La tragèdia “Ifigènia en Áulide” d’Eurípides és una obra que relata el mite del sacrifici d’Ifigènia per part del seu pare, Agamèmnon, per garantir una millor navegació per a la guerra de Troia.
A l’obra, Agamèmnon lidera l’exèrcit grec en el seu viatge cap a Troia, però un vent contrari els impedeix sortir. L’endeví revela que el vent només es pot calmar si Ifigènia és sacrificada a la deessa Àrtemis. Agamèmnon està angoixat davant la perspectiva de matar la seva pròpia filla, però finalment accepta fer-ho per assegurar una favorable navegació. Enganya Ifigènia i la porta a Àulide amb l’excusa que s’ha de casar amb Aquil·les. Quan Ifigènia arriba a Àulide, se l’informa del motiu real de la seva presència i s’enfronta al seu pare. Agamèmnon està dividit entre la seva obligació com a líder i el seu amor per la seva filla, però finalment decideix continuar amb el sacrifici.
En l’últim moment, Àrtemis intervé i substitueix Ifigènia per un cérvol, salvant-la de la mort. L’obra acaba amb Agamèmnon i la seva família enfrontant-se a les conseqüències de les seves accions, inclosa la fúria de l’esposa d’Agamèmnon Clitemnestra, que més tard l’assassina en represàlia per haver sacrificat la seva filla.
M’agrada molt aquesta història perquè ens fa veure que tot té un preu, inclús el poder, Agamèmnon per ser rei perd el que més estima, la seva filla.
També com moltes històries de la mitologia ens ensenyen el poder que tenen els déus i el preu que has de pagar per trair o mentir a una divinitat.
Aquesta historia m’encisa, ja que t’explica que tot i ser un gran líder, pot haver-hi conseqüències, en aquest cas, per culpa del seu poder va haver de sacrificar a la seva filla.
Molt bon resum. Com tu dius, el seu pare, per poder començar una guerra de Troia, ha de sacrificar la seva filla, ja que sinó els déus no calmaran el mar i les aigues. I així és com per culpa d’una guerra, una noia mor a mans dels seus. Molts a això ho anomenaran “danys colaterals”, però sincerament, és deplorable que, per culpa d’una guerra, gent innocent mori sense raons.
Wow, una història entretinguda. L’article enganxa, dona ganes de llegir més, que malament que ho devien passar.
Un mite que explica clarament com el poder pot instigar l’ésser humà a cometre bogeries. Un molt bon article!
Una història interessant que mostra que tot i tenir poder pots patir grans desgràcies, com en aquest cas el rei Agamèmnon que es sent obligat a portar a la seva filla a sacrificat, tot i que, per sort, al final la deessa Àrtemis la salva de la mort.
Ifigènia és una víctima de l’ànsia de poder del seu pare. Per molt que al final Àrtemis intervé i substitueix Ifigènia per un cérvol, salvant-la de la mort, l’heroïna desapareix del plànol mortal en contra de la seva voluntat.
Aquest mite ens mostra la cruesa dels déus i la fragilitat de la vida humana davant dels seus capricis. També destaca la importància dels sacrificis i els rituals religiosos en la vida de la societat grega i la influència de la religió en la presa de decisions importants.
A través de la seva tragèdia personal, Ifigènia ens recorda la importància de prendre decisions conscients i responsables, així com la fragilitat de la vida humana i la nostra dependència de les forces que ens superen.
Un clar exemple que a una persona amb gran poder li poden passar desgràcies i conseqüències. En aquest cas, quan Agamèmnon ha de sacrificar l’ésser que més estima en el món: la seva filla Ifigènia.