De visita a un “escape room” per preparar el nostre

Aquest dilluns 16 de gener vam sortir de l’institut per conèixer un ESCAPE ROOM que tenia com a tema l’escola (no podem fer espòilers).

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

La lluita de poder és un concepte contemporani?

A la política actual s’hi pot destacar un concepte molt important, la lluita de poder.

Molts pensarem que aquest fet és només actual, i que només es porta a terme en l’Estat modern. Però la veritat és que no, i fins i tot en una història mitològica molt rellevant de l’antiga Grècia es pot veure aquest fenomen.

Aquest mite és el de la lluita entre Atena i Posidó per la dominació de la ciutat d’Atenes, on els dos déus es van enfrontar per veure qui seria el déu protector de la gran ciutat. Allà, els dos déus van començar a publicitar les seves candidatures, on van prometre diferentes coses. I com ja sabem, això també passa en la política actual, ja que cada partit o candidat a un càrrec promet unes certes coses i té una llista de propostes. I, per una altra banda, també s’ha de destacar que aquests dos déus van subornar la població, regalant diferents coses a la població. I com que el regal d’Atena els hi era més profitós, van triar-la com a deessa protectora de la ciutat.

En conclusió, la lluita de poder no és un concepte contemporani, sinó que existeix des de l’antiga Grècia, i fins i tot es pot veure en grans històries mitològiques.

Publicat dins de General | 2 comentaris

Hermafrodita i com sorgeix el terme “intersexualisme”?

El fill d’Hermes i Afrodita va ser abandonat amb les nimfes a la muntanya Frígia on es va ser criat fins als setze anys. Durant el seu viatge pel món, el noi va arribar a les costes de Cària, on la nimfa Salmacis se’n va enamorar d’ell. Aquest la va rebutjar, però ella es va amagar darrere d’uns arbres per veure el noi despullar-se i ficar-se al llac. Llavors, la nimfa es va llançar a abraçar-lo i va cridar als déus: “Déus, feu que mai se separi de mi!” i així va ser. Els dos cossos es van fusionar creant una criatura mixta. Hermafrodita, després, va suplicar als seus pares que tot jove que es banyés en aquell mateix llac tingués la mateixa sort, i la virilitat de tot home que es banyés al llac desapareixeria.

En l’actualitat, la ciència ha pogut anomenar el fenomen de néixer amb òrgans reproductius dels dos sexes, amb el nom de “hermafroditisme de les espècies”, que en la humanitat és el que coneixem com a “intersexualisme”. Tot i ser demostrat científicament, podem observar que la mitologia grega té una gran aplicació en aquests tipus de casos, d’aquest mite és d’on prové aquest fenomen.

Publicat dins de General | 7 comentaris

Violència de gènere en la mitologia grega

En la majoria de mites de la mitologia grega podem observar un patró molt repetitiu, el gènere femení és representat com enganyós i depravat, i considerat com un mal, mentre que el gènere masculí és valent i honrat, i, per tant, superior.

Un dels personatges populars de la mitologia és Medusa una dona que convertia en pedra aquells que la miraven fixament als ulls, quan s’explica aquest mite pocs cops es fa menció a tot el que va sofrir medusa, tant el càstig d’Atenes com la violació per part de Posidó, avui en dia moltes víctimes d’abús sexual es tatuen la cara de Medusa que representa la fúria, ràbia, poder i saviesa que té el gènere femení, malgrat haver estat ferit.

Un cas molt reprEl mito griego de Apolo y Dafne - Mitos griegos cortosesentatiu de situació d’abús sexual i assetjament que encara avui en dia succeïx és el mite d’Apol·lo i Dafne, on Dafne tot i haver-se negat a Apol·lo reiteradament acaba renunciant a la seva pròpia llibertat per aconseguir escapar d’Apol·lo.

Cal destacar que aquests mites van ser redactats fa molts d’anys en una època on totes aquestes violències estaven normalitzades, tot i això aquestes situacions es segueixen repetint en la societat actual, per aquest motiu cal fer menció i reivindicar tots els abusos i violacions que és relatant en els mites i no oblidar el sofriment i la lluita de les dones durant la història.

