El contingut d’aquest article està extret íntegrament del bloc de El fil de les clàssiques i està redactat per la professora Margalida Capellà.
Sempre hi ha hagut supersticions, fins i tot en temps de l’homo sapiens; però els romans se’n porten la palma! Per a ells la superstitio (de super i stare “estar per sobre”) responia a un sentiment personal i privat, enfront de la religio, que eren les creences admeses per l’Estat. Creien que els déus els avisaven mitjançant presagis o senyals que anuncien un esdeveniment futur. Abans de qualsevol acte important els consultaven per mitjà dels àugurs, encarregats d’esbrinar la voluntat dels déus mitjançant el vol de les aus, els fenòmens meteorològics i els prodigis, i els harúspexs, que examinaven les entranyes dels animals sacrificats. S’intercanviaven regals per Cap d’Any per obtenir bona sort. Era un mal presagi que un gos negre entrés a casa; que una serp travessés l’atri; que una rata foradés un sac de farina; que un corb espicassés l’estàtua d’una divinitat; l’aparició d’un mussol o d’una àguila; un estornut a taula; trepitjar el llindar de la casa; entrar amb el peu esquerre (d’aquí allò de dextro pede); casar-se en certes dates sense haver consultat els auspicis (el millor període per casar-se era la segona meitat de juny); no entrar la núvia en braços a la nova llar; no tallar-se els cabells segons el cicle de la lluna… Consideraven de mal auguri l’endemà de les tres dates fixes (calendes, nones i idus), eren els dies atri “dies negres”.
Detall d’un mosaic romà procedent de Pompeia. Wiquipèdia.
En canvi, consideraven de bon averany les abelles.
Desviaven el tan temut mal d’ull amb amulets: quan naixia un nen li penjaven al coll la butlla (bulla), una capseta amb amulets perquè el protegissin dels mals esperits durant la infància i als setze o disset anys l’oferien a les divinitats familiars juntament amb les joguines i la toga praetexta. La gent lluïa sense problemes fal·lus de joieria per evitar el mal d’ull. El puny tancat amb el dit polze entre l’índex i el cor, l’ull (pintat de blau o representant el sol)… eren símbols que també consideraven talismans contra el mal d’ull. Fins i tot protegien els morts posant a la tomba STTL. Creien en personatges malèfics com les làmies (precedents de l’home del sac que s’emportaven i es menjaven els nens desobedients) o les bruixes o harpies, en fantasmes, homes-llops i vampirs contra els quals utilitzaven tota mena d’amulets.
Tradueix el text següent de Terenci (Formió IV 706-708) per esbrinar si tot el que li passa a Geta és rebut com a bon o mal averany:
intro iit in aedis ater alienus canis;
anguis per impluvium decidit de tegulis;
gallina cecinit;…
Llegeix també el contingut sobre supersticions que apareix a la Unitat 13 del Llibre Digital (a l’apartat d’Herència Clàssica). I després, respon: Ets supersticiosa o supersticiós? En què i per què? Saps per què avui hi ha gent que evita el número tretze? Quines supersticions romanes encara perviuen en l’actualitat? També en això som hereus seus?… Envia el teu comentari aquí mateix.
És molt curiós com avui en dia encara seguim creient en algunes supersticions que venen dels romans clàssics.
Molt bona reflexió. Jo sempre he tingut supersticions, tot i que crec que no tenen res a veure amb el món clàssic, com per exemple la supersitició d’apagar el microones abans que s’apagui sol. Això sempre m’ha passat, i ja ho vam comentar un dia a classe. Sincerament, tinc la sensació que tindré mala sort o un mal dia si deixo que el microones s’apagui sol.
Pel que fa al número tretze, hi ha diverses teories que expliquen per què se’l considera de mala sort. Una d’elles és que al darrer sopar, Jesús estava a taula amb els seus dotze deixebles, i Judes era el tretzè, el que va acabar traint-lo.
Sobre les supersticions romanes que encara hi ha avui dia, podem destacar la d’evitar passar per sota d’una escala, la creença que és de mala sort oblidar-se de fer el gest de tocar fusta quan s’espera alguna cosa positiva, la creença d’obrir el paraigua a dins de casa, que porta mala sort, o la creença que el nuvi no pot veure la núvia abans del casament…
És molt interessant que tot i que hagin passat tants segles seguim compartint tradicions i creences com a societat, tot i que les supersticions hagin evolucionat i s’hagin modernitzat però al final segueixen sent creences que no tenen fonament racional i que consisteixen a atribuir caràcter màgic o sobrenatural a determinats successos o pensar que determinats fets proporcionen bona o mala sort.
Jo em considero una persona poc supersticiosa però sí que sempre que veig un número seguir com “222” o “333” penso que es un símbol de bona sort i protecció
Un article molt interessant! Personalment, no soc gaire superstisiosa. No penso que passar sota una escala, obrir un paraigua a casa o veure un gat negre em porti mala sort. Ara bé, tinc la creença que tots els cursos acadèmics que comencen en un any imparell m’aniran malament.
La importància dels dies de la setmana
Els romans creien que cada dia de la setmana estava governat per un planeta i que això influïa en les activitats que es realitzaven durant el dia. Per exemple, el dimarts estava governat per Mart, el déu de la guerra, i es considerava un dia favorable per a les batalles.
És molt interessant l’article, i com seguim creient en les supersticions, herència dels romans, després de tant de temps. Jo personalment em considero poc supersticiós, no penso que coses com creuar-se un gat negre o obrir uns paraigües en un lloc tancat et podrien provocar mala sort o que et passés alguna cosa dolenta. Ara bé, quan veig al mòbil que estem en una hora parella, com ara les 22:22 o les 17:17, penso que tindré bona sort o em passarà una cosa bona.