Andròmaca – José de Vilches (1853)
Andròmaca va ser un personatge de caràcter dominant i maternal que va sorgir d’una de les tres obres d’Eurípides, que després de molts patiments al llarg de la seva història la van denominar heroïna tràgica.
Andròmaca era filla d’Eetió, rei de Tebes Hipoplàsia, que, igual que els seus set germans, va morir a les mans d’Aquil·les. I més tard, la seva mare es va suïcidar després de perdre el seu marit i els seus fills.
Andròmaca, sola, va traslladar-se a Troia amb el seu marit, el príncep de la ciutat, Hèctor. Després d’anys, Troia va caure en una forta guerra i ella va ser testimoni de la mort del seu marit i que els grecs van capturar el seu fill després que la ciutat fos presa.
Héctor i Andròmaca – Giorgio de Chirico (1917)
Va ser portada captiva després d’acabada la conquesta, i després de repartir totes les noies reclutades, va ser lliurada a Neoptòlem, el fill d’Aquil·les. Aquest abusava sexualment d’ella, al ser una esclava de la guerra de Troia.
Hermíone, la dona de Neoptòlem i filla de Menelau i Helena, tenia enveja d’ella, ja que tenia fills amb el seu propi marit. Andròmaca va rebre moltes amenaces i atacs per part d’Hermíone i Menelau. Fins que un dia, Menelau va aparèixer amb el fill d’Andròmaca amenaçant-la de mort. Aquest es va emportar presonera a ella i al seu fill. Finalment, Peleu va salvar la jove de la mort, obligant Menelau a tornar a Esparta.
Després d’això, Andròmaca va intentar suïcidar-se per por, però els seus servents la van aturar. Andròmaca finalment es va casar amb Helen, el germà d’Hèctor, i va ser feliç com a dona lliure i reina d’Epir.
Autors: Mariona Brugué i Guillem Nieto
Un bon resum del mite d’Andròmaca, una història de dolor i patiment, en la qual la protagonista ha de suportar la pèrdua dels seus éssers estimats i l’abús sexual. No obstant això, també és una història de supervivència, en la qual Andròmaca aconsegueix superar la seva tragèdia i trobar una nova vida i felicitat.
Víctima d’un destí cruel, Andròmaca és una de les poques heroïnes amb un final just i pacífic. Molt bon article!
Tot i que això és un mite, històries com aquestes ens serveixen per fer-nos adonar que hem de valorar millor la nostra vida i per ser conscients de les desgràcies que pateixen altres persones. M’ha agradat molt aquest article!!
Andròmaca és una dona molt forta que tot i tenir una història molt tràgica no es rendeix fàcilment. A pesar de la mort de la seva família i després la del seu marit intenta ser forta i aguantar, al final de la història s’intenta suïcidar, però igualment aconsegueix aixecar-se i donar una última oportunitat a la vida. En aquest mite podem observar una valentia i perseverança que hauríem de tenir tots. Molt bon article!
Andròmaca és un personatge amb moltes capes i matisos, per una banda, és una dona amorosa i familiar, però per l’altra té amb molta personalitat i determinació. Aquest conjunt de facetes és la que la fa un personatge molt humà i realista.
El mite d’Andròmaca parla de la pèrdua i el dolor, ja que va viure la mort del seu marit i la captivitat per part dels seus enemics, els grecs. Aquest mite és emocionant i complex. Té molta força de voluntat per poder seguir endavant després de totes les desgràcies.
Aquest mite és una mostra de la crueltat de la guerra i les seves conseqüències per a les persones que no estan directament involucrades en el conflicte. També destaca la figura femenina com a víctima de les atrocitats de la guerra i la seva impotència per protegir els seus fills i ser estimada.
Aquest mite és una narració tràgica que ens ofereix una visió profundament humanista sobre el patiment, la pèrdua i l’amor en temps de guerra. La figura d’Andròmaca és un símbol de força i resistència enfront de l’adversitat.
Andròmaca va ser un personatge de caràcter dominant i alhora maternal. La part dominant la té perquè va presenciar la mort del seu marit a la guerra i per la gran força física i mental que va tenir quan va ser capturada per ser abusada sexualment. Això ens ensenya que sempre hi ha un aprenentatge després d’una situació difícil.