 

Publicat dins de General | 1 comentari

Pot ser que el mite del Minotaure estigui en l’actualitat?

El mite del MinotJuego nº 3A: El laberinto del Minotauroaure és un clar exemple de com són tractades les persones “diferents” avui en dia. En el mite, Minotaure és un monstre amb cos d’home i cap de bou que, és obligat a estar empresonat dins un laberint perquè mai pugui sortir d’allà. Pel fet de ser diferent físicament, va ser condemnat de per vida fins que això, li va portar a la mort. Per tant, el mite del Minotaure el podem aplicar en l’actualitat en diferents àmbits i situacions.

Aquest mite m’ha fet reflexionar sobre situacions que avui dia estarien relacionades. A continuació, presentaré uns exemples que poden, i que de fet hi ha llocs on estan passant, en els quals podem veure aquesta condemna per ser diferent, ja sigui perquè una persona tingui unes condicions físiques i/o mentals que potser no estem acostumats a veure diàriament. És a dir, la condemna a ser diferent.

En primer lloc, imagineu-vos que a una classe hi ha un alumne que té una discapacitat física o mental i que aquest és tractat malament pel simple fet que és diferent de nosaltres. Per exemple, els seus companys de classe actuarien de manera diferent, fent-li passar una mala estona a la persona amb alguna discapacitat. Aquesta discriminació a persones “diferents” no només es pot veure a classe, ni perquè la persona tingui una discapacitat mental o física, sinó que també la discriminació pot ser per la seva cultura, les ideologies d’una persona, etc.

En segon lloc, un altre exemple, semblant al mite del Minotaure, és quan la teva família és qui és sent avergonyida sobre el teu aspecte o la teva forma a ser. Per exemple, imagina que tu ets d’una manera amb les teves pròpies opinions i ideologies, i la teva família no ho accepta i t’obliga a comportar-te i a ser d’una manera en concret que a tu no t’agrada. Això també seria un exemple d’una condemna per ser diferent, ja que no pots expressar-te lliurement.

Publicat dins de General | 3 comentaris

Podem veure una representació actual en el mite de medusa?

Evidentment, aquest mite, com molts d’altres, té una aplicació en l’actualitat.
En primer lloc, dins el mite podem veure el càstig cap a la dona, provinent d’una altra dona, en un cas sexual. Que pot representar la repressió sexual de la dona i com aquesta és acusada i culpada d’accions que ni tan sols ha comès voluntàriament.
Atenea la castiga tant física com psicològicament i l’aïlla; ja que, la desterra i la priva de la seva bellesa convertint-la en un monstre, igual que les seves germanes.

En segon lloc, un factor interessant és l’home. Ja que, pel que fa al mite, no es comenta un càstig cap a la figura masculina encara que el mite en digui que Posidó va ser qui la va “seduir” o violar.
Això passa igual en la societat, quan un home se’n va al llit amb vàries dones se’l tracta de triomfador i se’l sol anomenar un home exitós; en canvi, dins el mateix context, què se’n diu d’una dona que va amb més d’un noi?
En aquest cas se la tracta de prostituta i de fàcil, i això segons els homes ja no es veu com una qualitat “atractiva”.

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

Orfeu i Eurídice, l’amor que viatja entre els vius i els morts

Aquest mite parla d’un amor que traspassa les fronteres que hi ha entre els vius i els morts. És una tragèdia la qual ensenyança és que amor persisteix per sobre de tot, fins i tot de la mateixa mort. Quan els sentiments d’algú són sincers, aquest és capaç d’anar fins a l’infern per estar en companyia del seu ser estimat.

Per desgràcia, aquesta visió d’amor pur i incondicional és una cosa que som incapaços de veure a la nostra societat actual, on tot s’ha tornat més banal i l’amor com el que es veu a la mitologia ha quedat en l’oblit.  Aquest problema d’amnèsia d’afecte no només és present en les relacions de parella, també existeix en els vincles amistosos i familiars. Ens trobem en una societat que amb el pas del temps oblida el veritable significat d’estimar, convertint les persones en éssers solitaris i desmotivats.

