Evidentment, aquest mite, com molts d’altres, té una aplicació en l’actualitat.
En primer lloc, dins el mite podem veure el càstig cap a la dona, provinent d’una altra dona, en un cas sexual. Que pot representar la repressió sexual de la dona i com aquesta és acusada i culpada d’accions que ni tan sols ha comès voluntàriament.
Atenea la castiga tant física com psicològicament i l’aïlla; ja que, la desterra i la priva de la seva bellesa convertint-la en un monstre, igual que les seves germanes.
En segon lloc, un factor interessant és l’home. Ja que, pel que fa al mite, no es comenta un càstig cap a la figura masculina encara que el mite en digui que Posidó va ser qui la va “seduir” o violar.
Això passa igual en la societat, quan un home se’n va al llit amb vàries dones se’l tracta de triomfador i se’l sol anomenar un home exitós; en canvi, dins el mateix context, què se’n diu d’una dona que va amb més d’un noi?
En aquest cas se la tracta de prostituta i de fàcil, i això segons els homes ja no es veu com una qualitat “atractiva”.
Bona aplicació d’aquest mite en l’actualitat, és cert que en aquest mite podem veure molts comportaments masclistes que encara són presents en l’actualitat, com la culpabilització únicament de la dona.
Interesant reflexió. La violència de gènere es pot veure fins i tot en un mite, i això que els qui explicaven aquests mites solien ser homes. També crec que és important veure l’importància dels dos personatges, crec que Atena no va castigar a Posidó perquè ell era un déu més poderós, i en canvi, Medusa era una noia totalment normal.
Les classes socials també hi influeixen.