense que ningú se la cregués.
Després de l’engany del cavall i la caiguda de Troia -pronosticats per la princesa-, fou maltractada per Àiax i després convertida en esclava sexual per Agamèmnon, principal cabdill grec i rei de Micenes, que la portà al seu casal sense escoltar el vaticini fatal de la noia: allà hi haurien de trobar la mort tots dos, a mans de la reina Clitemnestra, dolguda amb el marit sobretot per la desaparició de la seva filla Ifigènia.
“Cassandra” (1859), d’Henrietta Palmer
Coneixem la seva història a partir de la tragèdia Agamèmnon, la primera part de l’única trilogia tràgica que s’ha conservat, l’Orestea d’Èsquil (s. V aC).
Envieu les reflexions i conclusions que us desperta aquesta figura emblemàtica del món antic, a qui l’art ha representat sovint amb uns ulls desorbitats, la boca oberta i una cabellera roja i esvalotada.
Aquesta tragèdia de Cassandra pot passar en l’actualitat en dos casos diferents. El primer és la venjança que fa una persona a algú altre només perquè no ha fet el que se li ha demanat. És a dir, que com que una persona no ha fet el que jo li he demanat, m’he de venjar. L’altre cas és el tema de la violació i el segrest. Malauradament, avui en dia hi ha moltes persones, nens i nenes, que són víctimes de violació o altre tipus de maltractament.
Cassandra tenia el coneixement del futur, però no podia fer res per evitar els desastres que es perfilaven en el seu camí. Aquesta impotència és una lliçó sobre la naturalesa imprevisible de la vida, i que, malgrat els nostres esforços, molts esdeveniments estan més enllà del nostre control.
El mite de Cassandra ens recorda la importància d’estar oberts a escortar els altres i de tenir en compte els seus coneixements i intuïcions. En aquesta història, Cassandra era capaç de predir el futur, però la gent no la va creure. Això va acabar molt malament per a la ciutat de Troia.
Aquest mite ens mostra la tragèdia d’una dona que té un gran coneixement del futur però no és escoltada ni respectada per la seva societat. També es destaca la injustícia de ser maleïda per la seva decisió de no correspondre als sentiments d’un home i la falta de poder de les dones en la societat grega.
El mite de Cassandra fa referència a la importància de la veritat, la creença i la comunicació efectiva. És una història que ens convida a reflexionar sobre el paper del destí i el lliure albir en les nostres vides.
En aquest mite, podem veure la frustració de Cassandra pel fet de que ella sabia tota la veritat i ningú se la creia. Sabia les tragèdia que podien passar i ningú li feia cas.