La frase proverbial “La curiositat va matar el gat” també és aplicable en el context d’aquest mite, ja que van ser els dubtes d’Orfeu els causants de la mort eterna d’Eurídice. El músic ja havia estat advertit del que passaria si es girava, però amb un sol moment de debilitat n’hi va haver prou perquè la seva missió fallés. Hi ha vegades en què ens deixem sucumbir pel desig de saciar els nostres dubtes, sense preocupar-nos prou per a les conseqüències futures.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’ORIGEN DE LA PARAULA NARCISISME

Moltes vegades utilitzem la paraula “narcisista” per a referir-nos a una persona amb un ego massa inflat. “Narcisista” prové d’un mite de la mitologia grega antiga. Quan era jove Narcís es va enamorar de si mateix en veure’s reflectit a l’aigua d’un riu.
El mite explica que Narcís era un jove molt bell i totes les dones s’enamoraven d’ell i ell sempre les rebutjava. Entre les dones a les quals va rebutjar estava la nimfa Eco, qui havia disgustat a la deessa Hera i per això la va condemnar a repetir les últimes paraules de tot el que li diguessin, per això era incapaç de parlar a Narcís, el seu estimat, perquè hauria de repetir-ho tot. Un dia mentre Narcís caminava pel bosc va sentir un soroll i va preguntar “Hi ha algú aquí?” i la nimfa Eco va dir “aquí, aquí”. Narcís no era capaç de veure-la així que va cridar-li que vingués i quan la va veure va negar-se a acceptar el seu amor. Com a conseqüència, Eco volia castigar a Narcís així que li va demanar ajuda aNèmesi, la deessa de la venjança, qui va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge. Un dia Narcís estava caminant pel bosc i li van entrar ganes de veure aigua i en apropar-se al riu va veure’s reflectit i va enamorar-se perdudament, tant que va intentar apropar-se tant que va caure a l’aigua i es va ofegar.
Aquest mite és l’origen de la paraula “Narcisista”, persona que està enamorada de si mateixa.

Publicat dins de General | 5 comentaris

És Pandora un mite modern?

Aquest mite, tot i que és molt antic, vincula la imatge femenina amb la discòrdia, com si la dona fos des del principi de la humanitat la culpable pel patiment humà, i, per tant, fos obligada a viure per sota els homes com un ésser inferior i dolent. La societat grega, originària d’aquest, era extremament patriarcal, les dones no tenien veu i la seva imatge era vinculada únicament a la creació dels fills.

No eren ni considerades ciutadanes, vivien al marge dels seus marits patint tota mena de situacions que avui en dia serien qüestionades.
Aquesta història, com moltes altres (Adam i Eva, Posidó i Medusa, Apol·lo i Dafne…) ens ajuden a entendre que, històricament, les dones han estat patint violències justificades per aquests tipus de mites, els quals es poden treure interpretacions que fins avui en dia són utilitzades per restringir les dones en països com l’Iran on fan servir la religió com eina de submissió cap a les mateixes i que fins avui en dia han de lluitar pels seus drets perquè puguin en un futur viure amb igualtat de drets.

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

El nostre Grand Tour

Vols ampliar el teu coneixement sobre la teva terra? Visita amb nosaltres els llocs més essencials que fonamenten la nostra cultura. T’agrada viatjar? Vine amb nosaltres a conèixer el món antic. La ruta passa per tot el Mediterrani, des de la península ibèrica fins a l’orient mitjà, a través dels països que van tenir influència de la cultura grecoromana i facilitant l’accés a infraestructures clàssiques mitjançant un mapa orientatiu construït pels mateixos alumnes amb recerques, curiositats i mites

A la matèria de Món Clàssic hem habilitat aquest mapa amb les diferents parades de les quals hem buscat informació (jaciments arqueològics, monuments, museus, llocs on transcorren els mites…), i també aquest altre (on hem inclòs serveis d’allotjament i aeroports) per animar-vos a fer (i sobretot a conèixer) alguns dels llocs emblemàtics de la geografia antiga (i encara actual). 

Us recomanem fer aquest tour abans que sigui tard: com deien els llatins, Tempus fugit. Aquest és un dels lemes que es proposa seguir la classe de Món Clàssic al Xifra per no malgastar el temps i no deixar-lo correr.

Us desitgem un bon viatge!

Publicat dins de General | Deixa un comentari